Quan l'enemic obre les portes

Quan l'enemic obre les portes de casa seva, hi ha 4 possibles actituds:
1- No fer res (l'enemic hi surt guanyant)
2- Entrar, posar-se còmode i no molestar (hi surt guanyant l'enemic i aquell qui ha entrat)
3- Entrar a rebentar i fer soroll tant com es pugui (hi surt perdent el qui ha entrat, però també l'enemic)
4- Quedar-se a les portes negant-se a entrar i criticant als qui han entrat, especilament als qui han entrat a fer soroll (això els beneficia a ells i a l'enemic)



Extrapolant aquesta reflexió al panorama polític català amb la seva relació amb Espanya, i fent una juxtaposició entre les Corts espanyoles com la casa de l'enemic i les formacions polítiques com els qui tenen l'oportunitat d'entrar-hi, és molt fàcil localitzar i encasellar a cada formació amb una d'aquestes quatre possibles actituds.

Perdón por ser catalán

Sembla ser que insultar, desqualificar, amenaçar i menystenir els catalans que tenen una ideologia política determinada és gratuït a Espanya. Ja fa temps que tenim aquesta sensació, no només a Catalunya, sinó a diferents parts de l'estat espanyol, on cometre actes de terrorisme contra el catalanisme gaudeix d'impunitat, com l'atemptat amb bomba de l'extrema dreta a la seu d'ERC el novembre del 2007; o quan més recentment, al gener del 2011, van agredir Joan Laporta amb esprais d'autodefensa durant una visita a València, i la cosa no va anar a més gràcies al dispositiu policial.

Des dels mitjans de comunicació espanyols més conservadors es dediquen dia sí i dia també a injuriar i calumniar els catalans sense pèls a la llengua, com mostra el vídeo següent. Com que la seva actitud ni se censura ni es castiga, cada dia van pujant una mica el to cada dia.

httpv://www.youtube.com/watch?v=MnYeZc7Yv5M

Mocs i Cucs a les teves orelles!

Doncs ja tenim al mercat un nou disc, al qual he tingut el plaer de col·laborar: Cadàvers en avançat estat de descomposició, de Milford Mocs & Gunther Cucs. Podeu adquirir-lo mitjançant aquest enllaç, són 10€, un regal!

Podeu consultar l'apartat del meu portafoli per tenir més informació sobre el disc i dels meus rols dins del projecte.

Deixo unes fotografies del disc tot just sortidet del forn, així podeu veure una mica de l'art i la maquetació gràfica, 100% elaborades per un servidor! ^_^

Estratègies de manipulació

L'any 2002, Sylvain Timsit va escriure un interessant article titulat Stratégies de manipulation. Aquest article convida a la reflexió, ja que enumera deu estratègies bàsiques per manipular a la població, i amb el pas del temps es demostra que no són anacròniques en absolut. De fet, si a mi em diguessin que s'ha escrit aquesta setmana, m'ho creuria, ja que es pot contextualitzar perfectament a l'actualitat.



Anem a veure en què consisteixen aquestes 10 estratègies de manipulació:

1- L'estratègia de la distracció

Element essencial de control social, l'estratègia de la distracció consisteix en desviar l'atenció pública d'assumptes importants i canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, amb un flux constant d'informació i entreteniment trivial. L'estratègia de la distracció també és essencial per evitar que el públic s'interessi en els coneixements essencials en els camps de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica.

"Mantenir l'atenció del públic desviada dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense temps per pensar, i a tornar a la granja amb la resta d'animals."

Centrant-nos en esdeveniments recents, per posar un exemple, mentre al Parlament de Catalunya s'aprovaven els pressupostos més austers i desfavorables per al benestar social de la història de la democràcia, els mitjans de comunicació es van dedicar a inundar-nos amb informacions banals, totes elles referents al que succeïa fora del Parlament, no pas a dins, que és el que realment era important.

2- Crear problemes per després oferir solucions

Aquest mètode és també denominat "problema-reacció-solució". En primer lloc, es crea un problema, una "situació" prevista per tal que generi algun tipus de reacció al públic, per tal que sigui la pròpia població la sol·licitant de les mesures que es desitja que siguin acceptades. Per exemple: deixar que es desenvolupi certa violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, amb la finalitat de que el públic sigui el demandant d'estrictes polítiques i lleis de seguretat en detriment de la seva pròpia llibertat. O també, crear una crisi econòmica per a què s'acceptin com un mal necessari la disminució dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

Pel que fa al cas català, aquesta estratègia s'està duent a terme des de fa dècades, segons va reconèixer l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, el 21 de juny del 2011. En paraules seves a l'entrevista que li van fer a Rac1, Calvo Sotelo li digué en una ocasió:

"Habéis perdido la guerra. No os necesitamos. Porque en cualquier caso, y aunque haya tensión, seguiréis contribuyendo al PIB español con un 20% y, además, con déficit fiscal. En cualquier caso, en momentos de crisis grave económica y social, si necesitamos vuestro apoyo político y parlamentario también nos lo daréis porque el derrumbe también os perjudicaría. Además, todo esto no tiene importancia porque la immigración se os va a comer."

El darrer punt esmentat és el més preocupant, intentaré explicar-lo de la forma més esquemàtica possible:

• Objectiu dels nacionalistes espanyols: Acabar amb qualsevol aspiració sobiranista de Catalunya.


• Procediment per aconseguir-ho: En context democràtic, aconseguir una gran representació parlamentària de nacionalistes espanyols al Parlament de Catalunya.


• Estratègia a seguir: "Problema-reacció-solució".


• Explicació: Inundar d'immigració sense cap regulació Catalunya, sense deixar que els catalans puguin gestionar-la, ja que les competències les té Madrid. A continuació, quan s'hagi creat un conflicte de convivència, presentar-se els nacionalistes espanyols com a solució a aquest problema. Qui ha tingut una pujada espectacular a les darreres eleccions a Catalunya?

Nota de premsa dels membres de la subcomissió d'autodeterminació d'Acampada BCN

Em prenc la llibertat de reproduir la nota de premsa de la subcomissió d`autodeterminació de l'acampada de Barcelona.

15 de juny de 2011
Plaça Catalunya

Som un grup de persones que hem participat activament a l'Acampada BCN, dins de la subcomissió de l'Autodeterminació i volem mostrar la nostra decepció en vers el moviment, o millor dit, vers a certes persones, situades en llocs estratègics a fi de manipular les decisions democràtiques de les comissions i del poble que ells consideressin oportnes.

Volem mostrar la falta de democràcia, el frau i la manipulació que hi ha dins d'aquesta organització, sobretot pel que fa a qüestions nacionalistes o identitàries. També volem recalcar que actuem a nivell personal com a membres de la Subcomissió i no com a organització. Estem treballant activament des del primer dia dins de l'acampada, i vam decidir crear una comissió per l'autodeterminació dels pobles, ja que aquest és un dret indispensable, recollit a la Carta de Nacions Unides, però que l'Estat espanyol continua sense reconèixer pel que fa al nostre país.

Després de diverses traves, algunes ja conegudes, com no poder utilitzar el català a les assemblees, amb l'excusa de que el moviment havia d'arribar al màxim de gent possible, d'unir-se amb altres acampades d'arreu del món (donant per entès que arreu del món tothom entén el castellà), i no molestar a la Plaza del Sol de Madrid, va començar el calvari per constituir-nos com a comissió. Va resultar impossible, ja que havíem de passar per la Comissió de Comunicació, on diversos personatges interposaven traves per fer-ho.

Finalment vàrem haver d'entrar com a Subcomissió de l'Autodeterminació dins de la Comissió de Continguts enlloc de com a comissió pròpia; d'aquesta manera no necessitàvem passar per la Comissió de Comunicació, tan sols per la de Continguts, on tot ja va ser mes senzill. Però tot i així la nostra subcomissió va trigar més d'una setmana en constituir-se, mentre que altres comissions i subcomissions trigaven només hores.

Supremacisme

Si bé no és un terme encara definit per antropòlegs ni intel·lectuals, el supremacisme és un dels defectes més greus que pateix l'ésser humà, i és l'orígen de la gran majoria de conflictes existents a la Terra entre l'homo sàpiens i la resta d'habitants del planeta.
A grans trets, el supremacisme és aquella ideologia, filosofia i modus vivendi que porta a un individu o col·lectiu a considerar-se superior a la resta d'individus del seu entorn. Quan aquest supremacisme és dut a la pràctica, apareixen llasts per la civilització i l'evolució, com ara l'esclavatge, l'anihilació de nacions senceres, la discriminació o el menyspreu.

[caption id="" align="aligncenter" width="306" caption="Cartell de "El naixement d'una nació" (1915), film de principis del segle XX que molts consideren una apologia del supremacisme racial, en particular el Ku Klux Klan."][/caption]

Resposta al "Manifest de la Majoria Silenciosa"

Circula per internet el següent manifest:

Manifest de la majoria silenciosa a favor del desallotjament de Plaça Catalunya

1. Perquè una cosa és la democràcia i el dret de manifestació i l'altre és el respecte als espais públics

2. Perquè el centre de Barcelona no es pot convertir en un càmping

3. Perquè ningú, perquè li ve de gust, pot transformar els jardins públics en horts

4. Per respecte a la resta de barcelonins i barcelonines

5. Perquè s'estan vulnerant diferents articles de l'ordenança cívica

6. Per garantir els mínims d'higiene i evitar problemes de salut

7. Perquè tothom té dret a gaudir del centre de Barcelona

8. Perquè hi ha moltes maneres de protestar i manifestar-se. Quinze dies ocupant un espai públic són molts

9. Per seguretat ciutadana en un dels espais més transitats i emblemàtics de la ciutat

10. Fa mal a la imatge de Barcelona i Catalunya

11. En democràcia la millor manera de protestar és votar

12. Barcelona no pot ser la capital antisistema d'Europa

13. Perquè acampar no ens farà sortir de la crisi

14. La majoria silenciosa d'aquest país no pot restar més temps callada. Nosaltres sí que estem indignats. Algú ho havia de dir.

Catalan Revolution

Manifest de la #catalanrevolution

#catalanrevolution és una resposta social, econòmica, nacional, democràtica, pacífica, prenent els drets humans com a bandera, a problemes comuns que l’actual sistema polític no vol resoldre, i que per acció, aquiescència o omissió, està causant.

#catalanrevolution és un moviment on hi cap tothom, sense sigles de partits ni sindicats, sense pretensió d’apropiar-se’n. No ens sentim plenament representats per cap opció concreta, per tant fem debat polític des de baix sumant veus individuals.

#catalanrevolution lliga i uneix els moviments socials i nacionals de Catalunya. Perquè mai no serem un poble realment lliure si continuem sotmesos a les condicions socials, econòmiques i polítiques actuals, perquè l’expressió democràtica del poble sempre ha de ser respectada ja que la legitimitat està per sobre de la legalitat. El sistema polític actual retalla els nostres drets polítics de la mateixa manera que els socials.

Democràcia real, ja!

El 15 de maig del 2011, mitjançant crides per les xarxes socials, grups de gent de totes les classes socials, religions, edats, orientacions sexuals, ètnies, etc. vam sortir al carrer per reclamar una democràcia real. Des de molts mitjans de comunicació, ja que formen part del sistema, se'ns ha desautoritzat i se'ns està intentant instrumentalitzar: els uns diuen obertament que ens convoca el PSOE, els altres diuen que el que volem és un canvi a les institucions i que això es traduirà votant CyU. N'hi ha que diuen que som gent que ens avorrim i no tenim res millor a fer. Altres diuen que volem adulterar les eleccions del 22M.

Eleccions municipals a Catalunya, 2011

S'acosten unes noves eleccions, els catalans tornem a ser cridats a les urnes. Avui, sis de maig del 2011, comencen dues setmanes d'esgotament mental, de mentides descarades, de publicitat enganyosa i tendenciosa pagada de les nostres butxaques.

[caption id="attachment_292" align="alignnone" width="524" caption="L'eslògan en què CyU pensava pel 28N"][/caption]

No ens enganyem, aquestes eleccions només serveixen per triar les persones que gestionaran les engrunes que ens donin des de Madrid, res més. Com a independentista i militant de Reagrupament, molta gent creuria assenyat i coherent per la meva part fer campanya per un partit sobiranista (ja que Reagrupament no és un partit polític, sinó una associació que es presenta EXCLUSIVAMENT en coalició amb altres forces de forma puntual). Però ja he dit mil i una vegades que la indpendència es proclama des del Parlament de Catalunya, no des de l'ajuntament de cap municipi, així que, si un grup independentista aconsegueix una alcaldia, o representació en algun municipi me n'alegraré, però això no afectarà a l'estatus de la nació catalana de subjugació a l'imperi decadent de les Castelles; servirà, segons m'han fet saber molts "intel·lectuals" que es juguen la cadira, per poder fer pedagogia de l'independentisme des de l'ajuntament. Ja em disculparan, però d'acord que no sóc un catedràtic de ciències polítiques, però tampoc sóc imbècil. No es poden fer "polítiques independentistes" des d'un ajuntament, només se'n poden fer de socials, i aquestes seran les que veuran la gent i per les que jutjaran als responsables.

Bin Laden són els pares

Avui han anunciat la mort violenta d'una persona per part d'un exèrcit. Milers de persones han sortit al carrer a celebrar-ho. Resulta que aquest home, en el cas que existeixi, és  أسامة بن محمد بن عوض بن لادن (Osama bin Mohammed bin Awad bin Laden), Bin Laden pels amics. Aquest senyor, la família del qual és posseïedora de la potentíssima multinacional urbanística Grup Binladin, suposadament va organitzar un grup terrorista anomenat Al-Qaida als anys 80 quan, ensinistrat per la CIA, formava part de la resistència afganesa a la invasió soviètica.

Més endavant se l'acusaria de ser autor de diversos atemptats, entre ells l'atac a les torres bessones de Nova York. Aquestes acusasions se basaven en diversos vídeos on hi apareixia amenaçant i justificant atacs contra occident, i instigant a la Jihad. A cada vídeo, però, Bin Laden apareixia amb unes faccions diferents, cosa que desconcertava a molta gent (menys els que estan cecs d'odi).

Aquests vídeos, i els atemptats que s'han anat perpetrant suposadament sota el seu mandat, han servit als EUA per invair Afganistan i Iraq, per crear lleis al seu propi país més restrictives per mantenir els seus ciutadans sota control. Aquest personatge, aquest mite, ha ajudat a la política exterior nordamericana, però sembla ser que definitivament ha deixat de ser-los útil, per tant l'han mort. I sospito que metafòricament, no de forma real, com afirmaven aquest matí.

La informació oficial de la que disposem és la paraula del govern nord-americà i aquesta imatge del seu suposat cadàver, imatge que haurà posat vermell a més d'un "responsable" que l'esgrimia com la prova irrefutable de la mort de Bin Laden.

Obra Recomanada: Hessian Peel, d'Opeth

Avui estreno una nova secció, que anomenaré Obra Recomanada. Periòdicament aniré publicant algun article on recomanaré alguna peça musical, i en faré una petita anàlisi.

Normalment la gent recomana discs, però avui en dia ja comença a resultar obsolet parlar en aquests termes, partint del punt que es poden adquirir cançons de forma independent en format digital. Amb les noves tecnologies, el suport físic tendeix a ser anacrònic. A tot això cal sumar-li el fet de que sol passar que en un disc acostuma a haver-hi dues o tres canaçons acceptables, i la resta serveixen per acabar d'omplir. L'evolució de les TIC, per tant, sota el meu punt de vista, estan fent una enorme contribució a la música, ja que a partir d'ara la gent paga per obres musicals, cosa que obliga als artistes a esforçar-se en cadascuna d'elles.

Enceto la secció parlant d'una peça que em té particularment fascinat. A continuació, els detalls:

Títol: Hessian Peel

Grup: Opeth

Àlbum: Watershed

Data: 2008

Beure llet de vaca - Segona part

Recentment, a través de d'una amiga de Facebook, ha arribat a mi la següent informació, provinent de la publicació Discovery Salud:

Malgrat la creença general, la llet animal no és adequada per al consum humà. Pot provocar nombroses patologies. I no ajuda a enfortir els ossos -als Estats Units, el major consumidor mundial de llet, és on hi ha més casos d'osteoporosi-. Al contrari, la llet animal ens acidifica i desmineralitza, podent provocar osteoporosi. De fet les dones vegetarianes que no prenen llet tenen un 18% de pèrdua d'os mentre les omnívores pateixen una pèrdua òssia del 35%. Pel que fa als nens lactants Vull que sàpigues que aquests assimilen bé la caseïna de la llet materna però no la de la llet de vaca. Aquesta pot inflamar l'organisme i ser causa d'intoleràncies i al.lèrgies. A més està constatat que els nens que prenen diversos gots de llet al dia tenen les artèries en pitjors condicions que els que no la prenen. Sense oblidar que la llet de vaca conté 59 tipus diferents d'hormones que poden ser causa de molt diverses malalties degeneratives.

Carta oberta a Google

[caption id="attachment_157" align="alignleft" width="300" caption="Cartell de la manifestació del 25 de març a Lleida"][/caption]

En referència al cas d'Schnauzi, m'he pres la llibertat de traduir al català una carta oberta a Google redactada pel moviment Anonymous, demanant que faciliti les dades de l'assassí per contribuir a trobar-lo i jutjar-lo. I si ja han facilitat les dades a les forces competents, que ho diguin obertament.

"Benvolguts senyors de Google:

El dia 8 de febrer de 2011 es va publicar un vídeo snuff en un bloc de la vostra companyia Blogger. L'URL era la següent: http://letumcanis.blogspot.com

25 de març del 2011: Manifestació

Encara hi ha gent que no sap qui és Schnauzi. És per això que vull fer esment de la història d'aquest pobre cadell. Un individu que es fa dir Asesino Knino, va maltractar fins a la mort durant 11 hores aquest animaló, i va publicar el vídeo a internet sense cap tipus de pudor. Si voleu més informació, només heu de posar el nom d'aquest individu al Google i us fareu un fart de veure notícies sobre ell. A més, aquí no publicaré el vídeo del seu cruel acte, ja que els mitjans de comunicació ja s'han encarregat de promocionar-lo fins a l'aborriment, i no us portarà res de positiu.

Beure llet de vaca

Ja fa anys que vaig deixar de beure llet de vaca de forma voluntària. No és la típica decisió de l'adolescent amb manca d'educació que diu un bon dia "deixo de beure llet, perquè no m'agrada el gust que té"; de fet, m'agrada molt el gust de la llet de vaca, sobre tot si és sencera. I ja no dic res si és fresca!

 

Per què he deixat de prendre'n, doncs? Com totes les decisions importants que prenc a la vida, primer m'he informat a fons sobre l'assumpte en qüestió, he mirat els seus pros i contres, i he actuat en funció de la direcció cap on es decanta la balança.



Anem per parts. Dividim les fonts d'informació en 3 grups: fonts oficials (és a dir, el que hem sentit des de sempre, i el que se'ns mostra a la televisió, publicitat, etc.), fonts subjectives (el que el meu propi criteri em marca) i fonts alternatives (els col·lectius que estan en contra d'allò que estem analitzant, i professionals amb criteri específic).

S'ha enfonsat el castell de sorra

Posem-nos en antecedents: 

Reagrupament va néixer com un corrent crític dins el partit polític Esquerra Republicana de Catalunya. Entre les bases d'ERC hi havia descontentament per l'evolució del pacte entre ERC, PSC i ICV per al tripartit (2003-2006 i 2006-2010). A parer de molts militants i votants d'ERC, l'evolució política a Catalunya i les actuacions del Govern català demostraven que aquesta aliança impedia a ERC desenvolupar el seu programa independentista. 

[caption id="" align="alignnone" width="477" caption="Acte central de la campanya nacional de Reagrupament. 11-11-2010."][/caption]

El Manifest d'Almoster, redactat en aquesta població del Baix Camp cap al mes de juliol del 2006, es pot considerar el precedent del Reagrupament. Amb aquest manifest, un grup de militants d'ERC, encapçalats per Joan Carretero i Grau, va mostrar-se crític amb direcció del partit republicà (aleshores liderada per Joan Puigcercós i Josep-Lluís Carod-Rovira, secretari general i president, respectivament). Aquest manifest el vàrem signar uns 90 militants. 

El 20 i 21 de gener del 2007, Carretero va publicar un article al diari Avui titulat "ERC, de planeta a satèl·lit". Aquest escrit era crític amb la posició d'ERC dins el Govern català, al qui acusava de no tenir capacitat per a aplicar les propostes polítiques que fessin avançar Catalunya cap a la independència, i dibuixava el camí polític que seguiria després l'ideari de Reagrupament. 

Carta de protesta a Playfish Games

Tots aquells que jugueu a jocs de Playfish Games, filial d'Electronic Arts, com per exemple Pet Society, Restaurant City, Hotel City o Country Story, us n'haureu adonat que al joc Restaurant City enceten un "tour europeu temàtic", amb primera estació Espanya. Aquesta setmana podreu adquirir tota una sèrie de complements per al vostre restaurant, per donar-li un aire "espanyol": des de la típica sevillana, a un bigot com el d'en Dalí, personatges que es llencen tomàquets els uns als altres (un dels quals es diu Xabier, escrit amb "b"), una teulada estil Sagrada Família, i tota una sèrie de tòpics la mar de simpàtics.

Inauguració d'Alan.cat

Avui, 24 de febrer del 2011, queda inaugurada la web Alan.cat.