divendres, 10 de juny de 2011

Supremacisme

Si bé no és un terme encara definit per antropòlegs ni intel·lectuals, el supremacisme és un dels defectes més greus que pateix l'ésser humà, i és l'orígen de la gran majoria de conflictes existents a la Terra entre l'homo sàpiens i la resta d'habitants del planeta.
A grans trets, el supremacisme és aquella ideologia, filosofia i modus vivendi que porta a un individu o col·lectiu a considerar-se superior a la resta d'individus del seu entorn. Quan aquest supremacisme és dut a la pràctica, apareixen llasts per la civilització i l'evolució, com ara l'esclavatge, l'anihilació de nacions senceres, la discriminació o el menyspreu.

[caption id="" align="aligncenter" width="306" caption="Cartell de "El naixement d'una nació" (1915), film de principis del segle XX que molts consideren una apologia del supremacisme racial, en particular el Ku Klux Klan."]Naixement d'una nació[/caption]



De supremacismes n'hi ha de moltes classes, totes elles detestables. Malgrat tot, alguns d'aquests supremacismes avui dia són tolerats i acceptats com normals, fins i tot no considerats supremacismes, com per exemple l'especisme, del que parlo més endavant. A continuació faig un petit recull de les classes de supremacisme que considero més significatius:

Supremacisme blanc


Supremacisme blancTambé simplificat com a simple "racisme", és una de les grans desgràcies de la recent història de la civilització occidental, que segons James Loewen a Lies my Teacher Told me, va tenir el seu origen en l'Era dels Descobriments, moment en què les nacions d'Europa van tractar de trobar una justificació ideològica tant a la conquesta de poblacions indígenes com al tràfic d'esclaus africans. L'esclavitud, el genocidi dels pobles indígenes i altres fenòmens, certament, s'han associat a l'existència de la supremacia blanca amb força anterioritat a aquest període històric però el concepte que els pobles no blancs acusaven una inferioritat biològica innata sembla haver-se donat al mateix temps que els canvis tecnològics militars i d'organització social que van fer possible l'expansió de les potències imperials europees - per mitjà de la conquesta i colonització - per vasts territoris del món. A partir de llavors, aquesta ideologia va anar evolucionant, perdent força a mesura que la ciència va anar desmentint la majoria de tòpics i suposicions en què es fonamentava. Malgrat tot, al llarg de la història, el supremacisme blanc ha tingut els seus moments àlgids. Sense anar més lluny, el nacionalsocialisme alemany, el feixisme italià i el nacionalcatolicisme espanyol van fer gran ostentació d'aquesta ideologia durant el segon terç del segle XX.

Sionisme


Acabo d'entrar en aigües tèrboles, ja que quan algú parla del sionisme de forma contrària, ràpidament se'l titlla d'antisemita i racista.

SionismeEn termes "políticament correctes", el sionisme és un moviment polític internacional que va propugnar des dels seus inicis el restabliment d'una pàtria per al poble jueu a la Terra d'Israel (Eretz Israel). Aquest moviment va ser el promotor i responsable en gran mesura de la fundació del modern Estat d'Israel. Encara que els seus orígens són anteriors, el moviment polític laic actual va ser establert oficialment pel periodista austro-hongarès Theodor Herzl a finals del segle XIX. El moviment té com a objectiu fomentar la migració jueva a la Terra Promesa i va ser reeixit en la fundació de l'Estat d'Israel el 1948, sent actualment l'únic Estat jueu del món. El sionisme constitueix una branca del fenomen més ampli del nacionalisme modern. Descrit com un "nacionalisme en la diàspora", el sionisme s'autodefineix com un moviment d'alliberament nacional, l'objectiu del qual és la lliure determinació del poble jueu.

La traducció de tot plegat és la següent: hi ha un llibre que alguns jueus consideren sagrat i inqüestionable, on s'explica que el poble jueu és l'elegit per Déu, és a dir, que és superior a la resta de pobles del món. A aquest poble li correspon una terra, de la qual pot disposar, encara que s'hagi de fer ús de la violència. Pels sionistes, algú que no sigui jueu, o tingui una ascendència jueva prou directa, no és digne de pertànyer a aquest poble superior a la resta de mortals.

Així doncs, aquest supremacisme té arrels racistes i religioses.

Fonamentalisme islàmic


SalafismeUna altra forma de supremacisme religiós. I com a tots els supremacismes religiosos, els integrants estan convençuts de què la seva religió és l'única forma de vida digna, i pel fet de practicar-la, són superiors als qui no la professen. He triat aquest supremacisme enlloc del fonamentalisme cristià (culpable de la majoria dels conflictes bèl·lics europeus a l'edat mitjana, per no esmentar la Inquisició) per dos motius: el primer, per curar-me en salut, abans que aparegui el típic occidental moralment superior a dir-me si goso criticar una part de l'Islam, igual que ho he fet amb una part del judaisme. El segon motiu ha estat perquè és una qüestió d'actualitat mediàtica, molt especialment a Lleida, on hi ha la major concentració salafista de tot Europa.

L'expressió fonamentalisme islàmic s'utilitza a Occident per descriure a diferents corrents polítiques o políticorreligioses lligades a l'Islam, les quals són també designades amb altres termes com integrisme islàmic o islamisme radical; la branca més violenta s'anomena gihadisme i que local o particularment s'expressa en moviments com el talibà, en interpretacions rigoristes com el salafisme, i fins i tot en règims polítics com la República islàmica (Iran o Sudan) o (d'una manera menys obvi donada la seva estreta aliança amb els Estats Units) la monarquia saudita i les del Golf Pèrsic . Es tracta de moviments amb característiques diferents i sovint oposades, però els termes amb què es denomina a occident a uns o altres tendeixen a confondre's ia intercanviar, al que ajuda la visualització d'elements com l'aplicació de la llei islàmica (Sharia), la no distinció dels àmbits civil i religiós o de clergat i seglars, la imposició de prescripcions religioses (prohibició d'alcohol), el paper i fins i tot la vestimenta de la dona (hijab, burca, niqab), el tractament dels homosexuals, escàndols puntuals que afecten la relació entre Islam i Occident, com la condemna a Salman Rushdie, l'assassinat de Theo van Gogh, o les revoltes per les caricatures de Mahoma, els atemptats que han tingut com a objectiu ciutats occidentals (11-S de 2001 a Nova York, 11-M de 2004 a Madrid i juliol de 2005 a Londres) i les guerres de l'Afganistan i l'Iraq.

Masclisme


Anunci masclistaEl masclisme és el conjunt d'idees, actituds i pràctiques sexistes de l'home sobre la dona. Aquest tipus de supremacisme es basa en la creença de que l'home és superior a la dona.

Com a actitud, el masclisme designa una idea particular de la virilitat. Els masclistes rebutgen a la dona el dret a treballar, participar en activitats esportives o fer els papers que tradicionalment eren pels homes. Molts masclistes creuen també que tenen el dret com a homes a cercar aventures fora del matrimoni, mentre que les dones han de ser fidels. També consideren que les dones s'han d'ocupar de la llar i fer de mares i esposes, encara que no sigui la seva voluntat.

Exemples de masclisme:

- Lleis discriminatòries per la dona

  • Diferencia de tracte en cas d'adulteri: en algunes cultures, l'adulteri, o l'embaràs abans del matrimoni, són durament castigades.

  • Necessitat del permís d'un home per a realitzar activitats econòmiques.

  • Negació del dret a vot o d'altres drets civils. (Sufragi)

  • Educació masclista des de les escoles o a la pròpia família.


- Discriminació a l'àmbit religiós, a països de predomini musulmà, a determinades branques del cristianisme (com el mormonisme o el catolicisme), als ortodoxos jueus, a l'hinduisme...

- Divisió sexista del treball: Els homes ocupaven llocs més importants (originalment la divisió sexista es va fonamentar en la diferent capacitat física i muscular, en la qual els homes tenien avantatge). En canvi, en les modernes societats tecnològiques, la força física és irrellevant, sent immensament més important les capacitats intel·lectuals i les habilitats socials, sens dubte això ha permès la incorporació de moltes dones al treball assalariat. També es refereix a un pagament de salari menor a les dones que als homes en canvi del mateix treball.

- Els mitjans de comunicació i la publicitat sexista.

Feminisme radical


FeminismeEl feminisme o moviment feminista és el conjunt d'idees i accions que, al llarg del temps, busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers les dones. Es pot dir que és un moviment de resposta al masclisme.

El feminisme radical parteix dels mateixos supòsits que els del feminisme socialista, que empra la teoria derivada del marxisme per justificar el seu moviment. Afirma que la dona està alienada respecte de l'home i que és la classe baixa de la societat, la que té menys drets i mitjans de producció, però no creu possible el canvi social. Les estructures masclistes estan tan arrelades que cal començar de zero, per això aboguen per fundar noves comunitats separades per canviar les regles de relació entre les persones i promoure noves institucions. De vegades desemboca en un anarquisme femení.

Aquesta radicalització d'un moviment que va nèixer com a contraposició d'un supremacisme, ha acabat esdevenint-ne un en molts casos, fins al punt de menysprear i menystenir l'home, tot tractant-lo com a ésser intel·lectualment inferior. Les diferències no han de ser utilitzades per reclamar una certa autoritat per sobre dels altres, però tampoc poden ser ignorades. El feminisme radical actual ha portat a moltes dones a la infelicitat i el malestar, ja que aspiren a ser igual que els homes, i fisiològicament és impossible. Per què succeeix? perquè es tendeix a simplificar, tot dient que l'única diferència entre homes i dones són els órgans sexuals, quan realment les diferències són abismals, començant per la mida i característiques del cervell (el de l'home és més voluminós, però amb un hipotàlam més petir, per exemple) i acabant per les hormones pròpies de cada sexe, que juguen un paper importantíssim en el tarannà i aptituds dels individus. El més lògic seria estudiar aquestes diferències i treure'n el major profit per la realització de cada persona, independentment del seu sexe; però el feminisme radical pretén posar el paper de la dona per sobre de l'home. Per això el considero un supremacisme.

Especisme


EspecismeL'especisme o especieisme és un terme encunyat el 1970 pel psicòleg Richard D. Ryder, que el va aplicar per a descriure l'existència d'una discriminació moral basada en la diferència d'espècie animal. En analogia amb el racisme o el sexisme entre els humans, està basat en diferències físiques moralment irrellevants. La discriminació especista pressuposa que els interessos d'un individu són de menor importància pel fet de pertànyer a una espècie animal determinada. Aquesta discriminació és una actitud bastant arrelada en totes les cultures excepte en la cultura jainista. La representació més comuna de l'especisme és l'antropocentrisme moral, és a dir, la infravaloració dels interessos dels que no pertanyen a la nostra espècie animal homo sapiens.

El veganisme és una filosofia i un estil de vida que rebutja l'especisme, però és un moviment minoritari a nivell mundial. D'aquesta manera, es pot afirmar que el 99% dels éssers humans som especistes, ja que considerem inferiors a nosaltres a la resta d'éssers vius del planeta, amb el que això comporta: esclavatge, anihilació de poblacions senceres (fins i tot d'espècies), etc.

L'especisme és un supremacisme arrelat a l'homo sàpiens, ja que des que naixem se'ns educa en la creença que els animals no humans que hi ha a la terra són recursos de què disposem per fer-ne l'ús que ens plagui. Des del judaisme, i des de les religions que són revisions d'aquest (catolicisme, islamisme, baha'isme...) tenen a les seves sagrades escriptures un denominador comú: un llibre anomenat "Gènesi", al capítol 1 versicle 28 del qual es pot llegir: "Déu els va beneir i els digué Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, pobleu la Terra i sotmeteu-la; domineu sobre els peixos del mar, les aus del cel i tots els animals que es mouen sobre la terra". Això per no esmentar que el Déu del que els Cristians coneixen com Antic Testament és clarament supremacista, incitant a l'esclavatge, exigint periòdicament sacrificis d'animals, extermini de nacions, càstigs físics...

Les meves conclusions de tot plegat són les següents



  • L'homo sàpiens és una espècie inadaptada, que en lloc d'esforçar-se per adaptar-se a l'entorn, intenta que aquest s'adapti a les seves necessitats. Aquesta és la principal causa del supremacisme.

  • Tot els sistema de valors humà gira entorn a l'antropocentrisme, que deriva en especisme.

  • De l'especisme a qualsevol altre tipus de supremacisme hi ha un petit pas, i la principal causa n'és la religió, inventada pels propis humans.

  • Si l'espècie humana vol evolucionar en civilitzacions més avançades i justes, és urgent endegar una lluita seriosa contra tot tipus de supremacisme.

2 comentaris: