tag:blogger.com,1999:blog-52933041268802305962024-03-13T17:40:21.528+01:00Alan.catAlanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.comBlogger31125tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-32352147033007660792012-12-19T14:16:00.000+01:002016-07-08T18:24:19.230+02:00Formatges fets amb quall<b>FABRICACIÓ DEL FORMATGE</b>: no tots els formatges són iguals.<br />
<br />
Per fer molts dels formatges que es consumeixen a la nostra societat, cal quallar la llet amb un ingredient totalment desconegut per a molts: <b>el quall</b>.<br />
<br />
El quall animal s'obté de la <b>mucosa del quart estómac</b> o quallar dels mamífers remugants lactants, amb <b>menys de 30 dies de vida</b>, ja que en aquest temps encara no s'ha substituït un enzim necessari per a complir la funció de quallar. És a dir, que <b>per quallar la llet i fer formatge, es mata i treu l'estómac a un cabrit o xai de llet</b>.<br />
<br />
Un cop s'extreu l'estómac de l'animal, es deixa assecar i es penja. Aquest procés acaba amb el triturat de la matèria seca per aconseguir la pols d'origen animal que permet quallar la llet.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij0Fz57hKwvs-L7dTXzDNhBg1zC0o7Yv0LeEu8d29U9RnrMrie_LjAN0oaYvPtdbrV9VmjBSAw40SKXEPTPgtvUXYuBQWHj1dXIZWOFPktUivVk52zdmbFibXYvfs6ll6spN3cQKeDv8I/s1600/LECHE,CUAJO,QUESO,11.jpg" target="_blank" title="Estòmacs per al quall"><img alt="Estòmacs per al quall" class="alignnone" height="355" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij0Fz57hKwvs-L7dTXzDNhBg1zC0o7Yv0LeEu8d29U9RnrMrie_LjAN0oaYvPtdbrV9VmjBSAw40SKXEPTPgtvUXYuBQWHj1dXIZWOFPktUivVk52zdmbFibXYvfs6ll6spN3cQKeDv8I/s1600/LECHE,CUAJO,QUESO,11.jpg" width="355" /></a><br />
<br />
Així doncs, si et sembla una autèntica barbaritat el que es fa, que ho desconeix molta gent, o ets vegetarià però consumeixes formatges, tingues molt en compte el sistema de producció del formatge que compres abans de ficar-lo al teu frigorífic, per saber si es ha utilitzat quall d'origen animal o no.<br />
<br />
<a name='more'></a><h4>
ALTERNATIVA d'origen VEGETAL:</h4>
Per sort per als qui vulguin seguir consumint formatges, la <b>flor del card</b> conté igualment, amb les seves diferències característiques, els enzims capaços de fer reaccionar a la llet per aconseguir la quallada. L'anomenat "formatge de flor" és un exponent clar i rotund d'aquesta denominació. Així que pots buscar aquells formatges fabricats amb quall d'origen vegetal o químic (a base de bacteris, fongs i llevats).<br />
<br />
Fonts:<br />
<br />
<a href="http://img.fotocommunity.com/images/Plantas/Flores/Flor-de-cardo-a25305528.jpg" target="_blank" title="Més informació">http://jurriahumiaga.blogspot.com.es/</a><a href="http://www.gastronomiaycia.com/2009/03/31/cuajo/" target="_blank" title="Més informació">http://www.gastronomiaycia.com/2009/03/31/cuajo/</a> Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-91842311469633609342012-12-17T22:16:00.000+01:002013-02-19T21:53:35.539+01:00Llana és patimentLa llana és el pèl de les ovelles i altres animals que són seleccionats genèticament mitjançant encreuaments, amb l'objectiu que la seva pell tingui més plecs i produeixin més llana per fer més rendible la seva explotació.<br/><br/>Tendim a creure que les ovelles són esquilades a l'estiu perquè no passin calor, mentre pasturen en verds camps acompanyades del pastor, però res més lluny de la realitat.<br/><br/>Antigament, abans de ser modificades genèticament, les ovelles produïen la llana suficient per protegir-se del fred, però el cert és que a causa de les modificacions genètiques arriben a produir tanta llana que arriben a tenir ferides amb infeccions i paràsits que no es curen.<br/><br/>El "mulesing" és una tècnica extremadament cruel, que consisteix a tallar part de la carn de les natges dels anyells, sense anestèsia alguna per evitar les infeccions de larves de mosques.<br/><br/>Moltes vegades les ovelles són devorades per paràsits. El "mulesing" és una tècnica extremadament cruel, que consisteix a tallar part de la carn de les natges dels anyells, sense anestèsia alguna per evitar les infeccions de larves de mosques. Són esquilades tant a l'estiu com a l'hivern, sense importar si tenen fred o calor, de fet moltes d'elles moren de fred. El esquilat és molt dolorós per a elles, tenen una pell molt fina, de manera que moltes vegades al esquilar-la se'ls emporta trossos de pell, deixant la carn a l'aire, ferides obertes.<br/><a name='more'></a><br/>Quan les ovelles deixen de ser rendibles, són enviades o venudes a altres països asiàtics, transportades en vaixells on són amuntegades, provocant-los la mort per asfíxia a gran part d'elles.<br/><br/>Una pràctica comuna en el transport amb vaixell, és que a les que tenen extremitats trencades o estan massa malaltes, se les engega a rodar en ple trajecte, morint ofegades al mar.<br/><br/>No utilitzis ni pell, ni pèl, ni cuir, ni llana, ni seda: Els animals no som vestimenta. Els animals necessiten la seva pell per viure, i tant la pell, com el pèl, la llana, el cuir i la seda, suposen sofriment i mort per als animals no humans. No segueixis ignorant la realitat, informa't, fes-te vegà.<br/><br/><a href="http://blog.petaasiapacific.com/wp-content/uploads/mulesing09_PM_DB.jpg" target="_blank"><img class=" alignnone" title="Mulesing" alt="" src="http://blog.petaasiapacific.com/wp-content/uploads/mulesing09_PM_DB.jpg" width="363" height="544" /></a>Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-6707347526252213422012-11-23T23:00:00.000+01:002013-02-19T21:53:35.535+01:00Eleccions Autonòmiques 2012Procuraré ser breu.<br/><br/>Aquestes eleccions són les que menys il·lusió em fan de la meva vida, intentaré exposar a continuació els meus motius.<br/><br/>A les darreres eleccions autonòmiques, al 2010, Convergència i Unió van obtenir una àmplia majoria que, tot i no ser absoluta, els donava prou poder com per governar en minoria. El que s'han dedicat a fer des que van tocar poltrona ha estat pactar a Catalunya amb els qui són contraris als nostres interessos: el PP; aplicar unes pol·lítiques d'austeritat que estan escanyant al poble; no complir cap de les seves promeses electorals, tret d'eliminar l'impost de successions als rics; donar suport als pressupostos de l'estat espanyol; i omplir-se les butxaques.<br/><br/>Tot això va fer que la seva popularitat caigués en picat, que la intenció de vot es veiés molt reduïda i que la gent es desencantés. En aquells moments, l'Assemblea Nacional Catalana va convocar una manifestació independentista per la diada nacional de Catalunya, que va comptar amb un milió i mig de persones. El president Mas va intentar manipular la manifestació per tal que la gent reivindiqués el "pacte fiscal" que ja se sabia que no tindríem, i que havia d'anar a negociar a Madrid pocs dies després. La realitat va desbordar al partit del Govern, ja que aquell milió i mig de persones reclamava la independència de Catalunya.<br/><br/>Ràpidament, la maquinària convergent va començar a treballar i va veure l'oportunitat d'or per no només recuperar la confiança de la gent, sinó per obtenir la majoria absoluta que mentre escric aquestes línies no tenen. Així que el president Mas va anunciar eleccions anticipades, està fent el discurs que sap que vol sentir la gent, i s'està assegurant una majoria brutal.<br/><br/>Però mirem-ho tot amb una mica més d'objectivitat: la promesa electoral de CyU és convocar una consulta no vinculant sobre la creació d'un estat català en els propers 4 anys. És a dir, no calia avançar eleccions per fer això.<br/><br/>En definitiva, el missatge que capto per part del president Mas és "Fins ara hem estat fent una cosa que ha anat fatal, i n'esteu demanant una altra. Si la voleu, doneu-nos més poder. Si no en tenim, és que no voleu prou el que demaneu". Aquesta és la meva lectura personal.<br/><br/>Sumem-hi a això la mediocre competència i oposició, que es pot dividir en 2 grans grups i un de petitó:<br/><ol><br/> <li>Els qui s'oposen a la independència</li><br/> <li>Els qui s'ofereixen com a llepaculs de CyU</li><br/> <li>Els qui repeteixen les seves consignes com autistes, i que l'únic que volen és conservar (o aconseguir) 3 o 4 cadires.</li><br/></ol><br/>Vist el panorama, estic convençut de que això se'n va a la merda. Des de Madrid suspendran l'autonomia de Catalunya emparant-se a l'article 155 de la Constitució, i tots quedarem enfonsats i decebuts. Això sí, des del 25 de novembre fins que això passi, 135 diputats s'hauran enriquit i s'hauran assegurat una bona jubilació, o un bon càrrec en alguna multinacional.<br/><br/>Feliç dia de reflexió a tothom.Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-11084319235007774732012-10-28T21:30:00.000+01:002013-02-19T21:53:35.502+01:00Mecagondéu<a href="http://alan.cat/wp-content/uploads/2012/10/Llegint_Mecagondeu.jpg"><img class="size-medium wp-image-543 alignleft" title="Llegint Mecagondéu" src="http://alan.cat/wp-content/uploads/2012/10/Llegint_Mecagondeu-199x300.jpg" alt="Llegint Mecagondéu, de Milford Mocs i Gunther Cucs" width="199" height="300" /></a>De vegades, a la vida passen coses insòlites, quasi màgiques, especials, fins i tot místiques. Una sèrie de fets sense aparent connexió entre ells semblen posar-se d'acord per tal que es produeixi un esdeveniment que ha de marcar <strong>una era</strong>. Aquests fets s'ordenen de forma aparentment aleatòria i quasi increïble per culminar en la <strong>transcendència</strong>, com si fos un destí escrit d'avantmà. D'aquesta manera, ha arribat a mi aquesta obra literària anomenada "<strong>Mecagondéu</strong>", dels autors "<strong>Milford Mocs</strong>" i "<strong>Gunther Cucs</strong>".<br/><br/>Bé, de fet ha arribat a les meves mans perquè vaig contactar amb un dels autors i me'l va fer arribar. I ben mirat, tampoc es tracta d'un fet tan especial, no és més que una "puta merda de llibre", tal i com s'autodefineix a la introducció. Si més no, l'he trobat prou interessant com per fer-ne una petita ressenya.<br/><br/>Bé, de fet no és que l'hagi trobat TAN interessant, és que vaig prometre a l'autor que la faria, aquesta ressenya. A la merda, tant se val, aquí va:<br/><br/><a name='more'></a>Mecagondéu és una novel·la fantàstica d'humor, intriga i transgressió. Es troba estructurada en tres "llibres", on s'hi narren les aventures de Milford Mocs en el primer, les de Gunther Cucs en els segon, i les de tots dos plegats en el tercer.<br/><br/>La seva lectura és fluida i amena, amb una ortografia i gramàtica gairebé impecables. Es fa un ús excels de la metàfora i la descripció poètica, tot i que de vegades s'abusa d'alguna expressió i d'algun recurs líric, com ara l'ús reiterat de les pàgines de cert llibre sagrat com a paper higiènic, que per ser que no és precisament original, es menciona diverses vegades, per posar un exemple. Tot i que la gràcia de tot plegat rau en la coneixença dels autors d'aquest fet, i la seva decisió de, malgrat tot, seguir incloent-ho.<br/><br/>Segons resa la <strong>sinopsi</strong> del revers del llibre, "<em>Mecagondéu és una peculiar novel·la plena d'escatologia i vulgaritat que ens presenta les delirants aventures de Milford Mocs i Gunther Cucs en la seva croada contra la religió.</em>". En la meva humil opinió, <strong>aquesta sinopsi no fa justícia en absolut a l'obra</strong>. Quedar-se només en l'escatologia i la vulgaritat és com dir que la Bíblia és una obra d'amor i respecte. Falta esmentar la necrofíl·lia, l'ús abusiu de tot tipus de drogues (tant legals com il·legals), la blasfèmia, la violència gratuïta, l'amor fraternal de dos amics, l'anticlericalisme, la sodomia, el fonamentalisme religiós, la pederàstia, la violació...<br/><br/>En definitiva, aquest és un llibre que ferirà la sensibilitat de qualsevol lector, per molt estòmac que tingui, els autors del qual haurien de ser posats a disposició judicial quan abans millor, se'ls hauria d'esterilitzar per prevenir la seva reproducció i haurien de rebre càstics físics severs.<br/><br/><a href="http://alan.cat/wp-content/uploads/2012/10/Mecagondeu.jpg"><img class="size-medium wp-image-544 alignleft" title="Mecagondeu" src="http://alan.cat/wp-content/uploads/2012/10/Mecagondeu-183x300.jpg" alt="Portada del llibre Mecagondéu" width="183" height="300" /></a>Una cosa és segura, si el llegiu, us ofendrà sobremanera. I el que més m'estranya de tot plegat és que encara ningú ha procedit a executar-los com a revenja. Temps al temps. Tot i així, si us voleu arriscar, podeu adquirir aquesta obra en dos formats:<br/><br/><a title="Mecagondéu en format Paper" href="http://www.lulu.com/shop/milford-mocs-and-gunther-cucs/mecagond%C3%A9u/paperback/product-20471689.html" target="_blank">Format tradicional</a> (en paper, edició de butxaca).<br/><br/><a title="Mecagondéu en format Digital" href="http://www.lulu.com/shop/milford-mocs-and-gunther-cucs/mecagond%C3%A9u/ebook/product-20443433.html" target="_blank">Format digital.</a><br/><br/>Cadascú que faci el que vulgui, quedeu avisats. Després no vingueu plorant.<br/><br/> Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-22770423041775977652012-09-05T18:27:00.000+02:002013-02-19T21:53:35.496+01:00Curs 2012 - 2013Comença el curs escolar en alguns llocs i sento que milers (milions?) de criatures seran estabulades en barracons, més o menys graciosament decorats i habilitats, per obeir a un sistema d'ensinistrament que els manipularà, coartarà i trossejarà perquè assumeixin què s'espera d'ells i com i des de quina alçada de dominació es relacionaran amb la resta.<br/><br/><a href="http://alan.cat/wp-content/uploads/2012/09/Pistola-boca.jpg" target="_blank"><img class="alignnone size-full wp-image-531" title="Nen amb pistola a la boca" src="http://alan.cat/wp-content/uploads/2012/09/Pistola-boca.jpg" alt="Nen amb pistola a la boca" width="275" height="183" /></a><br/><br/>I penso que una educació crítica, que permetés que aquests nens aprehenguessin la realitat mirant-la cara a cara per poder transformar-la des del principi, hauria d'incloure coses importants com ara:<br/><ul><br/> <li>Visitar una presó i un zoo i buscar les diferències</li><br/> <li>Visitar una granja per entendre què foren i són els camps d'extermini</li><br/> <li>Visitar un escorxador perquè les mares o els pares no els endtafonin cadàvers als plats amb un somriure</li><br/> <li>Visitar un geriàtric per veure com acaben els vells i les velles i comparar-ho amb un refugi on els vells i els tolits i els "lletjos" i els "mil llets" són arraconats per una societat que premia la joventut eterna, ni que sigui de silicona i botox</li><br/> <li>Visitar un psiquiàtric per veure com aniquilem la dissidència i la diferència</li><br/> <li>Visitar un paritori per veure la quantitat de criatures que neixen i buscar les 10 diferències entre aquestes criatures i les que esperen en un orfenat</li><br/> <li>Visitar una sala de criatures malaltes i entendre que la salut és una barreja de loteria genètica i mediambiental i que la sanitat pública ha de ser un dret, no un privilegi<a name='more'></a></li><br/> <li>Visionar com es desenvolupen altres cultures i entendre que la pròpia no és millor ni pitjor que cap altra, només més o menys estúpida en algunes expressions</li><br/> <li>Veure una cursa de braus i saber que ens atorguem la potestat de fer carn picada amb altres éssers en nom de l'art, la cultura dels nostres collons i la tradició del nostre orgull patri</li><br/> <li>Anar a missa i explicar-los que el senyor que l'oficia i tots els que l'escolten es creuen superiors a altres animals i a altres humans que no creuen en el seu déu, però que de déus ens n'hem inventat molts al llarg de la història</li><br/> <li>Visitar un abocador i saber que no es necessiten tantes joguines per ser feliç</li><br/> <li>Visitar una fàbrica i saber el que a alguns els costa guanyar-se la vida per sobreviure</li><br/> <li>Visitar la casa d'un rei trempat per veure que no serà cosa de les seves competències arribar a segons quins estatus, sinó que això s'aconsegueix per "via seminal" o per cop de bragueta</li><br/> <li>Visitar un menjador públic on la gent no té res per menjar i saber que la gent tira de mitja 170 kg. de menjar a l'any</li><br/> <li>Anar amb metro i aprendre a distingir el carterista del grapejador bavós que busca el seu plaer sense importar-li el dany psicològic o físic que causi a altres, així distingirien les relacions abusives que establissin amb altres</li><br/> <li>Visitar un santuari i veure com els animals tenen les mateixes emocions i expressen sentiments com un gos o un gat o qualsevol altre individu si no els tractem com "de consum"</li><br/> <li>Veure com i qui fabrica aquests calçats esportius pels que tant bramen</li><br/> <li>Visitar un laboratori i veure el gos o el gat que podrien acariciar en un altre lloc connectat a cables i amb la tapa dels cervells oberta</li><br/> <li>Visitar una sala de malalts terminals i saber com acabarà la seva vida i la vida dels seus fills, si és que llavors tenen valor per engendrar-ne...</li><br/></ul><br/>Ja veuries tu si els nens són capaços d'entendre i si es podria o no canviar el rumb. Però no, seguirem estrenyent-los perquè siguin com nosaltres: obedients, estupiditzats, compradors compulsius, votants, simpatitzants d'aquesta bandera o l'altra, fidels seguidors de les festes de guardar i beure, els oferirem la via d'escapament dels caps de setmana, les vacances, la wii, l'iphone, l'estatus, la infantilització adulta, el casa-cotxe-nen, els posarem una pistola a la boca i els ensenyarem a disparar ... i seguirem perpetuant la nostra misèria.<br/><br/>Fins al curs que ve.<br/><blockquote>Text traduït de l'original, autoria d'<a title="Araceli Vegana" href="https://www.facebook.com/araceli.vegana.9" target="_blank">Araceli Vegana</a> (copy left)</blockquote>Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-52661797607941244372012-08-14T23:56:00.000+02:002013-02-19T21:53:35.490+01:00Desenganxa'tHi ha un negoci que atempta contra la salut pública. Un negoci que:<br/><br/>- Fa addicta a la població, fent que aquesta s'oblidi d'aspectes molt més prioritaris.<br/><br/>- Pot provocar ansietat, estats d'eufòria, taquicàrdia, estats depressius i fins i tot infarts en els consumidors.<br/><br/>- Els consumidors poden presentar actituds violentes i destructives tant a la via pública com en recintes privats.<br/><br/>- Els professionals posen en risc la seva salut física, deteriorant-la irreversiblement amb el pas del temps.<br/><br/>- Pot induir a augmentar el consum d'alcohol i/o tabac.<br/><br/>- Mou una quantitat desproporcionada de diners, accentuant les diferències entre rics i pobres, a banda de gaudir d'excepcions legals profundament injustes.<br/><br/><a href="http://www.lovesoul.tv/wp-content/uploads/2008/06/amy005.jpg" target="_blank"><img class="alignnone" title="Amy on crack" src="http://www.lovesoul.tv/wp-content/uploads/2008/06/amy005.jpg" alt="Amy Whinehouse col·locada amb crack, cantant cançons racistes" width="370" height="277" /></a><br/><br/><a name='more'></a>Estic parlant del Futbol professional, una droga de masses, que manté al poble distret mentre li retallen els drets. Que serveix de canalització per les frustracions, pors i agressivitat d'una població esclava. Els professionals del qual s'erigeixen com a ídols per a nens, joves i adults, i que sovint donen un pèssim exemple.<br/><br/>Fes-ho per tu i pels qui t'estimen: desintoxica't, <strong>desenganxa't</strong>, torna a ser lliure! Quan estiguis net/a, veuràs que guanyes en salut mental. Estalviaràs diners en televisions privades, entrades a estadis, marxandatge, consumicions al bar... i estaràs ajudant a canviar el sistema.<br/><br/><a href="http://www.balls.ie/wp-content/uploads/2010/06/argentine-hooligans.jpg" target="_blank"><img class="alignnone" title="Hooligans argentins" src="http://www.balls.ie/wp-content/uploads/2010/06/argentine-hooligans.jpg" alt="Baralla entre aficionats al futbol de l'Argentina" width="467" height="396" /></a><br/><br/>Qui estigui dins d'aquest negoci, em criticarà.<br/><br/>Qui en sigui addicte, em criticarà.<br/><br/>Qui no en sigui consumidor, m'entendrà perfectament.<br/><br/>Com passa amb qualsevol altra droga.Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-64469711919456734422012-05-16T15:38:00.000+02:002013-02-19T21:53:35.476+01:00Resposta de la FECOLL a la nota de premsa del PACMA - Partit AnimalistaAquesta és la resposta de Jesús Bometón a la <a title="Aplec del Caragol 2012" href="http://alan.cat/aplec-del-caragol-2012/" target="_blank">nota de premsa</a> del PACMA - Partit Animalista en referència a l'atorgació del "Premi Llimac" a Estefania Bori, representant de PACMA - Partit Animalista a Lleida.<br/><br/>Hola Alan:<br/><br/>Gràcies per respondre,pels teus arguments i per acceptar el premi.<br/><br/>Passaré la vostraresposta a la junta directiva, jo només soc un intermediari entre l’entitati les associacions i/o col·lectius.<br/><br/>Pensava que donat que somuna magnífica oportunitat per donar veu als animalistes, precisament –comsom gent educada, democràtica i assembleària- vendries a l’acte i fer unapetita intervenció i escoltar-vos sense cap MENA d’intenció de linxamentpúblic (cosa que amb altres Llimacs que han vingut no ha passat mai). No vols venir…doncs ho respecto, però segons la meva opinió personal tampoc el que podem feres llegir un full de quasi 40 ratlles, ja que a part de ser molt llarg potpassar que la lectura d’aquest si que provoqui un linxament o xiulada.<br/><br/>Proposta: podries fer unescrit més breu?<br/><br/>Ah! Una apreciació. A LaCaixa se li va donar per els 100 anys d’història a Lleida ajudant enprojectes solidaris i culturals. També se li va donar, posats a dir marquescomercials, a San Miguel per donar feina durant 50 anys a gent de Lleida gràciesa que va ser la primera planta de producció a Espanya d’aquesta cervesa iper apostar fermament en ajudar a festes populars de la capital de Ponent.<br/><br/>Per la seva informació altresLlimacs que han vingut a recollir el premi han estat la Federació d’Hostaleriai l’antiga Menta. Exemples que no han vingut son el TribunalConstitucional i Ryanair.<br/><br/>No cal dir més coses. Siconsideres pots enviar un escrit molt més breu i el presentador de l’acteel llegirà, si s’escau.<br/><br/>Atentament<br/><br/><a name='more'></a><br/><br/><img title="Signatura Jesús Bometón" src="http://alan.cat/wp-content/uploads/2012/05/Bomitón.jpg" alt="Signatura del gerent de la FECOLL" width="354" height="189" />Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-77750250506082109012012-05-16T12:08:00.000+02:002013-02-19T21:53:35.426+01:00Aplec del Caragol 2012<p align="LEFT"> <span style="font-size: small;">A l’atenció de <strong>Jesús Bometón</strong>, gerent de la <a title="FECOLL" href="http://www.aplec.org/cat/fecoll.asp" target="_blank">FECOLL</a> (Federació de Colles de l'</span><strong><span style="font-family: Calibri,Calibri; font-size: small;"><span style="font-family: Calibri,Calibri; font-size: small;">Aplec del Caragol </span></span></strong><span style="font-size: small;">de </span><strong><span style="font-family: Calibri,Calibri; font-size: small;"><span style="font-family: Calibri,Calibri; font-size: small;">Lleida</span></span></strong><span style="font-size: small;">), </span></p><br/>Se’ns ha fet saber des de la seva federació que el proper dilluns 21 de maig del 2012, durant el pregó d’inauguració, es farà entrega dels premis "Caragol Bover" i "Caragol Llimac", i que <strong>Estefania Bori</strong>, cap de llista de <strong>PACMA - Partit Animalista</strong> a les darreres eleccions, ha estat guardonada amb el premi pejoratiu "Caragol Llimac", degut a les seves <strong>declaracions</strong> en una entrevista que se li va realitzar pel <strong>diari Segre</strong> el 9 de novembre del 2011, que van titular "<em>També estic en contra de matar els caragols</em>". A l’esmentada entrevista, Estefania Bori, a títol personal, declarava que era vegetariana, es posicionava a favor de l’abolició de la tauromàquia i dels correbous, i, en ser preguntada sobre el <strong>maltractament dels caragols</strong>, va respondre, com no podia ser d’altra forma, i en coherència amb la seva filosofia de vida i de partit, que estava <strong>en contra del maltractament de qualsevol animal, i els caragols són animals</strong>.<br/><p style="text-align: center;"><img class="aligncenter" title="Caragol comú" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6d/Common_snail.jpg" alt="Caragol comú" width="614" height="461" /></p><br/><a name='more'></a><br/><br/>Des de <strong>PACMA – Partit Animalista</strong> fem nostres les opinions expressades per Estefania Bori. Als estatuts de la nostra organització rebutgem el maltractament de tots els animals, ja sigui per entreteniment, esport, gastronomia o tradició, perquè <strong>a la societat actual és del tot innecessari disposar de la vida de cap animal per benefici personal</strong>: tenim infinitat d’entreteniments, podem practicar desenes d’esports que no comporten crueltat vers altres animals, tenim a l’abast prou aliments suficientment variats com per dur una alimentació lliure de crueltat amb els animals (no vivim a la jungla, no necessitem menjar cucs o arrels per sobreviure). Perquè entenem que <strong>el progrés cultural i l’evolució de la nostra societat passa pel respecte a tots els animals, siguin o no humans</strong>.<br/><br/>Entenem que l’<strong>Aplec del Caragol</strong> és un reclam popular tradicional de les terres de ponent que aporta turisme i nom a la ciutat. Entenem que és un esdeveniment que fomenta la germanor i les relacions humanes, encara que en alguna ocasió es pugui resumir en "trobar-se per atipar-se de menjar i beure". També entenem que <strong>és un gran negoci en què algunes empreses es lucren i altres aprofiten per publicitar-se</strong> (si no recordem malament, el <a title="Premi "Caragol Bover" 2011 per a la Caixa" href="http://www.aplec.org/cat/noticia2.asp?id=371" target="_blank">premi Caragol Bover del 2011 va ser per La Caixa</a>). Però el que realment ens preocupa és que anualment una mitjana de <strong>12 tones de caragols</strong>, (que recordem que són animals amb sistema nerviós central, capaços de sentir dolor i plaer, felicitat i por, calma i angoixa), són sotmesos a una agonia de diversos dies en dejú per ser finalment <strong>cuinats de viu en viu</strong>, fet que els provoca una <strong>mort dolorosa i lenta</strong> i que és fàcilment audible durant la cocció amb els seus xisclets. Estem fermament convençuts de que <strong>cap tradició, cap negoci, ni cap excusa culinària justifiquen aquesta crueltat</strong>.<br/><br/>No en va, també ens posem al lloc dels participants de l’aplec que, ja sigui per ignorància o per especisme, creuen que aquesta celebració no té res de negatiu i es prenen com un atac als seus interessos les nostres opinions. És per això que <strong>veiem totalment coherent l’entrega del premi "Caragol Llimac" a l’Estefania Bori</strong> en representació del <strong>PACMA – Partit Animalista</strong>, i <strong>l’acceptem</strong> amb molt de gust, ja que és una magnífica oportunitat per donar veu als animalistes i que se sàpiga que ens reafirmem en les nostres conviccions. Si més no, volem <strong>excusar la nostra assistència</strong> a l’entrega dels premis, perquè tenim moltes altres prioritats al nostre dia a dia per sobre d’acudir a un linxament públic amb caràcter festiu, com ara preocupar-nos pel benestar de tots els animals, humans o no.<br/><br/>Gràcies per la seva atenció,<br/><br/>Alan Morell Valios, cap de llista al senat pel PACMA – Partit Animalista a les eleccions generals del 2011.<br/><br/><a title="Descarrega el comunicat en PDF" href="http://alan.cat/wp-content/uploads/2012/05/Comunicat-de-Premsa-PACMA-Aplec-del-Caragol-2012.pdf" target="_blank">Descarrega't el comunicat en format PDF </a>Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-11222925026623358472012-03-29T11:34:00.000+02:002013-02-19T21:53:35.420+01:0029M: Vaga General <br/><br/><img class="size-medium wp-image-492 alignleft" title="Cartell vaga 29M" src="http://alan.cat/wp-content/uploads/2012/03/Cartell29M-212x300.jpg" alt="Cartell de CCOO i UGT cridant a la vaga el 29M" width="212" height="300" />29 de març del 2012. Un pèl massa tard per reaccionar.<br/><br/>Quan van començar les retallades, els líders sindicals estaven de mariscada amb els líders polítics, i la societat romania veient el Barça o empassant-se tele-escombraries. Quan jo sortia al carrer, la resta s'estava a casa. Quan jo alçava la veu, em deien "nen, que no sento la tele".<br/><br/>Van retallar. Van convocar eleccions municipals, i la gent va votar massivament als qui retallaven o es van quedar a casa. Alguns vam tornar a queixar-nos i la resta van tornar a menysprear-nos o a ignorar-nos. Van convocar eleccions generals, i va tornar a passar el mateix. I la gent queixant-se en veu baixa al bar.<br/><br/>Quan ja està tot pactat i decidit, ara resulta que ja toca alçar la veu. Això sí, pactant serveis mínims i engorilant al personal, per tal que sigui la classe treballadora la que al final acabi a hòsties entre sí, i no contra els governants: piquets "informatius" amenaçant, agredint i coaccionant a treballadors per renunciar a treballar; "estudiants" tallant les vies d'accés a les grans ciutats (esperem que no hi hagi cap ambulància que hagi de circular) i fastiguejant als seus conciutadans; funcionaris fent-te fotografies i escridassant-te... I mentrestant, els responsables de tot plegat asseguts a la seva butaca de pell, comptant bitllets, calculant el que s'estalviaran de pagar als treballadors que fan vaga (que és desorbitat) i fent-se un fart de riure.<a name='more'></a><br/><br/>És una gran estratègia de manipulació: primer avisen i miren la reacció del personal (recordem l'anunci "en privat" de Mariano Rajoy dient que<a title="Rajoy dient que la reforma laboral li costarà una vaga general" href="http://www.cincodias.com/economia/videos/rajoy-reforma-laboral-va-costar-huelga-general/20120130cdscdseco_2/" target="_blank"> la reforma laboral li costaria una vaga general</a>). Quan veuen que la gent no diu res, retallen una mica. Van mesurant el nivell de crispació a mesura que van fent la seva, i quan consideren que és prou elevat, activen la vàlbula d'escapament. Exacte, convoquen una vaga general. No estic parlant dels actors assalariats, és a dir, dels governants d'un o altre partit i sindicats, estic parlant del sistema.<br/><br/>El sistema té un poli dolent i un poli bo amb la finalitat d'aconseguir els seus objectius de la forma més eficient possible. Els polítics fan de poli dolent i els sindicats de poli bo, i al final tots cobren del mateix lloc.<br/><br/><a href="http://alan.cat/wp-content/uploads/2012/03/Acudit29M.png"><img class="aligncenter size-medium wp-image-494" title="Acudit 29M" src="http://alan.cat/wp-content/uploads/2012/03/Acudit29M-300x223.png" alt="Acudit sobre la vaga del 29M" width="300" height="223" /></a><br/><br/>Com ja he dit, van retallar. Van convocar eleccions municipals, i la gent va votar massivament als qui retallaven o es van quedar a casa. Alguns vam tornar a queixar-nos i la resta van tornar a menysprear-nos o a ignorar-nos. Van convocar eleccions generals, i va tornar a passar el mateix. I la gent queixant-se en veu baixa al bar. I ara toca sortir al carrer, es veu. I servirà per dues coses:<br/><ol><br/> <li>Per canalitzar l'enuig i la frustració de la gent, evitant que faci res que afecti al sistema.</li><br/> <li>Per justificar el sou dels líders sindicals, que avui en dia ja no pinten res de res, i per a que puguin sortir demà marcant paquet tot dient "mireu quin poder de convocatòria que tenim".</li><br/></ol><br/>Algú es creu que res canviarà? Aquestes retallades ja les vau legitimar quan vau votar el que vau votar o quan no vau votar, imbècils, de què us queixeu ara? Haver utilitzat tota aquesta energia que esteu malbaratant avui en aquesta broma de vaga general implicant-vos des del primer moment en canviar el sistema (afiliar-se a un sindicat o remugar en veu baixa no és suficient, no). Sí, he dit que és una BROMA de vaga general, perquè els propis sindicats han pactat amb els seus col·legues del govern uns serveis mínims més amplis que els de l'anterior vaga general, i perquè les vagues generals de veritat es fan contra el sistema, no de la seva mà. Les vagues generals de veritat es fan unint-se els treballadors contra el sistema, no putejant-se els uns als altres.<br/><br/>País de mediocres, tenim el que ens mereixem.Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-8241580502467449672012-01-26T12:24:00.000+01:002013-02-19T21:53:35.414+01:00Sou idiotes?Aquesta setmana m'ha arribat un escrit a través de les xarxes socials, atribuït a Arturo Pérez Reverte, amb aquest títol: "<em>sou idiotes?</em>". Aquest text venia redactat en castellà, i apel·la a la ciutadania espanyola. Com que en els darrers mesos la ciutadania catalana ha triat democràticament a les urnes (o abstenint-se) seguir sent ciutadania espanyola, aquest escrit també és aplicable a ells/elles. Llegiu i difoneu.<br/><br/><strong>Compte!</strong>... amb el que s'acosta.... És més gros del que us imagineu. Un govern Europeu imposat pels neocon, "Els Illuminati", que anirà traient a curt termini als polítics demòcrates i manipulant les eleccions, i col·locant tecnòcrates en el seu lloc. Ja queda poc. No és una qüestió de PSOE ni de PP, no té res a veure. Això només s'atura negant-nos a aquestes mentides de pagar el deute en què ells ens han ficat falsament per tenir-nos hipotecats fins als nostres néts. Ja s'han acabat els Estats/Nació... adéu, Espanya; adéu, Catalunya.<br/><br/>Hi ha un problema laboral del col·lectiu de <strong>controladors aeris</strong> que afecta l'1,2% de la població espanyola (600.000 persones) i gairebé tots salteu com energúmens demanant fins i tot el linxament d'aquest col·lectiu quan el dia anterior fan una altra reforma del sistema laboral més restrictiva, treuen els 420 euros d'ajuda a 688.000 aturats que són a la ruïna i anuncien canvis dràstics a pitjor a la llei de pensions que afecten el 80% de la població i ningú s'indigna ni diu res. <strong>Sou idiotes?</strong><br/><br/><a href="http://pocamadrenews.wordpress.com/2011/04/23/lo-que-usted-ignora-sobre-el-grupo-de-bilderberg/"><img class="aligncenter" title="Grup Bilderberg" src="http://pocamadrenews.files.wordpress.com/2011/04/grupo-bilderberg-5.jpg" alt="Caricatura del Grup Bilderberg" width="400" height="340" /></a><br/><br/><a name='more'></a><br/><br/>Esteu demanant a crits al Govern que s'apliquin mesures que treuen el dret a la baixa laboral, als permisos retribuïts i hores sindicals, treure militars al carrer. <strong>Sou idiotes?</strong><br/><br/>Esteu llegint que van mentir en els <strong>vols de la CIA</strong>, en el <strong>cas Couso</strong>, que <strong>González</strong> era la X del <strong>GAL</strong>, que gent del <strong>PP</strong> cobrava de la <strong>trama Gürtel</strong>, que hi ha polítics que cobren més de 230.000 euros a l'any, però que ens costen més de 3 milions d'euros, que la corrupció en la política no és excepció, sinó norma, que ells mateixos s'adjudiquen el dret a cobrar la jubilació màxima amb pocs anys a les Corts i a nosaltres ens demanen 40 de cotització, banquers que aconsegueixen del govern mesures dures contra els treballadors i que haurien de ser a la presó per delictes demostrats de frau fiscal <strong>i no dieu res</strong>, us prenen diners per donar-los-hi a aquesta gent que cobra centenars de milers d'euros l'any, especula amb els nostres diners, defrauda a Hisenda i seguiu callats. <strong>Sou idiotes?</strong><br/><br/>Teniu una monarquia que s'ha enriquit en els últims anys, que dóna suport als poderosos, als EUA, al Marroc i a tot el que faci olor de poder o diners, hereditària com a l'edat mitjana. <strong>Sou idiotes?</strong><br/><br/>A Anglaterra, o França, o Itàlia, o a Grècia o a altres països els treballadors i els joves es manifesten fins i tot violentament per defensar-se d'aquestes manipulacions mentre que a Espanya no es mou gairebé ningú. <strong>Sou idiotes?</strong><br/><br/>Consentiu la censura als mitjans de comunicació, la llei de partits, la manipulació judicial, la tortura, la militarització de treballadors només perquè de moment no us afecta a vosaltres. <strong>Sou idiotes?</strong><br/><br/>Sabeu qui és tota la gentussa de les revistes del cor, futbolistes supermilionaris, però mai escolteu a ningú com Saramago o Chomsky o altres mil·lers d'intel·lectuals veraços i compromesos amb els vostres problemes. <strong>Sou idiotes?</strong><br/><br/>Si molta gent respon que sí, encara ens queda una mica d'esperança d'aconseguir acabar amb la manipulació dels polítics i poderosos.<br/>Si la majoria contesta no, llavors estem fotuts.<br/><br/>EL <strong>govern espanyol</strong>, amb el recolzament del <strong>govern català</strong>: Ha abaixat el sou als funcionaris, suprimit el xec-nadó, congelat les pensions i reduït l'ajuda a la desocupació (<strong>l'atur</strong>), per afrontar la crisi que han generat els bancs els polítics i els especuladors borsaris.<br/><br/>Ens agradaria transmetre-li al govern espanyol el següent:<br/><br/>Dediquin la seva obstinació a rebaixar <strong>la vergonya del frau fiscal</strong>, que a Espanya se situa al voltant del <strong>23% del PIB</strong> (10 punts per sobre de la mitjana europea) i pel qual es perden milers de milions d '€uros, frau que repercuteix en majors impostos per als ciutadans honestos.<br/><br/><strong>Tinguin la vergonya</strong> de fer un pla perquè la Banca torni a l'erari públic els milers de milions d'euros que vostès els han donat per augmentar els beneficis dels seus accionistes i directius, en comptes de facilitar el crèdit a les famílies i a les empreses, eradicar comissions pels serveis bancaris i que deixin de cobrar als espanyols més humils 30,01 €, cada vegada que el seu minvat compte es queda sense saldo. Cosa que passa cada 1er de mes quan els carreguen les factures de col·legis, comunitats, telefonia, etc., i encara no els han abonat la nòmina.<br/><br/><strong>Posin coto</strong> als excessos de les empreses de telefonia i d'<strong>ADSL</strong> que ofereixen els serveis més cars d'Europa i de pitjor qualitat.<br/><br/><strong>Elimineu</strong> la duplicitat de moltes administracions públiques, suprimint organismes innecessaris, reassignat als funcionaris de carrera i acabant amb els càrrecs, assessors de confiança i altres llocs nomenats a dit que, tot i ser innecessaris en la seva major part, són els que cobren els grans sous a les Administracions Públiques i la seva teòrica funció pot ser desenvolupada de forma més qualificada per molts funcionaris públics titulats i que lamentablement estan infrautilitzats.<br/><br/><strong>Facin que els polítics corruptes dels seus partits</strong> tornin els diners equivalents als perjudicis que han causat a l'erari públic amb la seva mala gestió i/o les seves malifetes, i endureixin el Codi Penal amb procediments judicials més ràpids i amb càstigs exemplars per a ells.<br/><br/><strong>Indecent</strong>, és que el salari mínim d'un treballador sigui de <strong>624 €/mes</strong> i el d'un diputat de 3996, podent arribar, amb dietes i altres prebendes, a <strong>6.500 €/mes</strong>. I bastants més per diferents motius que se li poden afegir.<br/><br/><strong>Indecent</strong>, és que un professor, un mestre, un catedràtic d'universitat o un cirurgià de la sanitat pública, guanyin menys que el regidor de festes d'un ajuntament de tercera.<br/><br/><strong>Indecent</strong>, és que els polítics s'apugin les seves retribucions en el percentatge que els vingui de gust (sempre per unanimitat, per descomptat, i a l'inici de la legislatura).<br/><br/><strong>Indecent</strong>, és que un ciutadà hagi de <strong>cotitzar 35 anys</strong> per percebre una jubilació i als diputats en tinguin prou només amb <strong>set</strong>, i que els membres del govern, per cobrar la pensió màxima, només necessitin jurar el càrrec.<br/><br/><strong>Indecent</strong>, és que els diputats siguin els únics treballadors (?) d'aquest país que estan <strong>exempts de tributar</strong> un terç del seu sou de l'<strong>IRPF</strong>.<br/><br/><strong>Indecent</strong>, és col·locar a l'administració a milers d'assessors = (llegiu amiguets amb sous que ja desitjarien els tècnics més qualificats).<br/><br/><strong>Indecent</strong>, és l'ingent de diners destinats a sostenir els <strong>partits i sindicats de pessebre</strong>, aprovats pels mateixos polítics que viuen d'ells.<br/><br/><strong>Indecent</strong>, és que a un polític no se li exigeixi superar una mínima prova de capacitat per exercir el seu càrrec (ni cultural ni intel·lectual).<br/><br/><strong>Indecent</strong>, és el cost que representa per als ciutadans els seus menjars, cotxes oficials, xofers, viatges (sempre en primera classe) i targetes de crèdit per tot arreu.<br/><br/><strong>Indecent</strong>, no és que no es congelin el sou ses senyories, sinó que no se'ls baixin.<br/><br/><strong>Indecent</strong>, és que ses senyories tinguin <strong>sis mesos de vacances l'any</strong>.<br/><br/><strong>Indecent</strong>, és que ministres, secretaris d'estat i alts càrrecs de la política, quan cessen, són els únics ciutadans d'aquest país que poden legalment percebre dos salaris de l'erari públic.<br/><br/>I que sigui quin sigui el color del govern, toooooooots els polítics es beneficien d'aquest modern "dret a pernada" mentre no es canviïn les lleis que el regula.<br/>I qui les canviaran? Ells mateixos? Ha!<br/><br/>Ajuntem signatures perquè hi hagi un projecte de llei amb "cara i ulls" per acabar amb aquests privilegis, i amb altres.<br/><br/>Fes que això arribi al Congrés espanyol a través dels teus amics.<br/><br/>Aquesta sí que hauria de ser una de les cadenes que no s'han de trencar, perquè només nosaltres podem posar remei a aquesta situació, i trencar aquesta cadena sí que durà anys de mala sort si no hi posem remei, està en joc el nostre futur i el dels nostres fills.<br/><h3>On és la gent? Que s'aixeca en massa per al futbol i no per defensar els nostres drets!</h3>Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-38460973315945758552012-01-22T23:34:00.000+01:002013-02-19T21:53:35.409+01:00Març Negre<h3>Dijous, 1 de març del 2012 a dissabte 31 de març del 2012</h3><br/>Amb les contínues campanyes recolzant lleis per a la censura a Internet, com ara SOPA i PIPA, i el tancament de llocs com Megaupload, sota acusacions de "Pirateria" i "Conspiració", ha arribat el moment d'adoptar una postura en contra dels lobbies de la música, el cinema i les indústries audiovisuals.<br/><br/>L'única forma és colpejant-los-hi on realment els fa mal:<br/>Els seus marges de benefici.<br/><br/>El Març de 2012 finalitza el primer trimestre dels informes econòmics anuals mundials.<br/><br/>No compris cap disc. No descarreguis cap cançó, legal o il·legalment. No vagis a veure cap pel·lícula al cinema, ni descarreguis cap còpia, ni compris cap DVD. No compris cap videojoc. No compris cap llibre o revista.<br/><br/>Espera 4 setmanes a comprar o consumir audiovisuals, fins a l'abril. Aguantant només quatre setmanes, com a màxim, es deixarà un gran forat en els guanys dels mitjans de comunicació i de les companyies d'entreteniment per al 1r trimestre, un cop econòmic que alhora serà vist pels governs de tot el món com un senyal inequívoc d’una pèrdua bastant gran de’ingressos.<br/>Aquesta acció pot servir com a declaració d'intencions:<br/><h3>“No tolerarem la pressió de les indústires audiovisuals<br/>impulsant cap llei que pretengui censurar internet.”</h3><br/><a name='more'></a><br/><br/>[caption id="attachment_474" align="aligncenter" width="576" caption="Crida oficial per la xarxa"]<a title="BlackMarch" href="http://alan.cat/wp-content/uploads/2012/01/Black-March.jpg" target="_blank"><img class=" wp-image-474 " title="Black March" src="http://alan.cat/wp-content/uploads/2012/01/Black-March.jpg" alt="Black March" width="576" height="432" /></a>[/caption]Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-20906999662797604442012-01-20T00:20:00.000+01:002016-07-08T18:19:08.240+02:00De sopes i altres coses que ens hem d'empassarAquest dimecres, 18 de gener del 2012, la Wikipedia en anglès va liderar la major protesta contra la futura llei SOPA, que permetria pel que es veu investigar i tancar qualsevol web que pengi material amb drets d'autor, tant dins com fora del país.<br />
<br />
<a href="http://www.wikipedia.org/" target="_blank" title="Wikipedia"><img alt="Pàgina de benvinguda de la Wikipedia" class="alignnone" height="230" src="https://www.ara.cat/comunicacio/Wikipedia-angles-funcionara-aquest-dimecres_ARAIMA20120117_0069_23.jpg" title="Wikipedia" width="399" /></a><br />
<a name='more'></a><br />
<br />
"La comunitat de la Wikipedia ha decidit apagar la versió en anglès de la Wikipedia durant 24 hores, en protesta per les propostes de legislació dels Estats Units", <a href="http://blog.wikimedia.org/2012/01/16/wikipedias-community-calls-for-anti-sopa-blackout-january-18/" target="_blank">explica la Fundació Wikimedia</a> –responsable de comunicació del portal– al seu blog. Segons la Fundació, si finalment s'aprova el projecte de la SOPA segons la versió que es debat al senat nord-americà, "es danyarà la internet lliure i oberta i es proporcionaran noves eines per a la censura de llocs web internacionals dins dels Estats Units".<br />
En la lluita contra aquesta normativa, Wikipedia s'ha unit a grans empreses del sector com Google, Yahoo!, Facebook, Foursquare, Twitter, Amazon, Mozilla, AOL, eBay o LinkedIn, entre altres, en una plataforma anomenada <a href="http://www.netcoalition.com/" target="_blank">Netcoalition.com</a>. De fet, algunes d'aquestes comanyies, com Google o Facebook, ja van obrir la porta a fer una aturada de 24 hores en els seus serveis, que en principi s'havia previst per al dia 23, però que de moment no s'ha confirmat.<br />
Doncs bé, passades 24 hores de la protesta, l'FBI ha procedit avui 19 de gener del 2012 a <a href="http://www.324.cat/noticia/1558252/societat/Tancat-el-portal-Megaupload-i-detinguts-els-seus-treballadors" target="_blank" title="Tancament de Megaupload">tancar el portal Megaupload, tot detenint 7 dels seus treballadors</a>. L'aparell de censura s'ha posat en marxa i té pressa.<br />
Com qualsevol estratega o líder sap, l'arma més poderosa és la informació, i avui en dia és una eina massa democratitzada. Els amos del poder volen evitar que les masses tinguem un accés tan fàcil a la informació, i aquest cop utilitzen el pretext dels drets d'autor per començar a fer la macro-operació per tapar-nos orelles i ulls. La cosa comença per Megaupload, però demà pot ser tranquil·lament la Wikipedia, i passat demà pot ser un diari digital.<br />
Companys de professió de les TIC: ja cal que ens posem les piles i agafem forces, s'acosten dies foscos i de dura lluita.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/GVU8ybhjswc/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/GVU8ybhjswc?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-81733288482417256042011-10-29T19:28:00.000+02:002013-02-19T21:53:35.399+01:00Quan l'enemic obre les portesQuan l'enemic obre les portes de casa seva, hi ha 4 possibles actituds:<br/><span style="color: #000000;">1- <strong>No fer res</strong> (l'enemic hi surt guanyant)</span><br/><span style="color: #000000;"> 2- <strong>Entrar, posar-se còmode i no molestar</strong> (hi surt guanyant l'enemic i aquell qui ha entrat)</span><br/><span style="color: #000000;"> 3- <strong>Entrar a rebentar i fer soroll tant com es pugui</strong> (hi surt perdent el qui ha entrat, però també l'enemic)</span><br/><span style="color: #000000;"> 4- <strong>Quedar-se a les portes negant-se a entrar i criticant als qui han entrat, especilament als qui han entrat a fer soroll</strong> (això els beneficia a ells i a l'enemic)</span><br/><br/><a href="http://alan.cat/wp-content/uploads/2011/10/20N.png"><img class="alignnone size-large wp-image-453" title="20N" src="http://alan.cat/wp-content/uploads/2011/10/20N-1024x821.png" alt="Eleccions 20 de novembre del 2011" width="564" height="451" /></a><br/><br/>Extrapolant aquesta reflexió al panorama polític català amb la seva relació amb Espanya, i fent una juxtaposició entre les Corts espanyoles com la casa de l'enemic i les formacions polítiques com els qui tenen l'oportunitat d'entrar-hi, és molt fàcil localitzar i encasellar a cada formació amb una d'aquestes quatre possibles actituds.<a name='more'></a><br/><br/>Per exemple, entre els qui no volen fer res, és a dir, que no volen participar a les eleccions, hi trobem a les <strong>CUP</strong>, que van decidir des d'un bon principi renunciar a presentar cap candidatura per aquestes eleccions. Són coherents amb els seus estatuts i full de ruta, per tant qualsevol altra decisió que haguessin pres hagués estat una sorpresa (deixant de banda el que ens agradaria que haguessin fet o no). Com ja avançava, aquesta actitud immobilista té les mateixes repercusions que l'abstenció en unes eleccions: afavoreix als qui són més forts i que sovint són els enemics dels nostres interessos.<br/><br/>Al principi de tot, <strong>la Soli</strong> (més ben dit, la seva cúpula) va triar aquesta primera via. La militància, però, va fer pressió per tal que es fes escoltar la seva veu, en tractar-se d'un partit polític que presumeix de ser assembleari i democràtic. Per tant, es va fer un referèndum intern, preguntant quina opció volia la majoria, i la majoria va votar concórrer a les eleccions en coalició amb altres forces independentistes. En aquell moment, la cúpula va canviar radicalment el seu discurs, que fins llavors havia estat "a Madrid no hi hem d'anar a fer res", a la famosa frase de'n López Tena "Hem d'anar a Madrid a rebentar Espanya", cosa que li costà desenes d'amenaces de mort i atacs mediàtics. Al moment de negociar amb les altres forces polítiques, els 3 "negociadors" van posar condicions molt dures i es van negar a cedir en una collonada (el repartiment del temps d'intervenció és una collonada, efectivament), cosa que va fer que s'aixequessin de la taula i trenquessin el pacte, deixant a la majoria de la seva militància desil·lusionada. Ben aviat, però, des de la cúpula es van afanyar a fer el que porten fent des que es van crear: dir que <strong>si no hi ha unitat és per culpa dels altres</strong>. Ara podríem situar a la Soli dins del grup que es dedica a llençar merda sobre els qui volen entrar, cosa que els dóna força, perquè així es desmarquen dels vividors que hi ha dins la casa de l'enemic. Aquesta actitud, però, acaba afavorint al propi enemic, ja que el votant, que és qui al final decideix qui entra o no, acaba decantant-se pels qui no fan soroll, o simplement no voten. Malgrat aquesta actitud, que és la que tenen a Catalunya, han decidit presentar-se igualment a les eleccions a ses Illes amb el <strong>PSM</strong> (que d'independentistes tenen el que jo de paquiderm).<br/><br/>Després tenim als partits de tota la vida, aquells que tenen llagues al cul de tant de temps que estan asseguts a la cadira, i que només aspiren a tenir més cadires i més poder. Són <strong>PSOE</strong> i <strong>PP</strong>, majoritàriament, però també hi ha <strong>Esquerra Unida</strong> i l'anteiror <strong>ERC</strong> que, tot i tenir poques cadires, poc han aconseguit fer pels interessos del nostre país. I en un punt mig, entre els que toquen molta cadira i els qui en toquen poca, hi ha els qui en tenen unes quantes i no les aprofiten pel país, sinó per al lucre personal. Estic parlant de <strong>CyU</strong> i <strong>PNB</strong>, per exemple. Aquests simplement aspiren a tenir més cadires pel fet de tenir-les, no per poder canviar res, sigui quin sigui el seu discurs. Això, òbviament, només els afavoreix a ells i a l'estat espanyol.<br/><br/>Per últim, hi ha les petites formacions polítiques, aquelles que mai han tingut cadira, i que aspiren a tenir-ne alguna per poder fer honestament el que es pugui per al seu país i els seus interessos no personals. Partits com <strong>Escons en Blanc</strong>, <strong>Partit Pirata</strong>, <strong>Des de Baix</strong>, <strong>PACMA</strong> o l'associació <strong>Reagrupament</strong>, que concorre per primer cop en coalició amb la nova <strong>ERC</strong> sota la marca blanca de <strong>Catalunya Sí</strong>, intenten aquest any esgarrapar algun escó a les Corts espanyoles per poder tenir un altaveu i fer sentir la seva veu, alhora que prenen pes a la resta de formacions més "estables". Aquestes formacions estan condemnades a rebre de tot arreu, és el que tenen les minories, però com a mínim poden fer sentir la seva veu, amb l'esperança que algun dia tinguin prou veu com per canviar les coses.<br/><br/>Hi ha un gran problema, però, en tot això: <strong>el votant</strong>. El votant és un ésser pensant amb moltes limitacions, la societat l'ha fet així. El seu recolzament a una formació política, en un 90% dels casos, obeeix a un o més d'aquests paràmetres:<br/><ol><br/> <li>Tradició: a casa sempre han votat el mateix, i ho seguiran fent.</li><br/> <li>Simplicitat argumental: Dretes o esquerres, o voto a un dels grans, o voto a l'altre.</li><br/> <li>Populisme: Un dinar gratis, 4 globus o la promesa de resoldre tots els teus problemes personals moltes vegades són claus per fer canviar la intenció de vot d'un elector.</li><br/> <li>Terrorisme: Presentar-se com l'única opció viable per resoldre els conflictes contextuals, ja siguin culpa o no dels dirigents actuals.</li><br/></ol><br/>Aquest 90% és sobre els qui exerceixen el seu dret a vot, que ronda el 50% de la població. L'altre 50% no vota per diversos motius, però està clar i és indiscutible que el quedar-se a casa i queixar-se és un acte d'irresponsabilitat ciutadana, de menyspreu als avantpassats que van lluitar i morir per tal que tinguéssim aquest dret. L'abstenció afavoreix els qui ja són forts; qui es cregui el discurs "que vagi a votar el 10% de la població, a veure si així els polítics capten el missatge" és un ingenu, ja que els polítics ja fa temps que saben què en pensem d'ells, i per això intenten manipular els seus partidaris i desencoratjar els seus detractors. Abstenir-se és renunciar a canviar res, no ens enganyem.<br/><br/>Finalment, queda el 10% dels que sí que van a votar que no es regeixen per cap dels 4 paràmetres anteriorment exposats: són els qui voten nul, en blanc o a una alternativa.<br/><br/>Els qui voten nul (per exemple, posant una estelada, o una frase obscena, o una merda de gos dins del sobre de votacions) ho fan per dos motius, principalment:<br/><ol><br/> <li>Perquè creuen que no hi ha cap opció política que els representi, però tampoc s'han preocupat per saber si existeix (aquests són majoria)</li><br/> <li>Perquè volen aprofitar el seu dret a votar, però sense voler han comés una irregularitat a l'hora de posar el seu vot al sobre (posant paperetes de diferents partits, posant-hi algun comentari, etc.)</li><br/></ol><br/>El que ha de tenir clar aquesta gent és que amb això afavoreixen l'enemic (aquell qui fa que la seva vida personal i social perdi qualitat diàriament), a ningú més. Potser es queden molt a gust votant nul, però és inútil.<br/><br/>Els qui voten en blanc, directament estan regalant el seu vot als partits més forts.<br/><br/>I després quedem els <strong>idealistes</strong>, els infatigables, els qui creiem que un canvi global és altament improvable però no impossible, i que estem convençuts que el primer pas per fer-lo possible és <strong>intentant-ho</strong>! Som els que molestem, els que aprofitem qualsevol feblesa del sistema per intentar canviar-lo. No estic parlant de cap formació política concreta. És més, <strong>aquest article no pretén fer campanya per cap formació</strong>, aquells qui em coneixen ja saben qui recomano votar. Aquest article pretén encoratjar a aquell 50% de la població que es queda a casa cada cop que pot canviar les coses, a que siguin valents i es mobilitzin i se'ns sumin:<br/><br/>A aquells que anem a per totes <strong>QUAN L'ENEMIC OBRE LES PORTES</strong>!<br/><br/>httpv://www.youtube.com/watch?v=fD46sl7bHxIAlanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-55424896937305333822011-08-30T21:18:00.000+02:002013-02-19T21:53:35.379+01:00Perdón por ser catalánSembla ser que insultar, desqualificar, amenaçar i menystenir els catalans que tenen una ideologia política determinada és gratuït a Espanya. Ja fa temps que tenim aquesta sensació, no només a Catalunya, sinó a diferents parts de l'estat espanyol, on cometre actes de terrorisme contra el catalanisme gaudeix d'impunitat, com l'<a title="L'Ultradreta atempta contra ERC a València" href="http://www.publico.es/espana/22557/la-ultraderecha-atenta-contra-erc-en-valencia" target="_blank">atemptat amb bomba</a> de l'extrema dreta a la seu d'ERC el novembre del 2007; o quan més recentment, al gener del 2011, <a title="Agressió a Joan Laporta a València" href="http://www.lavanguardia.com/politica/20110123/54106070594/un-grupo-de-anticatalanistas-intenta-agredir-a-laporta-en-valencia.html" target="_blank">van agredir Joan Laporta</a> amb esprais d'autodefensa durant una visita a València, i la cosa no va anar a més gràcies al dispositiu policial.<br/><br/>Des dels mitjans de comunicació espanyols més conservadors es dediquen dia sí i dia també a injuriar i calumniar els catalans sense pèls a la llengua, com mostra el vídeo següent. Com que la seva actitud ni se censura ni es castiga, cada dia van pujant una mica el to cada dia.<br/><br/>httpv://www.youtube.com/watch?v=MnYeZc7Yv5M<a name='more'></a><br/><br/>Llavors, òbviament, la població espanyola capta el missatge ràpidament: "<em>si des dels mitjans de comunicació fan això i no els passa res, nosaltres podem fer el mateix</em>".<br/><br/>Si el darrer cap de setmana el jugador del FC Barcelona Cesc Fàbregas va veure com era insultat i <a title="Amenaces de mort a Cesc Fàbregas" href="http://www.xarxaindepe.org/2011/08/cesc-fabregas-va-rebre-amenaces-de-mort.html" target="_blank">amenaçat de mort</a> per haver exhibit una estelada a la victòria del seu equip, ara han estat <a title="Bombers i policies espanyols insulten catalans per fer un castell i lluir una estelada" href="http://www.naciodigital.cat/noticia/34659/policies/bombers/espanyols/insulten/col/legues/catalans" target="_blank">policies i bombers catalans els insultats per espanyols</a> per exhibir una estelada. Una demostració a Nova York de policies i bombers catalans que incloïa un castell i una estelada fa que els seus homòlegs espanyols els insultin i els titllin de 'fills de puta', com es pot veure al vídeo següent:<br/><br/>httpv://www.youtube.com/watch?v=MPmgfWsAxNw&feature=share<br/><br/>Què serà el proper? Execucions públiques finançades pel ministeri de cultura? A Espanya ens odien, ja està demostrat que no és un problema de comunicació. Des de diferents partits polítics catalans fa dècades que ens diuen que el problema és que no sabem explicar-nos bé, que hem d'intentar que ens entenguin fora de Catalunya, però això és impossible, ja queda del tot descartat. Cesc Fàbregas <a title="Cesc demana perdó per lluir una estelada" href="http://www.eldebat.cat/cat/notices/2011/08/cesc_es_disculpa_per_ondejar_una_estelada_89524.php" target="_blank">va demanar públicament perdó</a> per lluir una bandera que no era de l'agrat de molts espanyols. I no es tractava pas d'un símbol il·legal, com ho són la bandera franquista o l'esvàstica. Malgrat les seves disculpes, a Twitter, el hashtag <a title="Hashtag Cesc Muerte" href="http://twitter.com/#!/search/cescmuerte" target="_blank">#cescmuerte</a> va ser trending topic.<br/><br/><a href="http://alan.cat/wp-content/uploads/2011/08/Perdon_por_Ser_Catalan-Peque-30-08-2011.jpg"><img class="alignleft size-medium wp-image-443" title="Perdón por Ser Catalán" src="http://alan.cat/wp-content/uploads/2011/08/Perdon_por_Ser_Catalan-Peque-30-08-2011-225x300.jpg" alt="Perdón por Ser Catalán" width="225" height="300" /></a>Això ens va dur a molts internautes a respondre amb un altre hashtag: <a title="Hashtag perdonporsercatalan" href="http://twitter.com/#!/search/perdonporsercatalan" target="_blank">#perdonporsercatalan</a>, ja que sembla ser que és això el que volen que hem de dir al final. Ens ataquen per com gestionem el nostre autogovern (malgrat que tot passa pel vist-i-plau de les corts espanyoles), ens ataquen per parlar una llengua diferent, ens ataquen si ens sentim diferents, ens ataquen per simpatitzar amb un o altre partit polític i ens ataquen per coses que la majoria de les vegades són falses (com ara que vivim del que ens dóna Espanya sense aportar res a canvi, que som uns imperialistes amb afany per annexionar terrenys, etc.). No, no és victimisme, és la pura veritat. Hi ha una hemeroteca infinita que ho demostra, i la nostra resposta és, com sempre, la millor arma de la que disposem: la ironia catalana. Per això, l'empresa <a title="Productes de la Terra" href="http://productesdelaterra.cat/" target="_blank">Productes de la Terra</a> ha tret de seguida a la venda la <a title="Samarreta Perdón por ser catalán" href="http://productesdelaterra.cat/samarretes-unisex-catala/9887-samarreta-perdon-por-ser-catalan.html" target="_blank">samarreta</a> que es pot observar a la imatge, que posa de manifest aquest sentiment resignat però ple d'humor que tenim els catalans que fa anys que ens sentim agredits per ser com som i per ser el que som. I per que quedi clar, hi ha una inscripció a sota de tot que resa "No autoodi, no victimisme, simplement IRONIA".<br/><br/>Així doncs, reprenent el fil de tot plegat, ja ha quedat més que demostrat que Espanya no ens estima, no ens vol tal com som, i només hi ha dues sortides: Integrar-nos a Espanya renunciant a la nostra catalanitat, o independitzar-nos-en i esdevenir un estat sobirà. Actualment, els representants polítics del nostre país estan més per la tasca d'assegurar la seva butxaca que per altra cosa, i, tot i que el discurs d'alguns d'ells pot anar en un moment donat en el sentit de la segona sortida, la de la plena sobirania, segurament per algun sentiment aïllat o per interessos electorals, els fets demostren un dia rere l'altre que estan instal·lats en la primera via: la plena submissió a Castella i la renúncia a tot el que calgui mentre la cadira segueixi calenta, la panxa estigui plena, i els collons restin ben vuits.<br/><br/>El rellotge corre en contra nostra.Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-22905899666720349282011-07-21T00:47:00.000+02:002013-02-19T21:53:35.352+01:00Mocs i Cucs a les teves orelles!<a title="Cadàvers..." href="http://alan.cat/projecte/cadavers/" target="_blank"><img class="alignleft size-medium wp-image-418" title="Cadavers en avançat estat de descomposició" src="http://alan.cat/wp-content/uploads/2011/07/Cadavers-300x300.png" alt="Cadavers en avançat estat de descomposició" width="200" height="200" /></a>Doncs ja tenim al mercat un nou disc, al qual he tingut el plaer de col·laborar: <a title="Cadàvers…" href="http://alan.cat/projecte/cadavers/" target="_blank">Cadàvers en avançat estat de descomposició</a>, de <a title="Facebook de Milford Mocs & Gunther Cucs" href="https://www.facebook.com/pages/Milford-Mocs-Gunther-Cucs/191917364191241" target="_blank">Milford Mocs & Gunther Cucs</a>. Podeu adquirir-lo mitjançant <a title="Adquirir el disc" href="http://www.actualrecords.com/mostradiscint.php?order=911060" target="_blank">aquest enllaç</a>, són <strong>10€</strong>, un regal!<br/><br/>Podeu consultar l'apartat del meu portafoli per tenir més informació sobre el disc i dels meus rols dins del projecte.<br/><br/>Deixo unes fotografies del disc tot just sortidet del forn, així podeu veure una mica de l'art i la maquetació gràfica, 100% elaborades per un servidor! ^_^<a name='more'></a><br/><br/>[caption id="attachment_432" align="alignnone" width="300" caption="El disc encara per estrenar"]<a title="El disc encara per estrenar" href="http://alan.cat/wp-content/uploads/2011/07/Mocs-Cucs_Cadavers_Caixa.jpg" target="_blank"><img class="size-medium wp-image-432 " title="Mocs-Cucs_Cadavers_Caixa" src="http://alan.cat/wp-content/uploads/2011/07/Mocs-Cucs_Cadavers_Caixa-300x277.jpg" alt="Milford Mocs & Gunther Cucs: Cadàvers en avançat estat de descomposició. Caixa" width="300" height="277" /></a>[/caption]<br/><br/>[caption id="attachment_436" align="alignnone" width="300" caption="Interior del disc i CD"]<a title="Interior i CD" href="http://alan.cat/wp-content/uploads/2011/07/Mocs-Cucs_Cadavers_Portada-i-CD.jpg" target="_blank"><img class="size-medium wp-image-436 " title="Milford Mocs & Gunther Cucs: Cadàvers en avançat estat de descomposició. Portada i CD" src="http://alan.cat/wp-content/uploads/2011/07/Mocs-Cucs_Cadavers_Portada-i-CD-300x244.jpg" alt="Portada i CD" width="300" height="244" /></a>[/caption]<br/><br/>[caption id="attachment_433" align="alignnone" width="300" caption="Les 3 primeres cançons"]<a title="Llibret 1" href="http://alan.cat/wp-content/uploads/2011/07/Mocs-Cucs_Cadavers_Llibret1.jpg" target="_blank"><img class="size-medium wp-image-433 " title="Milford Mocs & Gunther Cucs: Cadàvers en avançat estat de descomposició. Llibret 1" src="http://alan.cat/wp-content/uploads/2011/07/Mocs-Cucs_Cadavers_Llibret1-300x180.jpg" alt="Milford Mocs & Gunther Cucs: Cadàvers en avançat estat de descomposició. Llibret 1" width="300" height="180" /></a>[/caption]<br/><br/>[caption id="attachment_434" align="alignnone" width="300" caption="Les 3 cançons següents"]<a title="Llibret 2" href="http://alan.cat/wp-content/uploads/2011/07/Mocs-Cucs_Cadavers_Llibret2.jpg" target="_blank"><img class="size-medium wp-image-434 " title="Milford Mocs & Gunther Cucs: Cadàvers en avançat estat de descomposició. Llibret 2" src="http://alan.cat/wp-content/uploads/2011/07/Mocs-Cucs_Cadavers_Llibret2-300x165.jpg" alt="Milford Mocs & Gunther Cucs: Cadàvers en avançat estat de descomposició. Llibret2" width="300" height="165" /></a>[/caption]<br/><br/>[caption id="attachment_435" align="alignnone" width="300" caption="Les darreres cançons"]<a title="Llibret 3" href="http://alan.cat/wp-content/uploads/2011/07/Mocs-Cucs_Cadavers_Llibret3.jpg" target="_blank"><img class="size-medium wp-image-435 " title="Milford Mocs & Gunther Cucs: Cadàvers en avançat estat de descomposició. Llibret 3" src="http://alan.cat/wp-content/uploads/2011/07/Mocs-Cucs_Cadavers_Llibret3-300x159.jpg" alt="Milford Mocs & Gunther Cucs: Cadàvers en avançat estat de descomposició. Llibret 3" width="300" height="159" /></a>[/caption]<br/><br/>Espero que us agradi, i que en gaudiu tant escoltant-lo com nosaltres parint-lo!Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-87420995119699023232011-07-03T15:29:00.000+02:002013-02-19T21:53:35.346+01:00Estratègies de manipulacióL'any <strong>2002</strong>, <a title="Pàgina oficial de Sylvain Timsit" href="http://www.syti.net" target="_blank">Sylvain Timsit</a> va escriure un interessant <a title="Stratégies de manipulation" href="http://www.syti.net/Manipulations.html" target="_blank">article</a> titulat <strong>Stratégies de manipulation</strong>. Aquest article convida a la reflexió, ja que enumera deu estratègies bàsiques per manipular a la població, i amb el pas del temps es demostra que no són anacròniques en absolut. De fet, si a mi em diguessin que s'ha escrit aquesta setmana, m'ho creuria, ja que es pot contextualitzar perfectament a l'actualitat.<br/><br/><img class="alignnone" title="John Malcovich replicat" src="http://www.syti.net/Images/JohnMalkovich_wide1.jpg" alt="John Malcovich replicat" width="473" height="314" /><br/><br/>Anem a veure en què consisteixen aquestes <strong>10 estratègies de manipulació</strong>:<br/><h3>1- L'estratègia de la distracció</h3><br/>Element essencial de control social, l'estratègia de la distracció consisteix en desviar l'atenció pública d'assumptes importants i canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, amb un flux constant d'informació i entreteniment trivial. L'estratègia de la distracció també és essencial per evitar que el públic s'interessi en els coneixements essencials en els camps de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica.<br/><br/>"<em>Mantenir l'atenció del públic desviada dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense temps per pensar, i a tornar a la granja amb la resta d'animals.</em>"<br/><br/>Centrant-nos en esdeveniments recents, per posar un exemple, mentre al Parlament de Catalunya s'aprovaven els pressupostos més austers i desfavorables per al benestar social de la història de la democràcia, els mitjans de comunicació es van dedicar a inundar-nos amb informacions banals, totes elles referents al que succeïa <strong>fora del Parlament</strong>, no pas a dins, que és el que realment era important.<br/><h3>2- Crear problemes per després oferir solucions</h3><br/>Aquest mètode és també denominat "problema-reacció-solució". En primer lloc, es crea un problema, una "situació" prevista per tal que generi algun tipus de reacció al públic, per tal que sigui la pròpia població la sol·licitant de les mesures que es desitja que siguin acceptades. Per exemple: deixar que es desenvolupi certa violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, amb la finalitat de que el públic sigui el demandant d'estrictes polítiques i lleis de seguretat en detriment de la seva pròpia llibertat. O també, crear una crisi econòmica per a què s'acceptin com un mal necessari la disminució dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.<br/><br/>Pel que fa al cas català, aquesta estratègia s'està duent a terme des de fa dècades, segons va reconèixer l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, el 21 de juny del 2011. En paraules seves a <a title="Entrevista a Jordi Pujol" href="http://rac1.org/blog/noticies/programes/el-mon-a-rac1/jordi-pujol-els-indignats-estan-desesperats-per-la-crisi/" target="_blank">l'entrevista que li van fer a Rac1, Calvo Sotelo</a> li digué en una ocasió:<br/><br/>"<em>Habéis perdido la guerra. No os necesitamos. Porque en cualquier caso, y aunque haya tensión, seguiréis contribuyendo al PIB español con un 20% y, además, con déficit fiscal. En cualquier caso, en momentos de crisis grave económica y social, si necesitamos vuestro apoyo político y parlamentario también nos lo daréis porque el derrumbe también os perjudicaría. Además, todo esto no tiene importancia porque la immigración se os va a comer.</em>"<br/><br/>El darrer punt esmentat és el més preocupant, intentaré explicar-lo de la forma més esquemàtica possible:<br/><ul><br/> <li><strong>Objectiu dels nacionalistes espanyols</strong>: Acabar amb qualsevol aspiració sobiranista de Catalunya.</li><br/> <li><strong>Procediment per aconseguir-ho</strong>: En context democràtic, aconseguir una gran representació parlamentària de nacionalistes espanyols al Parlament de Catalunya.</li><br/> <li><strong>Estratègia a seguir</strong>: "Problema-reacció-solució".</li><br/> <li><strong>Explicació</strong>: Inundar d'immigració sense cap regulació Catalunya, sense deixar que els catalans puguin gestionar-la, ja que les competències les té Madrid. A continuació, quan s'hagi creat un conflicte de convivència, presentar-se els nacionalistes espanyols com a solució a aquest problema. Qui ha tingut una pujada espectacular a les darreres eleccions a Catalunya?</li><br/></ul><br/><a name='more'></a><br/><h3>3- L'estratègia de la gradualitat</h3><br/>Per fer acceptar una mesura inacceptable, només s'ha d'aplicar de forma gradual durant un període de 10 anys. Aquesta és la forma amb que unes condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: estat de benestar mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, desocupació en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents... tants canvis que hagueren provocat una revolució si s'haguessin aplicat de cop.<br/><h3>4- L'estratègia de diferir</h3><br/>Una altra forma de fer acceptar una decisió impopular és presentar-la com a "dolorosa però necessària", obtenint-ne el consentiment de l'opinió pública per a una aplicació en el futur. Sempre és més fàcil d'acceptar un sacrifici futur que un d'immediat. En primer lloc, perquè l'esforç no s'ha de fer immediatament. En segon lloc, perquè el públic encara tendeix a esperar ingènuament que "tot anirà millor demà" i que el sacrifici requerit pot ser evitat. Finalment, perquè deixa al públic temps per acostumar-se a la idea del canvi i acceptar-ho amb resignació quan arribi el moment.<br/>Un exemple recent és la introducció de l'euro i la pèrdua de sobirania monetària i econòmica acceptada pels països europeus el 1994-1995 per a l'execució el 2001. Un exemple més proper l'és el de l'actual reforma de l'edat de les pensions del Govern i l'oposició a Espanya.<br/><h3>5- Dirigir-se al públic com si fossin criatures o discapacitats</h3><br/>La majoria de la publicitat televisiva adreçada al gran públic utilitza un llenguatge, uns arguments, uns personatges, i un to de condescendència, sovint propers a la feblesa, com si l'espectador fos un lactant o un discapacitat mental.<br/><br/>Posem un exemple: l'anunci de les forces armades espanyoles, que, lluny de presentar-les com el que són, la feina on van a parar les classes socials més baixes i amb el cocient intel·lectual més reduït (s'accepta l'entrada a gent amb un cocient a partir de 80!), i un grup organitzat de persones violentes que són instruides per imposar per la força el que dicta la política, ens les presenten com gent propera, digna d'admiració:<br/><br/>httpv://www.youtube.com/watch?v=mtKr6PKp-4g<br/><br/>... que no difereix tant d'això:<br/><br/>httpv://www.youtube.com/watch?v=8mkEgUFYYns<br/><br/>Com més descarat i gran sigui l'engany que es vulgui fer empassar a la gent, més infantil és el to que s'utilitza. Per què? Si un es dirigeix a una persona com si aquesta tingués l'edat de 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat, aquesta persona tendirà a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític, com la d'una persona de 12 anys o menys d'edat.<br/><h3>6- Apel·lar a l'aspecte emocional per sobre del reflexiu</h3><br/>Incidir en l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per eludir l'anàlisi racional del públic i aconseguir apaivagar el seu sentit crític. A més, l'ús del registre emocional obre la porta d'accés al subconscient per tal d'implantar-hi idees, desitjos, pors, impulsos o comportaments.<br/><br/>Exemple claríssim i tan descarat que és insultant: l'espot publicitari de Plataforma per Catalunya per les eleccions municipals del 2011. Hi ha tants elements emocionals, que no acabaríem: desig sexual, rebuig a allò desconegut...<br/><br/>httpv://www.youtube.com/watch?v=wNFA0EgaH0I<br/><br/>Un altre exemple, que practiquen els mass mèdia diàriament, és el d'inundar-nos amb desgràcies i catàstrofes que no ens són properes generalment, i d'aquesta manera fer-nos pensar "estem malament, però mira tota aquesta pobra gent, estan molt pitjor, potser no he de queixar-me".<br/><h3>7- Mantenir al públic en la ignorància i l'estupidesa</h3><br/>Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tècniques que influeixen directament sobre ell i els mètodes utilitzats per al seu control i esclavitud. "La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible, amb l'accés a la menor quantitat d'informació veritable, de manera que la distància de la ignorància que es planeja entre les classes inferiors i superiors sembli , sigui i romangui inabastable per a les inferiors". No cal ni comentar el que han suposat els darrers canvis de plans d'estudis obligatoris: un descens accelerat a la mediocritat i al conformisme ignorant. Les generacions de la ESO són les que estan duent Catalunya a la cua de les nacions europees pel que fa a educació.<br/><h3>8- Induir el públic a ser complaent amb la mediocritat</h3><br/><img class="alignleft" title="Belén Esteban" src="http://blogs.20minutos.es/rosyrunrun/files/2011/02/belen-esteban-fea.jpg" alt="Belén Esteban" width="78" height="100" />Fer creure al públic que és "la moda" ser simple, estúpid, vulgar i inculte, instant a titllar d'excèntric a qui pensa més del compte.<br/><h3>9- Reemplaçar la revolta per la culpa</h3><br/>Fer creure que l'individu és l'únic responsable de la seva desgràcia, degut a la seva manca d'intel·ligència, les seves habilitats o la seva manca d'esforç. Així, en lloc de rebel·lar-se contra el sistema econòmic que devalua l'individu, aquest s'infravalora, cosa que li crea una depressió, un dels efectes de la qual és la inhibició de l'acció. I sense acció, no hi ha revolució! De fet, aquesta estratègia de manipulació és "marca de la casa" a les societats occidentals cristianes, on se li diu a l'individu que naix amb el "pecat original", i que és culpable de moltes desgràcies, no tant per haver-les provocades, sinó pel fet de no intervenir-hi. Les societats orientals són manipulades de forma totalment diferent: enlloc de la norma de la culpa, hi regna la norma de l'honor, però aquest és un tema que podria ocupar diversos articles més.<br/><h3>10- Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen</h3><br/>En el transcurs dels darrers 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una bretxa creixent entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el "Sistema" ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològica. El sistema ha aconseguit conèixer l'individu comú millor del que ell es coneix a si mateix. Això significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control més gran i un gran poder de manipulació i utilització dels individus - més gran que el dels individus sobre ells mateixos.Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-80428314543146911052011-06-16T20:22:00.000+02:002013-02-19T21:53:35.334+01:00Nota de premsa dels membres de la subcomissió d'autodeterminació
d'Acampada BCNEm prenc la llibertat de reproduir la nota de premsa de la subcomissió d`autodeterminació de l'acampada de Barcelona.<br/><br/><strong>15 de juny de 2011</strong><br/><strong>Plaça Catalunya</strong><br/><br/><em>Som un grup de persones que hem participat activament a l'Acampada BCN, dins de la subcomissió de l'Autodeterminació i volem mostrar la nostra decepció en vers el moviment, o millor dit, vers a certes persones, situades en llocs estratègics a fi de manipular les decisions democràtiques de les comissions i del poble que ells consideressin oportnes.</em><br/><br/><em>Volem mostrar la falta de democràcia, el frau i la manipulació que hi ha dins d'aquesta organització, sobretot pel que fa a qüestions nacionalistes o identitàries. També volem recalcar que actuem a nivell personal com a membres de la Subcomissió i no com a organització. Estem treballant activament des del primer dia dins de l'acampada, i vam decidir crear una comissió per l'autodeterminació dels pobles, ja que aquest és un dret indispensable, recollit a la Carta de Nacions Unides, però que l'Estat espanyol continua sense reconèixer pel que fa al nostre país.</em><br/><br/><em>Després de diverses traves, algunes ja conegudes, com no poder utilitzar el català a les assemblees, amb l'excusa de que el moviment havia d'arribar al màxim de gent possible, d'unir-se amb altres acampades d'arreu del món (donant per entès que arreu del món tothom entén el castellà), i no molestar a la Plaza del Sol de Madrid, va començar el calvari per constituir-nos com a comissió. Va resultar impossible, ja que havíem de passar per la Comissió de Comunicació, on diversos personatges interposaven traves per fer-ho.</em><br/><br/><em>Finalment vàrem haver d'entrar com a Subcomissió de l'Autodeterminació dins de la Comissió de Continguts enlloc de com a comissió pròpia; d'aquesta manera no necessitàvem passar per la Comissió de Comunicació, tan sols per la de Continguts, on tot ja va ser mes senzill. Però tot i així la nostra subcomissió va trigar més d'una setmana en constituir-se, mentre que altres comissions i subcomissions trigaven només hores.<a name='more'></a></em><br/><br/><em>El diumenge 29 de Maig es va fer el primer debat de la Subcomissió d'Autodeterminació per aprovar un text que aniria al document de mínims de l'Acampada. El text seria el següent: "Reconeixement del dret a l'autodeterminació de tots els pobles del món, tal com reconeix la Carta de les Nacions Unides, i per tant, del poble català". El text no va estar a punt per ser votat en assemblea fins al dissabte següent, 4 de Juny. Entremig ens vàrem trobar amb un seguit de traves per part de determinats individus que tenien per objectiu desgastar tot el procés de manera que el text arribés a la seva destinació final, la votació en assemblea, totalment desnaturalitzat.</em><br/><br/><em>Quan finalment va tenir lloc la primera votació del text per part de l'assemblea a data de 4 de Juny, el resultat va ser favorable a la seva aprovació per més d`un 90% dels assistents. Només 40 persones van votar perquè el text tornés a debat, la qual cosa volia dir que momentàniament continuava sense incloure's al text de mínims de l'acampada, tot segons una estranya aplicació de la votació per consens.</em><br/><br/><em>A l'endemà, diumenge 5 de Juny i enmig d'un debat certament crispat per com havien anat les coses al dia anterior, la subcomissió tornà a ratificar el text inicial. En principi, i basant-nos en les normes de les quals se'ns havia informat prèviament a l'assemblea del dia anterior, en cas que un text tornés a baixar a subcomissió i des d'allà fos novament ratificat, aquest passava automàticament a ser aprovat i inclòs al decret de mínims sense necessitat de tornar a passar per l'assemblea general. Des de l'assemblea van aclarir que aquest era el procediment precisament a fi d'evitar un efecte "bucle" que podria eternitzar la inclusió del punt en qüestió. Per tant, en un principi el text ja no havia de tornar a ser votat per assemblea; havia estat aprovat.</em><br/><br/><em>Però sorprenentment, el text tornaria a centrar el debat de l'assemblea que tindria lloc el mateix diumenge a Plaça Catalunya. L'organització va imposar a l'últim moment que el text havia de tornar a ser aprovat en assemblea contradient clarament el procediment que se'ns havia comunicat al dia anterior; la responsable, que fins i tot reconeixia que demanar "debat" representava vetar la proposta, i després d'un intent de fer tornar el text a subcomissió, se la va fer rectificar; finalment ens atendríem a un procediment novament inèdit: fer pujar a dues persones per banda per donar arguments a favor i en contra del dret d'autodeterminació.</em><br/><br/><em>Sens dubte, un fet inèdit, ja que en assemblea les coses no es debatien sinó que només es votaven. La votació final, força més ajustada que la del dia anterior, acabaria amb un resultat de 390 vots a favor de la inclusió del text, per 270 en contra. Així doncs el text, malgrat totes les irregularitats comeses, i malgrat el desgast a què se'ns va intentar sotmetre, seria finalment inclòs al decret de mínims de l'acampada de Barcelona. Una sèrie de decisions arbitraries i sorprenents. Això va passar el dia 5 de Juny, i a dia d'avui el text continua sense aparèixer al decret de mínims de l'acampada. Entre mig s'han sentit tota classe de desinformacions al respecte.</em><br/><br/><em>Hem estat indagant, preguntant a les diverses comissions, a la gent, per e-mail o des de la xarxa N-1. Moltes respostes contradictòries , moltes opinions... La majoria de que "ara no toca", "los nacionalismos sólo sirven para dividir...", "es un derecho que ya esta incluido en la carta de Naciones Unidas y no hace falta reflejarlo aqui...", "Hay que pedir derechos más importantes..." (unes respostes que, si més no, ens resulten estranyes d'escoltar a Catalunya, justament un poble on una gran part de la població clama per aquesta llibertat...).</em><br/><br/><em>En dir que estava aprovat i s'havia d'incloure en mínims, Continguts deia que ells l'havien passat a comunicació, i comunicació que no sabien el perquè, però la persona que ho havia d'escriure no ho havia fet, o que no li havia arribat "ni el text ni l'ordre per publicar-ho". Tot plegat, ens comuniquen que hi ha una reunió per decidir el text de "Primeras medidas para una vida digna" i que el de Mínims no es faria per que hi sortien contradiccions. A la reunió es votava entre un text on no hi figurava cap mesura en concret (proposat per la comissió de comunicació) i l'altre on el dret a l'autodeterminació hi figurava al final, amagat, i sense la paraula "Catalunya" (proposat per continguts).</em><br/><br/><em>Un de nosaltres, en una conversa amb un membre de comunicació, personatge famós dins la xarxa per la seva pertinença a grups ultradretans però que esta dins una comissió amb molt poder, en mig deldarrer debat per incloure "Reconeixement del dret a l`autodeterminació de tots els pobles del món, tal com reconeix la Carta de les Nacions Unides, i per tant, del poble català" va dir: "No te enfades que venimos a hacer el menor daño posible... sólo queremos quitar la palabra Catalunya del texto".</em><br/><br/><em>L'alegria va ser perquè a la votació no ho van aconseguir, però eliminant el document de mínims va ser possible canviar la frase votada 2 vegades en assemblea i 3 vegades debatuda. Aquesta es la democràcia que es respira al moviment... Mentre tant, la subcomissió per l'autodeterminació va decidir posar un punt d'informació a la plaça. Quatre dies va durar, hi duia una estelada, i hi venia gent que s'identificava com de comunicació a arrencar-la per la força, inclòs alguna agressió física, fins que es va retirar el punt d'informació. Molta gent dels acampats venien a donar suport, però totes les agressions eren per part de gent que deien venir de comunicació, una comissió estratègica per on passen tots els textos.</em><br/><br/><em>Unes mostres d'hostilitat molt fortes cap a Catalunya, que no havíem viscut des de feia temps. És per aquest motiu que volem fer saber la dubtosa democràcia que es respira al moviment, i la manipulació des d'algunes comissions.</em><br/><br/>Arribats a aquest punt, deixo de participar activament en un moviment que creia meu, però que m'ha exclòs.Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-91462667891975318182011-06-10T08:55:00.000+02:002013-02-19T21:53:35.313+01:00SupremacismeSi bé no és un terme encara definit per antropòlegs ni intel·lectuals, el supremacisme és un dels defectes més greus que pateix l'ésser humà, i és l'orígen de la gran majoria de conflictes existents a la Terra entre l'homo sàpiens i la resta d'habitants del planeta.<br/>A grans trets, el supremacisme és aquella ideologia, filosofia i <em>modus vivendi</em> que porta a un individu o col·lectiu a considerar-se superior a la resta d'individus del seu entorn. Quan aquest supremacisme és dut a la pràctica, apareixen llasts per la civilització i l'evolució, com ara l'esclavatge, l'anihilació de nacions senceres, la discriminació o el menyspreu.<br/><br/>[caption id="" align="aligncenter" width="306" caption="Cartell de "El naixement d'una nació" (1915), film de principis del segle XX que molts consideren una apologia del supremacisme racial, en particular el Ku Klux Klan."]<a title="Naixement d'una nació" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c2/Birth-of-a-nation-poster-color.jpg" target="_blank"><img title="Naixement d'una nació" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c2/Birth-of-a-nation-poster-color.jpg" alt="Naixement d'una nació" width="306" height="450" /></a>[/caption]<br/><br/><a name='more'></a><br/><br/>De supremacismes n'hi ha de moltes classes, totes elles detestables. Malgrat tot, alguns d'aquests supremacismes avui dia són tolerats i acceptats com normals, fins i tot no considerats supremacismes, com per exemple l'especisme, del que parlo més endavant. A continuació faig un petit recull de les classes de supremacisme que considero més significatius:<br/><h3>Supremacisme blanc</h3><br/><img class="alignleft" title="White Pride World Wide" src="http://www.michaelvacirca.com/wp-content/uploads/2011/01/wplogo.gif" alt="Supremacisme blanc" width="150" height="150" />També simplificat com a simple "racisme", és una de les grans desgràcies de la recent història de la civilització occidental, que segons<strong> James Loewen</strong> a <em>Lies my Teacher Told me</em>, va tenir el seu origen en l'<strong>Era dels Descobriments</strong>, moment en què les nacions d'Europa van tractar de trobar una <strong>justificació ideològica</strong> tant a la conquesta de poblacions indígenes com al tràfic d'esclaus africans. L'esclavitud, el genocidi dels pobles indígenes i altres fenòmens, certament, s'han associat a l'existència de la supremacia blanca amb força anterioritat a aquest període històric però el concepte que els pobles no blancs acusaven una inferioritat biològica innata sembla haver-se donat al mateix temps que els canvis tecnològics militars i d'organització social que van fer possible l'expansió de les potències imperials europees - per mitjà de la conquesta i colonització - per vasts territoris del món. A partir de llavors, aquesta ideologia va anar evolucionant, perdent força a mesura que la ciència va anar desmentint la majoria de tòpics i suposicions en què es fonamentava. Malgrat tot, al llarg de la història, el supremacisme blanc ha tingut els seus moments àlgids. Sense anar més lluny, el nacionalsocialisme alemany, el feixisme italià i el nacionalcatolicisme espanyol van fer gran ostentació d'aquesta ideologia durant el segon terç del segle XX.<br/><h3>Sionisme</h3><br/>Acabo d'entrar en aigües tèrboles, ja que quan algú parla del sionisme de forma contrària, ràpidament se'l titlla d'antisemita i racista.<br/><br/><img class="alignleft" title="Sionisme" src="http://a6.idata.over-blog.com/300x291/3/04/72/13/4/sionismo.gif" alt="Sionisme" width="150" height="150" />En termes "políticament correctes", el sionisme és un moviment polític internacional que va propugnar des dels seus inicis el <strong>restabliment d'una pàtria per al poble jueu a la Terra d'Israel </strong>(<em>Eretz Israel</em>). Aquest moviment va ser el promotor i responsable en gran mesura de la fundació del modern <strong>Estat d'Israel</strong>. Encara que els seus orígens són anteriors, el moviment polític laic actual va ser establert oficialment pel periodista austro-hongarès <strong>Theodor Herzl</strong> a finals del segle XIX. El moviment té com a objectiu fomentar la migració jueva a la <em>Terra Promesa</em> i va ser reeixit en la fundació de l'Estat d'Israel el <strong>1948</strong>, sent actualment l'únic Estat jueu del món. El sionisme constitueix una branca del fenomen més ampli del nacionalisme modern. Descrit com un "nacionalisme en la diàspora", el sionisme s'autodefineix com un moviment d'alliberament nacional, l'objectiu del qual és la lliure determinació del poble jueu.<br/><br/>La traducció de tot plegat és la següent: hi ha un llibre que alguns jueus consideren sagrat i inqüestionable, on s'explica que el poble jueu és l'elegit per Déu, és a dir, que <strong>és superior a la resta de pobles del món</strong>. A aquest poble li correspon una terra, de la qual pot disposar, encara que s'hagi de fer ús de la violència. Pels sionistes, algú que no sigui jueu, o tingui una ascendència jueva prou directa, no és digne de pertànyer a aquest poble superior a la resta de mortals.<br/><br/>Així doncs, aquest supremacisme té arrels racistes i religioses.<br/><h3>Fonamentalisme islàmic</h3><br/><img class="alignleft" title="Salafisme" src="http://1.bp.blogspot.com/-_vwrWaDjiAY/TbAb-52Fe1I/AAAAAAAAALw/hics4gF6VTo/s1600/allah%252520ip%252520logo.jpg" alt="Salafisme" width="150" height="150" />Una altra forma de supremacisme religiós. I com a tots els supremacismes religiosos, els integrants estan convençuts de què la seva religió és l'única forma de vida digna, i pel fet de practicar-la, són superiors als qui no la professen. He triat aquest supremacisme enlloc del fonamentalisme cristià (culpable de la majoria dels conflictes bèl·lics europeus a l'edat mitjana, per no esmentar la Inquisició) per dos motius: el primer, per curar-me en salut, abans que aparegui el típic occidental moralment superior a dir-me si goso criticar una part de l'Islam, igual que ho he fet amb una part del judaisme. El segon motiu ha estat perquè és una qüestió d'actualitat mediàtica, molt especialment a Lleida, on hi ha la major concentració salafista de tot Europa.<br/><br/>L'expressió <strong>fonamentalisme islàmic</strong> s'utilitza a Occident per descriure a diferents corrents polítiques o políticorreligioses lligades a l'Islam, les quals són també designades amb altres termes com <strong>integrisme islàmic</strong> o <strong>islamisme radical</strong>; la branca més violenta s'anomena <strong>gihadisme</strong> i que local o particularment s'expressa en moviments com el <strong>talibà</strong>, en interpretacions rigoristes com el <strong>salafisme</strong>, i fins i tot en règims polítics com la <strong>República islàmica</strong> (Iran o Sudan) o (d'una manera menys obvi donada la seva estreta aliança amb els Estats Units) la <strong>monarquia saudita</strong> i les del <strong>Golf Pèrsic</strong> . Es tracta de moviments amb característiques diferents i sovint oposades, però els termes amb què es denomina a occident a uns o altres tendeixen a confondre's ia intercanviar, al que ajuda la visualització d'elements com l'aplicació de la <strong>llei islàmica</strong> (Sharia), la no distinció dels àmbits civil i religiós o de clergat i seglars, la imposició de prescripcions religioses (prohibició d'alcohol), el paper i fins i tot la <strong>vestimenta de la dona</strong> (hijab, burca, niqab), el tractament dels homosexuals, escàndols puntuals que afecten la relació entre Islam i Occident, com la condemna a <strong>Salman Rushdie</strong>, l'assassinat de <strong>Theo van Gogh</strong>, o les revoltes per les <strong>caricatures de Mahoma</strong>, els atemptats que han tingut com a objectiu ciutats occidentals (11-S de 2001 a Nova York, 11-M de 2004 a Madrid i juliol de 2005 a Londres) i les guerres de l'Afganistan i l'Iraq.<br/><h3>Masclisme</h3><br/><a title="Anunci masclista" href="http://www.lahoradelbreak.com/wp-content/uploads/2007/12/machismo-ad-06.jpg" target="_blank"><img class="alignleft" title="Anunci masclista" src="http://www.lahoradelbreak.com/wp-content/uploads/2007/12/machismo-ad-06.jpg" alt="Anunci masclista" width="150" height="228" /></a>El <strong>masclisme</strong> és el conjunt d'idees, actituds i pràctiques <strong>sexistes</strong> de l'home sobre la dona. Aquest tipus de supremacisme es basa en la creença de que <strong>l'home és superior a la dona</strong>.<br/><br/>Com a actitud, el masclisme designa una idea particular de la virilitat. Els masclistes rebutgen a la dona el dret a treballar, participar en activitats esportives o fer els papers que tradicionalment eren pels homes. Molts masclistes creuen també que tenen el dret com a homes a <strong>cercar aventures fora del matrimoni</strong>, mentre que les dones han de ser fidels. També consideren que les dones s'han d'ocupar de la llar i fer de mares i esposes, encara que no sigui la seva voluntat.<br/><br/><strong>Exemples de masclisme</strong>:<br/><br/>- <strong>Lleis discriminatòries</strong> per la dona<br/><ul><br/> <li>Diferencia de tracte en cas d'<strong>adulteri</strong>: en algunes cultures, l'adulteri, o l'embaràs abans del matrimoni, són durament castigades.</li><br/> <li>Necessitat del <strong>permís</strong> d'un home per a realitzar <strong>activitats econòmiques</strong>.</li><br/> <li>Negació del <strong>dret a vot</strong> o d'altres drets civils. (Sufragi)</li><br/> <li><strong>Educació</strong> masclista des de les escoles o a la pròpia família.</li><br/></ul><br/>- Discriminació a l'<strong>àmbit religiós</strong>, a països de predomini <strong>musulmà</strong>, a determinades branques del <strong>cristianisme</strong> (com el mormonisme o el catolicisme), als <strong>ortodoxos jueus</strong>, a l'<strong>hinduisme</strong>...<br/><br/>- <strong>Divisió sexista del treball</strong>: Els homes ocupaven llocs més importants (originalment la divisió sexista es va fonamentar en la diferent capacitat física i muscular, en la qual els homes tenien avantatge). En canvi, en les modernes societats tecnològiques, la força física és irrellevant, sent immensament més important les capacitats intel·lectuals i les habilitats socials, sens dubte això ha permès la incorporació de moltes dones al treball assalariat. També es refereix a un pagament de salari menor a les dones que als homes en canvi del mateix treball.<br/><br/>- Els <strong>mitjans de comunicació</strong> i la <strong>publicitat sexista</strong>.<br/><h3>Feminisme radical</h3><br/><img class="alignleft" title="Feminisme" src="http://thecurvature.com/wp-content/uploads/2008/03/feminism1.gif" alt="Feminisme" width="150" height="175" />El <strong>feminisme</strong> o <strong>moviment feminista</strong> és el <strong>conjunt d'idees</strong> i <strong>accions</strong> que, al llarg del temps, busca <strong>afavorir els interessos de les dones</strong> en situacions de <strong>submissió al poder masculí</strong> per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers les dones. Es pot dir que és un <strong>moviment de resposta al masclisme</strong>.<br/><br/>El <strong>feminisme radical</strong> parteix dels mateixos supòsits que els del <strong>feminisme socialista</strong>, que empra la teoria derivada del <strong>marxisme</strong> per justificar el seu moviment. Afirma que la dona està alienada respecte de l'home i que és la classe baixa de la societat, la que té menys drets i mitjans de producció, però <strong>no creu possible el canvi social</strong>. Les estructures masclistes estan tan arrelades que cal <strong>començar de zero</strong>, per això aboguen per <strong>fundar noves comunitats separades</strong> per canviar les regles de relació entre les persones i promoure noves institucions. De vegades desemboca en un <strong>anarquisme femení</strong>.<br/><br/>Aquesta radicalització d'un moviment que va nèixer com a contraposició d'un supremacisme, ha acabat esdevenint-ne un en molts casos, fins al punt de <strong>menysprear i menystenir l'home</strong>, tot tractant-lo com a ésser <strong>intel·lectualment inferior</strong>. Les diferències no han de ser utilitzades per reclamar una certa autoritat per sobre dels altres, però tampoc poden ser ignorades. El feminisme radical actual ha portat a moltes dones a la <strong>infelicitat i el malestar</strong>, ja que aspiren a ser igual que els homes, i <strong>fisiològicament és impossible</strong>. Per què succeeix? perquè es tendeix a simplificar, tot dient que l'única diferència entre homes i dones són els <strong>órgans sexuals</strong>, quan realment les diferències són abismals, començant per la mida i característiques del <strong>cervell</strong> (el de l'home és més voluminós, però amb un hipotàlam més petir, per exemple) i acabant per les <strong>hormones</strong> pròpies de cada sexe, que juguen un paper importantíssim en el tarannà i aptituds dels individus. El més lògic seria estudiar aquestes diferències i treure'n el major profit per la realització de cada persona, independentment del seu sexe; però el feminisme radical pretén posar el paper de la dona per sobre de l'home. Per això el considero un supremacisme.<br/><h3>Especisme</h3><br/><a title="Especisme" href="http://www.ala-liberacionanimal.org/inicial/images/especismo.jpg" target="_blank"><img class="alignleft" title="Especisme" src="http://www.ala-liberacionanimal.org/inicial/images/especismo.jpg" alt="Especisme" width="150" height="200" /></a>L'<strong>especisme</strong> o <strong>especieisme</strong> és un terme encunyat el <strong>1970</strong> pel psicòleg <strong>Richard D. Ryder</strong>, que el va aplicar per a descriure l'existència d'una <strong>discriminació moral basada en la diferència d'espècie animal</strong>. En analogia amb el racisme o el sexisme entre els humans, està basat en diferències físiques moralment irrellevants. La discriminació especista pressuposa que els interessos d'un individu són de menor importància pel fet de pertànyer a una espècie animal determinada. Aquesta discriminació és una actitud bastant arrelada en totes les cultures excepte en la cultura <strong>jainista</strong>. La representació més comuna de l'especisme és l'<strong>antropocentrisme moral</strong>, és a dir, la infravaloració dels interessos dels que no pertanyen a la nostra espècie animal homo sapiens.<br/><br/>El <strong>veganisme</strong> és una filosofia i un estil de vida que rebutja l'especisme, però és un moviment minoritari a nivell mundial. D'aquesta manera, es pot afirmar que el 99% dels éssers humans som especistes, ja que considerem inferiors a nosaltres a la resta d'éssers vius del planeta, amb el que això comporta: esclavatge, anihilació de poblacions senceres (fins i tot d'espècies), etc.<br/><br/>L'especisme és un supremacisme arrelat a l'homo sàpiens, ja que <strong>des que naixem se'ns educa en la creença que els animals no humans que hi ha a la terra són recursos de què disposem per fer-ne l'ús que ens plagui</strong>. Des del judaisme, i des de les religions que són revisions d'aquest (catolicisme, islamisme, baha'isme...) tenen a les seves sagrades escriptures un denominador comú: un llibre anomenat "<strong>Gènesi</strong>", al <strong>capítol 1 versicle 28</strong> del qual es pot llegir: "Déu els va beneir i els digué <em>Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, pobleu la Terra i <strong>sotmeteu-la</strong>; domineu sobre els peixos del mar, les aus del cel i tots els animals que es mouen sobre la terra</em>". Això per no esmentar que el <strong>Déu</strong> del que els Cristians coneixen com Antic Testament és clarament <strong>supremacista</strong>, incitant a l'esclavatge, exigint periòdicament sacrificis d'animals, extermini de nacions, càstigs físics...<br/><h3>Les meves conclusions de tot plegat són les següents</h3><br/><ul><br/> <li>L'homo sàpiens és una <strong>espècie inadaptada</strong>, que en lloc d'esforçar-se per adaptar-se a l'entorn, intenta que aquest s'adapti a les seves necessitats. Aquesta és la principal causa del supremacisme.</li><br/> <li>Tot els <strong>sistema de valors</strong> humà gira entorn a l'<strong>antropocentrisme</strong>, que deriva en especisme.</li><br/> <li>De l'especisme a qualsevol altre tipus de supremacisme hi ha un petit pas, i la principal causa n'és la <strong>religió</strong>, inventada pels propis humans.</li><br/> <li>Si l'espècie humana vol evolucionar en civilitzacions més avançades i justes, és urgent endegar una lluita seriosa contra tot tipus de supremacisme.</li><br/></ul>Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-56214458458623943932011-05-28T20:50:00.000+02:002013-02-19T21:53:35.307+01:00Resposta al "Manifest de la Majoria Silenciosa"Circula per internet el següent <a title="aManifest de la majoria silenciosa a favor del desallotjament de Plaça Catalunya" href="http://societat.e-noticies.cat/nosaltres-si-que-estem-indignats-53600.html" target="_blank">manifest</a>:<br/><h3>Manifest de la majoria silenciosa a favor del desallotjament de Plaça Catalunya</h3><br/>1. Perquè una cosa és la democràcia i el dret de manifestació i l'altre és el respecte als espais públics<br/><br/>2. Perquè el centre de Barcelona no es pot convertir en un càmping<br/><br/>3. Perquè ningú, perquè li ve de gust, pot transformar els jardins públics en horts<br/><br/>4. Per respecte a la resta de barcelonins i barcelonines<br/><br/>5. Perquè s'estan vulnerant diferents articles de l'ordenança cívica<br/><br/>6. Per garantir els mínims d'higiene i evitar problemes de salut<br/><br/>7. Perquè tothom té dret a gaudir del centre de Barcelona<br/><br/>8. Perquè hi ha moltes maneres de protestar i manifestar-se. Quinze dies ocupant un espai públic són molts<br/><br/>9. Per seguretat ciutadana en un dels espais més transitats i emblemàtics de la ciutat<br/><br/>10. Fa mal a la imatge de Barcelona i Catalunya<br/><br/>11. En democràcia la millor manera de protestar és votar<br/><br/>12. Barcelona no pot ser la capital antisistema d'Europa<br/><br/>13. Perquè acampar no ens farà sortir de la crisi<br/><br/>14. La majoria silenciosa d'aquest país no pot restar més temps callada. Nosaltres sí que estem indignats. Algú ho havia de dir.<br/><h3><a name='more'></a>La nostra resposta a un manifest tan banal, frívol, infantil i manipulador és la següent:</h3><br/><em>1. Perquè una cosa és la democràcia i el dret de manifestació i l'altre és el respecte als espais públics</em><br/><br/><strong>1. Estem en una situació social catastròfica, amb índex d'atur insostenibles, retallades sense precedents i envoltats d'un clima irrespirable i tífic de corrupció política.</strong><br/><br/><em>2. Perquè el centre de Barcelona no es pot convertir en un càmping</em><br/><br/><strong>2. La participació ciutadana en el debat per regenerar la democràcia no és un càmping, I si algú es pensa que és un càmping hauria de no anar mai a votar.</strong><br/><br/><em>3. Perquè ningú, perquè li ve de gust, pot transformar els jardins públics en horts</em><br/><br/><strong>3. Un hort serà sempre més bonic que qualsevol jardí, a més de necessari i útil, reivindiquem que no volem morir-nos de gana i sabem com fer-ho, mentre altra gent viu en decorats de floretes.</strong><br/><br/><em>4. Per respecte a la resta de barcelonins i barcelonines</em><br/><br/><strong>4. Els barcelonins són lliures de fer el que vulguin, però seria altament recomanable que tothom participés en el debat, justament perquè debatre la manera d’organitzar la societat és un deure i no només un dret que tenim adquirit en democràcia, no es tracta de res més que d’això.</strong><br/><br/><em>5. Perquè s'estan vulnerant diferents articles de l'ordenança cívica</em><br/><br/><strong>5. En una situació tan crítica com la que estem vivint, comparar l’ordenança cívica amb la salvaguarda de la democràcia és com comparar un gra de sorra i una muntanya.</strong><br/><br/><em>6. Per garantir els mínims d'higiene i evitar problemes de salut</em><br/><br/><strong>6. Jo ho he vist tot molt net. En contrast, el carrer del Raval, tot i que el netegen cada dia d’una forma gairebé malaltissa, només fa olor dels pixats i els vòmits dels turistes.</strong><br/><br/><em>7. Perquè tothom té dret a gaudir del centre de Barcelona</em><br/><br/><strong>7. La Plaça Catalunya no és tot el centre de Barcelona, només és una part molt petita, I normalment només s’omple una mica algunes tardes, de mares amb nens que donen de menjar i empaiten els coloms.</strong><br/><br/><em>8. Perquè hi ha moltes maneres de protestar i manifestar-se. Quinze dies ocupant un espai públic són molts</em><br/><br/><strong>8. Tant si una protesta ha de durar 100 anys per aconseguir resultats com si ho aconsegueix en un dia l’important és que ha fet avançar la vida col·lectiva, i no hi ha protestes llargues per voluntat pròpia, depèn només de la rapidesa dels canvis. De moment encara no ha durat tant com la crisi.</strong><br/><br/><em>9. Per seguretat ciutadana en un dels espais més transitats i emblemàtics de la ciutat</em><br/><br/><strong>9. Fins el dia 27 de maig prop de les 7 del matí era un lloc molt segur. Quan van marxar els mossos va tornar a recuperar la calma. És un lloc molt emblemàtic, però no és un dels llocs més transitats de la ciutat. Em sembla que us confoneu amb les Rambles.</strong><br/><br/><em>10. Fa mal a la imatge de Barcelona i Catalunya</em><br/><br/><strong>10. El que ha fet un mal indescriptible a la imatge de Barcelona i Catalunya són les imatges que mig món ha vist dels Mossos d’Esquadra apallissant a la gent pacífica, i a gent indefensa i vulnerable. </strong><br/><br/><em>11. En democràcia la millor manera de protestar és votar</em><br/><br/><strong>11. Quan arribes al convenciment que la gent vota per inèrcia o sense saber què és la democràcia, i partits xenòfobs o d’escassa solvència democràtica surten escollits, és lícit mirar de fer un debat fora dels cercles viciats i controlats pel poder establert, és un deure de fer-lo abans no sigui massa tard. Hitler també va guanyar les eleccions.</strong><br/><br/><em>12. Barcelona no pot ser la capital antisistema d'Europa</em><br/><br/><strong>12. No és un protesta antisistema. El sistema que teòricament tenim se’n diu democràcia. Però a vegades només se'n diu. No se’n pot dir antisistema de la gent que reivindica que es compleixi la legalitat i que es desenvolupi la participació de la gent en la gestió pública, de tot allò col·lectiu. Se'n pot dir antisistema de les vostres dotze raons demagògiques per estar en contra de la protesta. Són oportunistes i barates, d’un nivell intel·lectual ridícul i inacceptable. Són generalment ofensives i un menyspreu a la Declaració Universal dels Drets Humans de les Persones.</strong><br/><br/><em>13. Perquè acampar no ens farà sortir de la crisi</em><br/><br/><strong>13. I estar-se a casa esperant i veient com ens retallen la qualitat de vida, tampoc. L'important de tot plegat no és l'acampada, és el que s'hi debat: Punts de vista i opinions per solventar la situació social actual. </strong><em><br/></em><br/><br/><em>14. La majoria silenciosa d'aquest país no pot restar més temps callada. Nosaltres sí que estem indignats. Algú ho havia de dir.</em><br/><br/><strong>14. És de feixistes auto-proclamar-se majoria. Quan vegem 3'5 milions de signatures subscrivint aquest manifest, es podrà parlar d'una majoria. Mentrestant, només esteu fent el joc als banquers i als polítics titella que treballen per ells.</strong><em><br/></em>Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-37263987966734223382011-05-20T14:21:00.000+02:002013-02-19T21:53:35.290+01:00Catalan Revolution<h2>Manifest de la <a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#catalanrevolution</a></h2><br/><a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#catalanrevolution</a> és una <strong> resposta social</strong>, econòmica, nacional, democràtica, pacífica, prenent els drets humans com a bandera, a problemes comuns que l’actual sistema polític no vol resoldre, i que per acció, aquiescència o omissió, està causant.<br/><br/><a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#catalanrevolution</a> és un <strong>moviment on hi cap tothom</strong>, sense sigles de partits ni sindicats, sense pretensió d’apropiar-se’n. No ens sentim plenament representats per cap opció concreta, per tant fem debat polític des de baix sumant veus individuals.<br/><br/><a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#catalanrevolution</a> lliga i uneix els <strong>moviments socials i nacionals de Catalunya</strong>. Perquè mai no serem un poble realment lliure si continuem sotmesos a les condicions socials, econòmiques i polítiques actuals, perquè l’expressió democràtica del poble sempre ha de ser respectada ja que la legitimitat està per sobre de la legalitat. El sistema polític actual retalla els nostres drets polítics de la mateixa manera que els socials.<br/><br/><img class="alignnone" title="Catalan Revolution" src="http://www.cronica.cat/archivos/noticias/catalanrevolution%5B1%5D.jpg" alt="Catalan Revolution" width="371" height="362" /><br/><br/><a name='more'></a><br/><h3>QUÈ DENUNCIA <a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#CATALANREVOLUTION</a>?</h3><br/><a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#catalanrevolution</a> <strong>DENUNCIA</strong> el sistema polític actual, que per damunt de dretes o esquerres està sotmès a uns mercats i a un sistema financer que ningú no ha escollit, que imposen un sistema neoliberal on les persones som tractades com a simple mercaderia.<br/><br/><a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#catalanrevolution</a> <strong>DENUNCIA</strong> la corrupció del sistema polític actual en tots els seus àmbits, que instigat per empresaris immorals i polítics sense ètica representa un enorme expoli de recursos per a la societat.<br/><br/><a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#catalanrevolution</a> <strong>DENUNCIA</strong> les mancances democràtiques de l’esquema polític de la transició, on la separació de poders és una cortina de fum i tot queda sotmes a una partitocràcia bipartidista.<br/><br/><a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#catalanrevolution</a> <strong>DENUNCIA</strong> les formacions polítiques que atien l’odi entre els pobles de Catalunya i d’Espanya. Entenem que la democràcia no ha de fer por a ningú i l’autodeterminació és un dret inalienable, d’aquesta manera una democràcia real l’acceptarà amb normalitat.<br/><br/><a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#catalanrevolution</a> <strong>DENUNCIA</strong> la manca d’un futur per als joves. Amb més d’un 40% d’atur juvenil, amb sobrada formació, amb la càrrega de missatges polítics contradictoris i contraproduents durant els últims vint anys, els i les joves de Catalunya viuen un dels pitjors periodes de la seva vida amb la convicció que el futur només pot ser pitjor.<br/><h3>QUÈ ÉS IMPRESCINDIBLE PER A <a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#CATALANREVOLUTION</a>?</h3><br/><a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#catalanrevolution</a> <strong>EXIGEIX</strong> l’aturada de les retallades pressupostàries als serveis públics, el poble de Catalunya mereix i exigeix que els recursos públics mantinguin un sistema sanitari i educatiu públics i de qualitat com a primera prioritat del país.<br/><br/><a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#catalanrevolution</a> <strong>EXIGEIX</strong> la retirada immediata de la reforma laboral, la garantia de les pensions i un sistema de jubilació just.<br/><br/><a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#catalanrevolution</a> <strong>EXIGEIX</strong> la sobirania fiscal de Catalunya, doncs entenem que la solidaritat ha de ser proporcional, equitativa i justa, i que la situació de dèficit fiscal és tan insostenible que ofega la capacitat de supervivència del nostre país. L’expoli fiscal de Catalunya és un cas únic a Europa.<br/><br/><a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#catalanrevolution</a> <strong>EXIGEIX</strong> transparència als partits polítics, la publicació i limitació del patrimoni, l’expulsió d’imputats per corrupció o qualsevol delicte de les llistes electorals i dels càrrecs de lliure designació que ocupen a l’administració, la responsabilitat econòmica personal i familiar dels seus actes.<br/><br/><a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#catalanrevolution</a> <strong>EXIGEIX</strong> el control independent i social de les accions polítiques respecte dels fons públics, el patrimoni de l’administració i l’acció urbanística. Exigim institucions eficaces contra el frau i la corrupció a l’administració.<br/><br/><a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#catalanrevolution</a> <strong>EXIGEIX</strong> canvis a les lleis electorals que assegurin la pluralitat, la proporcionalitat, la igualtat i la representació unitària dels catalans i les catalanes. Això implica: la supressió de barreres percentuals, la proporcionalitat directa entre escons i població a les circumscripcions, la substitució de la Llei d’Hondt per una de més proporcional i la representació de Catalunya com circumscripció única en totes les eleccions d’institucions representatives superiors.<br/><br/><a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#catalanrevolution</a> <strong>EXIGEIX</strong> el respecte escrupulós a les decisions democràtiques del poble de Catalunya. No pot tornar a passar que allò que el poble català ha votat en referèndum sigui estripat, insistim: la legitimitat democràtica està per sobre de la legalitat.<br/><h3>QUÈ PROPOSA A LA SOCIETAT <a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#CATALANREVOLUTION</a>?</h3><br/><a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#catalanrevolution</a> <strong>PROPOSA</strong> que cadascú de nosaltres reflexioni sobre el manifest <a title="No els votis" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23noelsvotis&btnfiltre=CERCA" target="_blank">#NOELSVOTIS</a> on es crida a un boicot electoral organitzat, cívic, conscient i intel·ligent. En definitiva: passar de la queixa a l’acció col·lectiva.<br/><br/><a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#catalanrevolution</a> <strong>PROPOSA</strong> a la ciutadania una reflexió general i una presa de consciència. El debat en tots els nostres àmbits (amics, família, feina, institut, universitat, partit, sindicat, associació, penya, club, etc) ha de trascendir els tabús sobre els grans poblemes de les persones, cal debatre’ls sense por.<br/><br/><a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#catalanrevolution</a> <strong>PROPOSA</strong> que els partits, i també els sindicats, entrin en un debat profund sobre la seva representativitat real, sobre la seva submissió al neoliberalisme, sobre el sistema econòmic, polític i social, sobre qui i com es controla el frau i la corrupció. En definitiva, sobre quin futur ens proposen, si és que de debò ens en proposen cap.<br/><br/><a title="Catalan Revolution" href="http://twit.cat/cerca.php?cerca=%23catalanrevolution" target="_blank">#catalanrevolution</a> <strong>PROPOSA</strong> donar l’esquena a tots els actors i protagonistes de la situació que vivim, perquè en realitat no els preocupem en absolut. Tots junts hem de construir una alternativa capaç de deixar-los al marge, a curt, mig i llarg termini.Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-17979094369860498812011-05-19T15:05:00.000+02:002013-02-19T21:53:35.285+01:00Democràcia real, ja!El 15 de maig del 2011, mitjançant crides per les xarxes socials, grups de gent de totes les classes socials, religions, edats, orientacions sexuals, ètnies, etc. vam sortir al carrer per reclamar una <strong>democràcia real</strong>. Des de molts mitjans de comunicació, ja que formen part del sistema, se'ns ha desautoritzat i se'ns està intentant instrumentalitzar: els uns diuen obertament que ens convoca el PSOE, els altres diuen que el que volem és un canvi a les institucions i que això es traduirà votant CyU. N'hi ha que diuen que som gent que ens avorrim i no tenim res millor a fer. Altres diuen que volem adulterar les eleccions del 22M.<br/><br/><a title="Democràcia Real JA! Manifest." href="http://www.facebook.com/notes/catalunya-testimo/propostes-per-una-democr%C3%A0cia-real-ja/10150178411733915" target="_blank"><img class="alignnone size-medium wp-image-378" title="Democràcia Real Ja" src="http://alan.cat/wp-content/uploads/2011/05/Democracia_Real-300x114.jpg" alt="Democràcia Real Ja!" width="300" height="114" /></a><a name='more'></a><br/><br/>Els més agosarats ens menytenen i ens diuen que no sabem què hi fem a les concentracions, que ni tansols sabem per què protestem, i que es tracta només d'això: d'una protesta estèril, sense arguments ni propostes clares.<br/><br/>Doncs bé, aparells del sistema: aquí teniu les nostres propostes, i tremoleu, perquè això va de debò:<br/><h2>Propostes per la regeneració democràtica</h2><br/><h3>1. ELIMINACIÓ dels privilegis DE LA CLASSE POLÍTICA:</h3><br/><ul><br/> <li>Control estricte de l'absentisme dels càrrecs electes en els seus respectius llocs. Sancions específiques per desistiment de funcions.</li><br/> <li>Supressió dels privilegis en el pagament d'impostos, els anys de cotització i la suma de les pensions. Equiparació del salari dels representants electes al salari mitjà espanyol més les dietes necessàries indispensables per a l'exercici de les seves funcions.</li><br/> <li>Eliminació de la immunitat associada al càrrec. Imprescriptibilitat dels delictes de corrupció.</li><br/> <li>Publicació obligatòria del patrimoni de tots els càrrecs públics.</li><br/> <li>Reducció dels càrrecs de lliure designació.</li><br/></ul><br/><h3>2. CONTRA LA DESOCUPACIÓ:</h3><br/><ul><br/> <li>Repartiment del treball fomentant les reduccions de jornada i la conciliació laboral fins a acabar amb l'atur estructural (és a dir, fins que l'atur baixi per sota del 5%).</li><br/> <li>Jubilació als 65 i cap augment de l'edat de jubilació fins a acabar amb l'atur juvenil.</li><br/> <li>Bonificacions per a aquelles empreses amb menys d'un 10% de contractació temporal.</li><br/> <li>Seguretat en l'ocupació: impossibilitat d'acomiadaments col.lectius o per causes objectives en les grans empreses mentre hi hagi beneficis, fiscalització a les grans empreses per assegurar que no cobreixen amb treballadors temporals llocs de treball que podrien ser fixos.</li><br/> <li>Restabliment del subsidi de 426 € per a tots els aturats de llarga durada.</li><br/></ul><br/><h3>3. DRET A L'HABITATGE:</h3><br/><ul><br/> <li>Expropiació per l'Estat dels habitatges construïts en estoc que no s'han venut per colocar en el mercat en règim de lloguer protegit.</li><br/> <li>Ajuts al lloguer per a joves i totes aquelles persones de baixos recursos.</li><br/> <li>Que es permeti la dació en pagament dels habitatges per cancel·lar les hipoteques.</li><br/></ul><br/><h3>4. SERVEIS PÚBLICS DE QUALITAT:</h3><br/><ul><br/> <li>Supressió de despeses inútils en les Administracions Públiques i establiment d'un control independent de pressupostos i despeses.</li><br/> <li>Contractació de personal sanitari fins a acabar amb les llistes d'espera.</li><br/> <li>Contractació de professorat per garantir la ràtio d'alumnes per aula, els grups de desdoblament i els grups de suport.</li><br/> <li>Reducció del cost de matrícula en tota l'educació universitària, equiparant el preu dels postgraus al dels graus.</li><br/> <li>Finançament públic de la investigació per garantir la seva independència.</li><br/> <li>Transport públic barat, de qualitat i ecològicament sostenible: restabliment dels trens que s'estan substituint per l'AVE amb els preus originaris, abaratiment dels abonaments de transport, restricció del trànsit rodat privat en el centre de les ciutats, construcció de carrils bici.</li><br/> <li>Recursos socials locals: aplicació efectiva de la Llei de Dependència, xarxes de cuidadors locals municipals, serveis locals de mediació i tutela.</li><br/></ul><br/><h3>5. CONTROL DE LES ENTITATS BANCÀRIES:</h3><br/><ul><br/> <li>Prohibició de qualsevol tipus de rescat o injecció de capital a entitats bancàries: aquelles entitats en dificultats han de trencar o ser nacionalitzades per constituir una banca pública sota control social.</li><br/> <li>Elevació dels impostos a la banca de manera directament proporcional a la despesa social ocasionat per la crisi generada per la seva mala gestió.</li><br/> <li>Devolució a les arques públiques per part dels bancs de tot capital públic aportat.</li><br/> <li>Prohibició d'inversió de bancs espanyols en paradisos fiscals.</li><br/> <li>Regulació de sancions als moviments especulatius ia la mala praxi bancària.</li><br/></ul><br/><h3>6. FISCALITAT:</h3><br/><ul><br/> <li>Augment del tipus impositiu a les grans fortunes i entitats bancàries.</li><br/> <li>Eliminació de les SICAV.</li><br/> <li>Recuperació de l'impost sobre el patrimoni.</li><br/> <li>Control real i efectiu del frau fiscal i de la fugida de capitals a paradisos fiscals.</li><br/> <li>Promoció a nivell internacional de l'adopció d'una taxa a les transaccions internacionals (taxa Tobin).</li><br/></ul><br/><h3>7. LLIBERTATS CIUTADANES I DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA:</h3><br/><ul><br/> <li>No al control d'internet. Abolició de la Llei Sinde.</li><br/> <li>Protecció de la llibertat d'informació i del periodisme d'investigació.</li><br/> <li>Referèndums obligatoris i vinculants per a les qüestions de gran calat que modifiquen les condicions de vida dels ciutadans.</li><br/> <li>Referèndums obligatoris per a tota introducció de mesures dictades des de la Unió Europea.</li><br/> <li>Modificació de la Llei Electoral per a garantir un sistema autènticament representatiu i proporcional que no discrimini a cap força política ni voluntat social, on el vot en blanc i el vot nul també tinguin la seva representació en el legislatiu.</li><br/> <li>Independència del poder judicial: reforma de la figura del Ministeri Fiscal per garantir la seva independència, no al nomenament de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial per part del Poder Executiu.</li><br/> <li>Establiment de mecanismes efectius que garanteixin la democràcia interna en els partits polítics.</li><br/></ul><br/>Són moltes les penúries que han hagut de suportar els nostres avant-passats per tal que tinguéssim una vida digna i un benestar. N'estem farts dels quatre que s'ho maneguen tot i que s'enriqueixen a costa de la nostra passivitat.<br/><h2>Funcionament del sistema en què vivim</h2><br/><ol><br/> <li><strong>Banquers</strong>: 0,1% de la població, posseeixen la gran majoria de la riquesa del país.</li><br/> <li><strong>Especuladors</strong>: Són aquells que sovint estan al grup dels banquers i al de la classe política, que s'enriqueixen sense escrúpols a base de "jugar" amb les pertinences de la gent del poble.</li><br/> <li><strong>Classe política</strong>: Poders fàctics al servei de la banca. A canvi d'un bon sou i alguns plusos, fan lleis i polítiques favorables als interessos dels banquers.</li><br/> <li><strong>La resta</strong>: Pringats com tú o com jo, a qui els tres primers grups ens controlen mitjançant diversos fronts:</li><br/></ol><br/><ul><br/> <li>Fent-nos creure que algun dia podem ser part de la cúpula del sistema, és a dir, convencent-nos de que algun dia serem rics i despreocupats com ells.</li><br/> <li>Atemorint-nos amb la idea de què el sistema establert és l'única via d'estabilitat, i que qualsevol altra opció ens afectaria negativament.</li><br/> <li>Entretenint-nos amb divertiments simples i banals, com el futbol i la televisió escombraria. Els seus artífex (futbolistes, tertulians, opinadors...) reben una retribució astronòmica per la seva feina.</li><br/> <li>Manipulant la informació en contra nostra.</li><br/></ul><br/>Doncs bé, la societat hem madurat, ja no ens xumem el dit, estem convençuts que podem canviar el nostre entorn, i aquest cop no ens aturaran!Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-14993364601218303532011-05-06T03:56:00.000+02:002013-02-19T21:53:35.274+01:00Eleccions municipals a Catalunya, 2011S'acosten unes noves eleccions, els catalans tornem a ser cridats a les urnes. Avui, sis de maig del 2011, comencen dues setmanes d'esgotament mental, de mentides descarades, de publicitat enganyosa i tendenciosa pagada de les nostres butxaques.<br/><br/>[caption id="attachment_292" align="alignnone" width="524" caption="L'eslògan en què CyU pensava pel 28N"]<img class="size-full wp-image-292" title="Eslògan de CyU 28N" src="http://alan.cat/wp-content/uploads/2011/05/CyU.jpg" alt="Eslògan de CyU 28N" width="524" height="87" />[/caption]<br/><br/>No ens enganyem, aquestes eleccions només serveixen per triar les persones que gestionaran les engrunes que ens donin des de Madrid, res més. Com a independentista i militant de Reagrupament, molta gent creuria assenyat i coherent per la meva part fer campanya per un partit sobiranista (ja que Reagrupament no és un partit polític, sinó una associació que es presenta EXCLUSIVAMENT en coalició amb altres forces de forma puntual). Però ja he dit mil i una vegades que <strong>la indpendència es proclama des del Parlament de Catalunya</strong>, no des de l'ajuntament de cap municipi, així que, si un grup independentista aconsegueix una alcaldia, o representació en algun municipi me n'alegraré, però això no afectarà a l'estatus de la nació catalana de subjugació a l'imperi decadent de les Castelles; servirà, segons m'han fet saber molts "intel·lectuals" que es juguen la cadira, per poder fer pedagogia de l'independentisme des de l'ajuntament. Ja em disculparan, però d'acord que no sóc un catedràtic de ciències polítiques, però tampoc sóc imbècil. No es poden fer "polítiques independentistes" des d'un ajuntament, només se'n poden fer de socials, i aquestes seran les que veuran la gent i per les que jutjaran als responsables.<a name='more'></a><br/><br/><img class="alignleft" title="Dona centenària votant" src="http://wendycarrillo.files.wordpress.com/2010/11/maria-ester-100-years-old-voting-a.jpg?w=374&h=450" alt="Dona centenària votant" width="251" height="302" />Als municipis, siguin petits o grans, la gent votarà en funció de diversos factors:<br/><ol><br/> <li><strong>1- Per proximitat personal</strong>: <em>Conec a l'alcalde i ho fa força bé. No estic segur de quin partit és</em>.</li><br/> <li><strong>2- En clau conservadora</strong>: <em>Conec a l'alcalde, no m'acaba de fer gràcia, però qualsevol altre ho farà pitjor. No estic segur de quin partit és</em>.</li><br/> <li><strong>3- En clau bipartidista</strong>: <em>Aix, nena, aquest cop no sé si votar al que hi ha ara, o a l'altre</em>.</li><br/> <li><strong>4- Per incultura</strong>: <em>No tinc ni idea de quin partit és aquest home, però com que ens ha convidat a tots a un dinar, ens ha regalat globus i ha fet una xerrada dient que faria meravelles per al poble, el votaré</em>.</li><br/> <li><strong>5- Per tradició</strong>: <em>A casa sempre han votat aquest partit, jo també els he votat sempre, i no faré una excepció en aquest cas</em>.</li><br/> <li><strong>6- En clau populista</strong>: <em>Quin partit dius que farà fora els moros?</em>, o <em>Votaré al partit independentista</em>.</li><br/> <li><strong>7- En clau de càstig</strong>: <em>Aquest alcalde ho ha fet fatal, votaré algú altre</em>.</li><br/> <li><strong>8- Amb resignació</strong>: <em>Els meus avantpassats van donar la vida per tal que jo pugués votar, però tots els polítics són uns xoriços, així que votaré en blanc / nul / al partit més freak que trobi</em>.</li><br/> <li><strong>9- Amb seny</strong>: <em>Miro la gent que es presenta, especulo sobre la feina que pot dur a terme al meu municipi, em llegeixo el seu programa polític, valoro si serà capaç de desenvolupar-lo donades les limitacions legals, i voto segons les meves conclusions</em>.</li><br/></ol><br/>No cal ser un estadista per arribar a les següents conclusions:<br/><ul><br/> <li><strong>Només anirà a votar al voltant de la meitat del cens</strong>.</li><br/> <li>Dels votants, els que es deixaran endur per qualsevol dels 2 primers factors seran el <strong>50%</strong>.</li><br/> <li>Un <strong>20%</strong> votarà en funció d'un o més factors del 3 al 6.</li><br/> <li>Un <strong>10% </strong>ho farà en funció del setè factor, que sovint va lligat al tercer.</li><br/> <li>Un altre <strong>10%</strong> ho farà en funció del vuitè.</li><br/> <li>I el <strong>10%</strong> restant, segons el novè.</li><br/></ul><br/>A partir d'aquí, cadascú que faci les estadístiques del seu propi municipi.<br/><br/>Dit això, i veient la quantitat d'escalfacadires, especuladors, populistes, mentiders, butxaca-amples i abraça-padrines que hi ha al meu municipi (<a title="Alpicat" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Alpicat" target="_blank">Alpicat</a>), aquest cop he decidit votar en funció del vuitè factor, ja que és conseqüència de la impossibilitat de fer-ho segons el novè, pel que acabo d'exposar.<br/><br/>Ara bé, a Lleida passa tres quarts del mateix. És per això que he decidit donar el meu suport a l'<strong>únic partit que s'ha compromés davant notari a complir el seu programa polític íntegrament</strong>: el partit animalista <a title="PACMA" href="http://www.pacma.es/" target="_blank">PACMA</a>. És més, els qui em coneixen saben que en sóc, d'animalista, i simpatitzo i comparteixo el seu programa polític <strong>en clau municipal</strong>. És per tot això que vaig prendre una decisió fa unes setmanes que anuncio a continuació:<br/><br/><strong>M'he unit al Partit Anti Taurí Contra el Maltractament Animal (<a title="PACMA" href="http://www.pacma.es/" target="_blank">PACMA</a>) en aquests comicis, concorrent com a número 5 a les llistes de Lleida</strong>.<br/><br/>Com a mínim sé que són gent coherent amb els seus ideals, que els faig meus, i que la seva contribució al benestar social és perfectament assumible.<br/><br/>No fem promeses absurdes, populistes i d'impossible compliment, com la creació de llocs de treball, la regularització de la immigració, o la fi de la crisi. Tampoc prometem benestar social sortit del no-res, amb la creació d'hospitals i escoles, sabent que el finanaçament dels ajuntaments és paupèrrim i que per tant no es podran fer les meravelles promeses. Ni la Generalitat de Catalunya, ni molt menys els ajuntaments, tenim competències sobre immigració, els pressupostos queden fixats des de Madrid, i la política territorial ha de passar per les corts espanyoles.<br/><br/><img class="alignnone" title="PACMA - Eleccions 22M 2011" src="http://www.pacma.es/img/pages/med/201103/P03-23648.jpg" alt="PACMA - Ens presentem a les eleccions del 22 de maig" width="450" height="229" /><br/><br/>És per això que hem elaborat el següent programa electoral, assumible, i que contribuirà a una societat millor, en la mida del possible, donades les limitacions circumstancials, fonamentat en 6 punts:<br/><br/><strong>1. Oposició als espectacles amb animals i a la declaració de la tauromàquia com a Bé d'Interès Cultural.</strong><br/><br/>Els espectacles amb animals són una pràctica inacceptable, basada en la tortura d'éssers indefensos. L'any passat va suposar un avanç, en aconseguir abolir les curses de braus a Catalunya després d'una iniciativa legislativa popular que el PACMA - Partit Animalista va recolzar des de l'inici. Així mateix, més de 20.000 persones es van manifestar el 28 de març a Madrid l'any passat reclamant la fi de les curses de braus. Aquest avanç ha fet que els defensors de la tauromàquia intentin fer el possible per frenar el moviment per la defensa dels Animals.<br/><br/>Promourem mocions en ajuntaments i parlaments autonòmics en contra que la tauromàquia sigui declarada Bé d'Interès Cultural. Realitzarem campanyes informatives en contra d'aquesta declaració, i adoptarem i recolzarem totes aquelles mesures legals necessàries contra aquesta.<br/><br/>Reclamem la fi de les subvencions a la tauromàquia, i la fi de l'emissió d'espais taurins a la televisió i ràdio públiques. Impedirem la celebració dels espectacles amb animals, atès que no és just que fem patir als animals per divertir-nos.<br/><br/>Impulsarem iniciatives d'oci sense patiment animal, tant per als joves com per als adults.<br/><br/><strong>2. Dret a escollir una alimentació i un estil de vida ètic</strong>.<br/><br/>Els animals viuen un infern a les granges. Les investigacions realitzades per diverses organitzacions espanyoles han mostrat la realitat del que passa en aquestes granges. Hem de replantejar la manera com ens relacionem amb els animals. No és acceptable que els condemnem a una vida de patiment. Igual que passa amb els gossos, els gats i els braus, la seva vida és important.<br/><br/>Com a part del dret dels ciutadans a la llibertat de consciència, defensem la possibilitat de triar un menú sense productes d'origen animal en els menjadors escolars i administracions públiques. Cada vegada som més els que hem apostat per una alimentació ètica, sense productes d'origen animal.<br/><br/><strong>3. Sacrifici Zero d'animals en refugis i gosseres</strong>.<br/><br/>Cada dia són abandonats gossos, gats i animals d'altres espècies. Quan no són atropellats, o moren per les altes temperatures o la manca d'aliment, en molts casos són portats a gosseres i centres on el seu futur no està garantit. Les gosseres, en general, maten animals sans d'una manera constant. Les protectores i voluntaris inverteixen enormes esforços per tenir cura dels animals, esterilitzar i donar-los en adopció. No obstant això, els resulta impossible solucionar la situació general ja que actualment es crien, venen i abandonen animals.<br/><br/>El PACMA - Partit Animalista s'oposa a la venda d'animals. Mentre segueixi existint aquesta activitat, adoptarem mesures per a realitzar campanyes educatives a favor de l'adopció, i impulsarem programes d'esterilització gratuïta de gossos, gats i la resta d'animals.<br/><br/>Defensem que les protectores que hagin demostrat la seva bona tasca puguin fer-se càrrec de les gosseres municipals, i que comptin amb espais públics per difondre la seva tasca.<br/><br/>Hem d'assumir que els animals no són mercaderies, i que no hem de comprar-los. Cada naixement d'un animal suposa que un altre morirà, perquè no hi ha espai per a tots ells a les gosseres i protectores. Per això, igual que ens oposem a la compra d'animals, hauríem d'esterilitzar a aquells amb els quals convivim i que puguin tenir ventrades. Si volem ajudar a un animal, i considerar-lo com un membre més de la família, podem adoptar.<br/><br/><strong>4. Campanyes de sensibilització en centres educatius</strong>.<br/><br/>Una actitud respectuosa envers els animals pot ser conreada des de la infància. Per això farem esforços perquè els nens i adolescents puguin desenvolupar les seves capacitats emocionals respecte als animals. Promovem la visita a refugis d'animals com a alternativa a les actuals visites a "granges escola", on els interessos dels animals no són tinguts en compte.<br/><br/>Impulsarem programes educatius que permetin als membres de protectores i organitzacions acudir a les escoles en horari lectiu per promoure el respecte als animals.<br/><br/>Garantirem el dret dels estudiants a no participar en aquelles pràctiques que suposin la mort o el sofriment dels animals, sense ser penalitzats acadèmicament per això.<br/><br/>Els joves són el futur. No podem permetre que creixin sense tenir sensibilitat cap als animals.<br/><br/><strong>5. Polítiques ambientals que tinguin en compte els interessos i necessitats dels animals salvatges</strong>.<br/><br/>La caça i la pesca són activitats que provoquen la mort i el patiment de milers d'animals a l'any, per la qual cosa ens oposem a les mateixes i al seu reconeixement com a activitats esportives. Les conseqüències d'aquestes pràctiques no només són les directes. Un exemple és el greu problema del plumbisme, que enverina aqüífers i animals. Recordem també que el 12% dels abandonament de gossos es produeixen en finalitzar la temporada de caça.<br/><br/>Promourem actituds que afavoreixin els animals salvatges, com la restricció de tanques que impedeixin el lliure pas d'animals en espais naturals, establir passos subterranis en carreteres i aïllar aquestes vies que esbiaixen la vida de milers d'animals a l'any. Persecució dels enverinadors d'animals, etc.<br/><br/>Així mateix, les polítiques promogudes en relació amb les mal anomenades "espècies invasores" són discriminatòries i injustes. Aquestes polítiques suposen la mort a sang freda de milions d'animals. Posar fi a la vida d'aquests animals no és acceptable, igual que no ho seria si parléssim d'humans immigrants. En el cas que hi hagi un conflicte entre diferents animals salvatges, defensem l'adopció d'aquelles mesures que tinguin en compte les necessitats de totes les parts implicades.<br/><br/><strong>6. Una societat més justa i igualitària per a tots</strong>.<br/><br/>A les últimes dècades, s'ha instaurat a la societat un moviment de progrés, les arrels i l'evolució del qual comporta la millora de la qualitat de vida dels éssers humans, evitant les discriminacions.<br/><br/>El PACMA-Partit Animalista defensa una societat més justa i igualitària per a tots. Rebutja la discriminació en funció de l'espècie que comparteix les mateixes arrels que el sexisme, el racisme i l'homofòbia. Considerem que totes i cadascuna d'elles comporten el mateix grau d'injustícia i han de ser eradicades de la nostra societat.<br/><br/><img class="alignnone" title="Vota PACMA" src="http://www.pacma.es/img/banners/full/201105/H05-87416.jpg" alt="Vota PACMA" width="613" height="223" />Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-27959886380474700932011-05-02T18:39:00.000+02:002013-02-19T21:53:35.225+01:00Bin Laden són els paresAvui han anunciat la mort violenta d'una persona per part d'un exèrcit. Milers de persones han sortit al carrer a celebrar-ho. Resulta que aquest home, en el cas que existeixi, és أسامة بن محمد بن عوض بن لادن (Osama bin Mohammed bin Awad bin Laden), Bin Laden pels amics. Aquest senyor, la família del qual és posseïedora de la potentíssima multinacional urbanística Grup Binladin, suposadament va organitzar un grup terrorista anomenat Al-Qaida als anys 80 quan, ensinistrat per la CIA, formava part de la resistència afganesa a la invasió soviètica.<br/><br/><img class="alignleft" title="Photoshop del suposat cadàver de Bin Laden" src="http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/9/6/1304337043869.jpg" alt="Photoshop del suposat cadàver de Bin Laden" width="241" height="300" />Més endavant se l'acusaria de ser autor de diversos atemptats, entre ells l'atac a les torres bessones de Nova York. Aquestes acusasions se basaven en diversos vídeos on hi apareixia amenaçant i justificant atacs contra occident, i instigant a la Jihad. A cada vídeo, però, Bin Laden apareixia amb unes faccions diferents, cosa que desconcertava a molta gent (menys els que estan cecs d'odi).<br/><br/>Aquests vídeos, i els atemptats que s'han anat perpetrant suposadament sota el seu mandat, han servit als EUA per invair Afganistan i Iraq, per crear lleis al seu propi país més restrictives per mantenir els seus ciutadans sota control. Aquest personatge, aquest mite, ha ajudat a la política exterior nordamericana, però sembla ser que definitivament ha deixat de ser-los útil, per tant l'han mort. I sospito que metafòricament, no de forma real, com afirmaven aquest matí.<br/><br/>La informació oficial de la que disposem és la paraula del govern nord-americà i aquesta imatge del seu suposat cadàver, imatge que haurà posat vermell a més d'un "responsable" que l'esgrimia com la prova irrefutable de la mort de Bin Laden.<a name='more'></a>Per tant, una de les proves ja queda descartada, i només ens queda la paraula del govern nord-americà. Algú podria dir "també hi ha la prova física del cos", però no. S'han afanyat a "enterrar-lo" sota el mar en un lloc on no hi pugui accedir ningú, diuen que per evitar crear un lloc de peregrinatge o la profanació del cos.<br/><br/>Així que el que tenim ara mateix és el següent: el govern nord-americà ha anunciat que han mort l'enemic número 1 dels Estats Units, han presentat una fotografia falsa com a prova (suposo que no queda ningú al món que encara cregui que és real), i s'han afanyat a atemorir a la població mundial advertint de possibles represàlies fonamentalistes. Pel que es veu, a alguns països se'ls comença a acumular armament vell i fa dies que li tenen ganes a l'Iran i al Pakistan, i en vista de que a Líbia sembla que la cosa acabarà abans del previst han d'encendre un foc a un altre lloc.<br/><br/>Que cadascú munti les peces del trenca-closques com bonament pugui. Un ajut? visioneu la saga de documentals <a title="Zeitgeist" href="http://www.zeitgeistmovie.com/" target="_blank">Zeitgeist</a>. Això en el cas de que no vulgueu romandre passius mentre us foten el pèl i els diners.<br/><br/><img class="alignnone" title="Bin Laden + Fiambre = Bin Laden Fiambre" src="http://www.eldebat.cat/cat/img2/2011/05/muntatge_bin_laden_340.jpg" alt="Bin Laden + Fiambre = Bin Laden Fiambre" width="340" height="132" />Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-53867283644258653152011-04-30T00:58:00.000+02:002013-02-19T21:53:35.218+01:00Obra Recomanada: Hessian Peel, d'OpethAvui estreno una nova secció, que anomenaré <strong>Obra Recomanada</strong>. Periòdicament aniré publicant algun article on recomanaré alguna peça musical, i en faré una petita anàlisi.<br/><br/>Normalment la gent recomana discs, però avui en dia ja comença a resultar obsolet parlar en aquests termes, partint del punt que es poden adquirir cançons de forma independent en format digital. Amb les noves tecnologies, el suport físic tendeix a ser anacrònic. A tot això cal sumar-li el fet de que sol passar que en un disc acostuma a haver-hi dues o tres canaçons acceptables, i la resta serveixen per acabar d'omplir. L'evolució de les TIC, per tant, sota el meu punt de vista, estan fent una enorme contribució a la música, ja que a partir d'ara la gent paga per obres musicals, cosa que obliga als artistes a esforçar-se en cadascuna d'elles.<br/><br/>Enceto la secció parlant d'una peça que em té particularment fascinat. A continuació, els detalls:<br/><br/><strong>Títol</strong>: Hessian Peel<br/><br/><strong>Grup</strong>: Opeth<br/><br/><strong>Àlbum</strong>: Watershed<br/><br/><strong>Data</strong>: 2008<a name='more'></a><br/><br/>Per començar, dir que la interpretació d'aquesta obra (i de totes les que faci a partir d'ara) és purament subjectiva, tant pel que fa a la lletra com pel que fa a la part instrumental. Per tant, el títol, per exemple, <strong>Hessian Peel</strong> (pell d'arpillera), literalment vol dir això: pell amb la textura dels sacs de patates, per entendre'ns. Llegint tota la lletra, la meva interpretació particular és que fa referència a la pell d'un ancià, fent una al·legoria al pas del temps, i a la frustració que aquest desperta en les reflexions d'aquest ancià.<br/><br/>Recomano posar a reproduir la cançó mentre es faci la lectura de l'anàlisi.<br/><br/>httpv://www.youtube.com/watch?v=SOous91wrtE<br/><br/><strong>00:00</strong> - L'obra comença amb una inquietant i sostinguda nota greu de baix, acompanyada d'una part acústica. Es un moment de tranquil·litat i pau, amb un xic d'inquietud.<br/><br/><strong>00:43</strong> - S'anima l'ambient, comença a sonar una melodia alegre i melangiosa.<br/><br/><strong>01:01</strong> - <strong>Will their children cry when their mother dies? And in the autumn of their lives will they feel the same?</strong> (Ploraran els seus fills quan la seva mare mori? I a l'ocàs de les seves vides, seguiran sentint el mateix?)<br/><br/><strong>01:20</strong> - La melodia continua el seu camí, encara amb aquest regust agredolç, que culmina en una inquietant seqüència amb les lletres invertides.<br/><br/><strong>02:03</strong> - (Invertit) "<strong>I see you, my sweet Satan. Come back tonight out of the courtyard</strong>" (Ja et veuré, el meu dolç Satan. Torna a venir aquesta nit, fora del pati). Aquest és un punt d'humor, en certa forma, per part del compositor, ja que Opeth no són practicants de cap religió satànica ni res per l'estil. Tot i així, aquestes frases impregnen aquesta part de l'obra d'un dramatisme que serveix de pont al següent fragment de forma magistral.<br/><br/><strong>02:22</strong> - Aquesta és una part de profunda tristesa i melangia, que fa encongir el cor.<br/><br/><strong>03:01</strong> - <strong>Her longing for me comin' down like hail. Why did you leave me?</strong> (L'anyorança d'ella vers mi, caient com calamarça. Per què vas deixar-me?). Subtilment, s'accentua el sentiment de tristesa.<br/><br/><strong>03:20</strong> - <strong>Come here inside and tell me how, how in my final days you found around</strong>. (Entreu aquí dins i digueu-me com, com en els meus darrers dies us vareu trobar aquí al voltant). Continua la tristesa i melangia.<br/><br/><strong>04:15</strong> - La tristesa dóna pas a un bri de coratge, marcat pel riff de guitarra elèctrica, sempre a ritme de vals. És el tram final d'un plor, quan ja comences a refer-te i estàs a punt de desfer-te de les llàgrimes.<br/><br/><strong>04:54</strong> - S'acaba el plor, s'eixuguen les llàgrimes, i de sobte ve aquella dolça pau que tens quan has plorat durant molta estona. Una pau que no pot amagar un cert neguit, si més no, però pau al cap i a la fi.<br/><br/><strong>05:32</strong> - La pau momentània de després del plor dóna pas a un moment de reflexió. Aquesta reflexió porta a la frustració i el turment, i en un <em>crescendo</em> amb el teclat i el baix va omplint-se l'estòmac d'ira, que està a punt d'esclatar.<br/><br/><strong>05:45</strong> - Esclata l'ira. <strong>You concern the signal for us to end our lives, to wait to wipe beneath the watches and you wait forever</strong>. (Et preocupes pel senyal que indica que acabem amb les nostres vides, per esperar a netejar sota els rellotges, i esperes per sempre).<br/><br/><strong>06:01</strong> - <strong>The light comes on, your weakness storing trace on your eyes. So I left you alone. We all left you alone</strong>. (S'encèn el llum, la teva feblesa deixant rastre en els teus ulls. De manera que et vaig deixar sol. Tots nosaltres et vam deixar sol).<br/><br/><strong>06:16</strong> - Comença una part tèrbola de reflexió tacada de ràbia, que comença a resoldre's al final del solo de guitarra, quan sembla que tot comença a ordenar-se i, malgrat que l'agitació és palesa, sembla ser que ja s'ha trobat una direcció cap on canalitzar la ràbia. Ara només queda acabar d'alliberar tota la fúria per tal de tornar a centrar-se i reflexionar amb serenor. Uns versos invertits donen pas a aquesta serenor i lucidesa.<br/><br/><strong>07:21</strong> - (Invertit) "<strong>They'll lock all your reasons why</strong>". (Tancaran tots els teus motius).<br/><br/><strong>07:25</strong> - <strong>Lock the children away from harm. They'll lock all your reason why</strong>. (Tanca els nens en un lloc segur. Tancaran tot el teu motiu).<br/><br/><strong>07:35</strong> - <strong>Seeking tenderness with a dagger, skin is blocked by the years of trial</strong>. (Cercant tendresa amb una daga, la pell està marcada per anys de judicis). Aquesta frase fa referència al títol, al pas dels anys, a la pell d'arpillera, a totes les arrugues que semblen estar fetes sobre la pell amb una daga.<br/><br/><strong>07:45</strong> - La reflexió porta pels camins tortuosos de la melangia i la recança. Són uns moments d'estar tranquil i malhumorat.<br/><br/><strong>08:16</strong> - Sembla que la desesperança comença a tornar a apoderar-se de la ment, però finalment aconsegueix ser continguda, per continuar pel mateix camí de l'esmentada melangia i per l'enuig. Malgrat tot, el raonament és el mateix, per tant, s'intueix que la conclusió acabarà en una nova explosió de sentiments.<br/><br/><strong>09:16</strong> - I efectivament, torna a esclatar la ràbia. Però és una ràbia més madurada, que comença donant la impressió de que no se sabrà canalitzar, però que finalment resulta ser obsessiva, cega, malaltissa.<br/><br/><strong>09:47</strong> - <strong>You felt abandoned in the fog of friends, sitting in place of the dead</strong>. (Et vas sentir abandonat en la multitud d'amics, seient en lloc dels morts).<br/><br/><strong>09:55</strong> - <strong>Awaiting the face of the moon to ascend, you follow the sound in your head</strong>. (Tot esperant que ascendeixi la cara de la lluna, segueixes el so de dins del teu cap).<br/><br/><strong>10:09</strong> - <strong>In your head</strong>. (Dins del teu cap). Segueix la mateixa ira, amb la mateixa intensitat, però poc a poc va desgastant les energies, fins que ja no queda alè per seguir cridant.<br/><br/>T'ha agradat aquesta cançó? Compra-la <a title="Comprar Hessian Peel" href="http://itunes.apple.com/es/album/hessian-peel/id277847323?i=277847430&affId=1555475&ign-mpt=uo%3D4" target="_blank">aquí</a>!<br/><br/>Gràcies per llegirAlanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5293304126880230596.post-78238360681627810362011-04-26T01:44:00.000+02:002013-02-19T21:53:35.075+01:00Beure llet de vaca - Segona partRecentment, a través de d'una amiga de Facebook, ha arribat a mi la següent informació, provinent de la publicació <a title="Discovery Salud" href="http://www.dsalud.com/" target="_blank">Discovery Salud</a>:<br/><blockquote>Malgrat la creença general, la llet animal no és adequada per al consum humà. Pot provocar nombroses patologies. I no ajuda a enfortir els ossos -als Estats Units, el major consumidor mundial de llet, és on hi ha més casos d'osteoporosi-. Al contrari, la llet animal ens acidifica i desmineralitza, podent provocar osteoporosi. De fet les dones vegetarianes que no prenen llet tenen un 18% de pèrdua d'os mentre les omnívores pateixen una pèrdua òssia del 35%. Pel que fa als nens lactants Vull que sàpigues que aquests assimilen bé la caseïna de la llet materna però no la de la llet de vaca. Aquesta pot inflamar l'organisme i ser causa d'intoleràncies i al.lèrgies. A més està constatat que els nens que prenen diversos gots de llet al dia tenen les artèries en pitjors condicions que els que no la prenen. Sense oblidar que la llet de vaca conté 59 tipus diferents d'hormones que poden ser causa de molt diverses malalties degeneratives.<a name='more'></a>És hora que se sàpiga: el consum de llet -i els seus derivats- s'ha relacionat ja amb l'anèmia ferropènica, l'artritis reumatoide, l'osteoartritis, l'asma, l'autisme, les cataractes, la colitis ulcerosa, la diabetis mellitus tipus I, els dolors abdominals, la malaltia de Crohn, les patologies coronàries, l'esclerosi múltiple, el restrenyiment, la fatiga crònica, les fístules i fissures anals, la incontinència urinària o eneruresis, les migranyes, els problemes d'oïda i gola, la sinusitis, les reaccions al·lèrgiques, el sagnat gastrointestinal, la síndrome de mala absorció, els trastorns del son, les úlceres pèptiques, l'acidosis, la preeclàmpsia, la dificultat d'aprenentatge en nens, la infertilitat femenina, els limfomes i els càncers d'estómac, mama, ovaris , pàncrees, pròstata, pulmó i testicles.</blockquote><br/>httpv://www.youtube.com/watch?v=j6kGHCvRlU4<br/><br/>Així doncs, més motius per continuar ferm en la meva decisió de no beure llet de vaca (o de qualsevol altre mamífer).Alanhttp://www.blogger.com/profile/16508299814698354906noreply@blogger.com8