Carta oberta a Google

[caption id="attachment_157" align="alignleft" width="300" caption="Cartell de la manifestació del 25 de març a Lleida"][/caption]

En referència al cas d'Schnauzi, m'he pres la llibertat de traduir al català una carta oberta a Google redactada pel moviment Anonymous, demanant que faciliti les dades de l'assassí per contribuir a trobar-lo i jutjar-lo. I si ja han facilitat les dades a les forces competents, que ho diguin obertament.

"Benvolguts senyors de Google:

El dia 8 de febrer de 2011 es va publicar un vídeo snuff en un bloc de la vostra companyia Blogger. L'URL era la següent: http://letumcanis.blogspot.com

25 de març del 2011: Manifestació

Encara hi ha gent que no sap qui és Schnauzi. És per això que vull fer esment de la història d'aquest pobre cadell. Un individu que es fa dir Asesino Knino, va maltractar fins a la mort durant 11 hores aquest animaló, i va publicar el vídeo a internet sense cap tipus de pudor. Si voleu més informació, només heu de posar el nom d'aquest individu al Google i us fareu un fart de veure notícies sobre ell. A més, aquí no publicaré el vídeo del seu cruel acte, ja que els mitjans de comunicació ja s'han encarregat de promocionar-lo fins a l'aborriment, i no us portarà res de positiu.

Beure llet de vaca

Ja fa anys que vaig deixar de beure llet de vaca de forma voluntària. No és la típica decisió de l'adolescent amb manca d'educació que diu un bon dia "deixo de beure llet, perquè no m'agrada el gust que té"; de fet, m'agrada molt el gust de la llet de vaca, sobre tot si és sencera. I ja no dic res si és fresca!

 

Per què he deixat de prendre'n, doncs? Com totes les decisions importants que prenc a la vida, primer m'he informat a fons sobre l'assumpte en qüestió, he mirat els seus pros i contres, i he actuat en funció de la direcció cap on es decanta la balança.



Anem per parts. Dividim les fonts d'informació en 3 grups: fonts oficials (és a dir, el que hem sentit des de sempre, i el que se'ns mostra a la televisió, publicitat, etc.), fonts subjectives (el que el meu propi criteri em marca) i fonts alternatives (els col·lectius que estan en contra d'allò que estem analitzant, i professionals amb criteri específic).

S'ha enfonsat el castell de sorra

Posem-nos en antecedents: 

Reagrupament va néixer com un corrent crític dins el partit polític Esquerra Republicana de Catalunya. Entre les bases d'ERC hi havia descontentament per l'evolució del pacte entre ERC, PSC i ICV per al tripartit (2003-2006 i 2006-2010). A parer de molts militants i votants d'ERC, l'evolució política a Catalunya i les actuacions del Govern català demostraven que aquesta aliança impedia a ERC desenvolupar el seu programa independentista. 

[caption id="" align="alignnone" width="477" caption="Acte central de la campanya nacional de Reagrupament. 11-11-2010."][/caption]

El Manifest d'Almoster, redactat en aquesta població del Baix Camp cap al mes de juliol del 2006, es pot considerar el precedent del Reagrupament. Amb aquest manifest, un grup de militants d'ERC, encapçalats per Joan Carretero i Grau, va mostrar-se crític amb direcció del partit republicà (aleshores liderada per Joan Puigcercós i Josep-Lluís Carod-Rovira, secretari general i president, respectivament). Aquest manifest el vàrem signar uns 90 militants. 

El 20 i 21 de gener del 2007, Carretero va publicar un article al diari Avui titulat "ERC, de planeta a satèl·lit". Aquest escrit era crític amb la posició d'ERC dins el Govern català, al qui acusava de no tenir capacitat per a aplicar les propostes polítiques que fessin avançar Catalunya cap a la independència, i dibuixava el camí polític que seguiria després l'ideari de Reagrupament. 

Carta de protesta a Playfish Games

Tots aquells que jugueu a jocs de Playfish Games, filial d'Electronic Arts, com per exemple Pet Society, Restaurant City, Hotel City o Country Story, us n'haureu adonat que al joc Restaurant City enceten un "tour europeu temàtic", amb primera estació Espanya. Aquesta setmana podreu adquirir tota una sèrie de complements per al vostre restaurant, per donar-li un aire "espanyol": des de la típica sevillana, a un bigot com el d'en Dalí, personatges que es llencen tomàquets els uns als altres (un dels quals es diu Xabier, escrit amb "b"), una teulada estil Sagrada Família, i tota una sèrie de tòpics la mar de simpàtics.