divendres, 6 de maig de 2011

Eleccions municipals a Catalunya, 2011

S'acosten unes noves eleccions, els catalans tornem a ser cridats a les urnes. Avui, sis de maig del 2011, comencen dues setmanes d'esgotament mental, de mentides descarades, de publicitat enganyosa i tendenciosa pagada de les nostres butxaques.

[caption id="attachment_292" align="alignnone" width="524" caption="L'eslògan en què CyU pensava pel 28N"]Eslògan de CyU 28N[/caption]

No ens enganyem, aquestes eleccions només serveixen per triar les persones que gestionaran les engrunes que ens donin des de Madrid, res més. Com a independentista i militant de Reagrupament, molta gent creuria assenyat i coherent per la meva part fer campanya per un partit sobiranista (ja que Reagrupament no és un partit polític, sinó una associació que es presenta EXCLUSIVAMENT en coalició amb altres forces de forma puntual). Però ja he dit mil i una vegades que la indpendència es proclama des del Parlament de Catalunya, no des de l'ajuntament de cap municipi, així que, si un grup independentista aconsegueix una alcaldia, o representació en algun municipi me n'alegraré, però això no afectarà a l'estatus de la nació catalana de subjugació a l'imperi decadent de les Castelles; servirà, segons m'han fet saber molts "intel·lectuals" que es juguen la cadira, per poder fer pedagogia de l'independentisme des de l'ajuntament. Ja em disculparan, però d'acord que no sóc un catedràtic de ciències polítiques, però tampoc sóc imbècil. No es poden fer "polítiques independentistes" des d'un ajuntament, només se'n poden fer de socials, i aquestes seran les que veuran la gent i per les que jutjaran als responsables.

Dona centenària votantAls municipis, siguin petits o grans, la gent votarà en funció de diversos factors:

  1. 1- Per proximitat personal: Conec a l'alcalde i ho fa força bé. No estic segur de quin partit és.

  2. 2- En clau conservadora: Conec a l'alcalde, no m'acaba de fer gràcia, però qualsevol altre ho farà pitjor. No estic segur de quin partit és.

  3. 3- En clau bipartidista: Aix, nena, aquest cop no sé si votar al que hi ha ara, o a l'altre.

  4. 4- Per incultura: No tinc ni idea de quin partit és aquest home, però com que ens ha convidat a tots a un dinar, ens ha regalat globus i ha fet una xerrada dient que faria meravelles per al poble, el votaré.

  5. 5- Per tradició: A casa sempre han votat aquest partit, jo també els he votat sempre, i no faré una excepció en aquest cas.

  6. 6- En clau populista: Quin partit dius que farà fora els moros?, o Votaré al partit independentista.

  7. 7- En clau de càstig: Aquest alcalde ho ha fet fatal, votaré algú altre.

  8. 8- Amb resignació: Els meus avantpassats van donar la vida per tal que jo pugués votar, però tots els polítics són uns xoriços, així que votaré en blanc / nul / al partit més freak que trobi.

  9. 9- Amb seny: Miro la gent que es presenta, especulo sobre la feina que pot dur a terme al meu municipi, em llegeixo el seu programa polític, valoro si serà capaç de desenvolupar-lo donades les limitacions legals, i voto segons les meves conclusions.


No cal ser un estadista per arribar a les següents conclusions:

  • Només anirà a votar al voltant de la meitat del cens.

  • Dels votants, els que es deixaran endur per qualsevol dels 2 primers factors seran el 50%.

  • Un 20% votarà en funció d'un o més factors del 3 al 6.

  • Un 10% ho farà en funció del setè factor, que sovint va lligat al tercer.

  • Un altre 10% ho farà en funció del vuitè.

  • I el 10% restant, segons el novè.


A partir d'aquí, cadascú que faci les estadístiques del seu propi municipi.

Dit això, i veient la quantitat d'escalfacadires, especuladors, populistes, mentiders, butxaca-amples i abraça-padrines que hi ha al meu municipi (Alpicat), aquest cop he decidit votar en funció del vuitè factor, ja que és conseqüència de la impossibilitat de fer-ho segons el novè, pel que acabo d'exposar.

Ara bé, a Lleida passa tres quarts del mateix. És per això que he decidit donar el meu suport a l'únic partit que s'ha compromés davant notari a complir el seu programa polític íntegrament: el partit animalista PACMA. És més, els qui em coneixen saben que en sóc, d'animalista, i simpatitzo i comparteixo el seu programa polític en clau municipal. És per tot això que vaig prendre una decisió fa unes setmanes que anuncio a continuació:

M'he unit al Partit Anti Taurí Contra el Maltractament Animal (PACMA) en aquests comicis, concorrent com a número 5 a les llistes de Lleida.

Com a mínim sé que són gent coherent amb els seus ideals, que els faig meus, i que la seva contribució al benestar social és perfectament assumible.

No fem promeses absurdes, populistes i d'impossible compliment, com la creació de llocs de treball, la regularització de la immigració, o la fi de la crisi. Tampoc prometem benestar social sortit del no-res, amb la creació d'hospitals i escoles, sabent que el finanaçament dels ajuntaments és paupèrrim i que per tant no es podran fer les meravelles promeses. Ni la Generalitat de Catalunya, ni molt menys els ajuntaments, tenim competències sobre immigració, els pressupostos queden fixats des de Madrid, i la política territorial ha de passar per les corts espanyoles.

PACMA - Ens presentem a les eleccions del 22 de maig

És per això que hem elaborat el següent programa electoral, assumible, i que contribuirà a una societat millor, en la mida del possible, donades les limitacions circumstancials, fonamentat en 6 punts:

1. Oposició als espectacles amb animals i a la declaració de la tauromàquia com a Bé d'Interès Cultural.

Els espectacles amb animals són una pràctica inacceptable, basada en la tortura d'éssers indefensos. L'any passat va suposar un avanç, en aconseguir abolir les curses de braus a Catalunya després d'una iniciativa legislativa popular que el PACMA - Partit Animalista va recolzar des de l'inici. Així mateix, més de 20.000 persones es van manifestar el 28 de març a Madrid l'any passat reclamant la fi de les curses de braus. Aquest avanç ha fet que els defensors de la tauromàquia intentin fer el possible per frenar el moviment per la defensa dels Animals.

Promourem mocions en ajuntaments i parlaments autonòmics en contra que la tauromàquia sigui declarada Bé d'Interès Cultural. Realitzarem campanyes informatives en contra d'aquesta declaració, i adoptarem i recolzarem totes aquelles mesures legals necessàries contra aquesta.

Reclamem la fi de les subvencions a la tauromàquia, i la fi de l'emissió d'espais taurins a la televisió i ràdio públiques. Impedirem la celebració dels espectacles amb animals, atès que no és just que fem patir als animals per divertir-nos.

Impulsarem iniciatives d'oci sense patiment animal, tant per als joves com per als adults.

2. Dret a escollir una alimentació i un estil de vida ètic.

Els animals viuen un infern a les granges. Les investigacions realitzades per diverses organitzacions espanyoles han mostrat la realitat del que passa en aquestes granges. Hem de replantejar la manera com ens relacionem amb els animals. No és acceptable que els condemnem a una vida de patiment. Igual que passa amb els gossos, els gats i els braus, la seva vida és important.

Com a part del dret dels ciutadans a la llibertat de consciència, defensem la possibilitat de triar un menú sense productes d'origen animal en els menjadors escolars i administracions públiques. Cada vegada som més els que hem apostat per una alimentació ètica, sense productes d'origen animal.

3. Sacrifici Zero d'animals en refugis i gosseres.

Cada dia són abandonats gossos, gats i animals d'altres espècies. Quan no són atropellats, o moren per les altes temperatures o la manca d'aliment, en molts casos són portats a gosseres i centres on el seu futur no està garantit. Les gosseres, en general, maten animals sans d'una manera constant. Les protectores i voluntaris inverteixen enormes esforços per tenir cura dels animals, esterilitzar i donar-los en adopció. No obstant això, els resulta impossible solucionar la situació general ja que actualment es crien, venen i abandonen animals.

El PACMA - Partit Animalista s'oposa a la venda d'animals. Mentre segueixi existint aquesta activitat, adoptarem mesures per a realitzar campanyes educatives a favor de l'adopció, i impulsarem programes d'esterilització gratuïta de gossos, gats i la resta d'animals.

Defensem que les protectores que hagin demostrat la seva bona tasca puguin fer-se càrrec de les gosseres municipals, i que comptin amb espais públics per difondre la seva tasca.

Hem d'assumir que els animals no són mercaderies, i que no hem de comprar-los. Cada naixement d'un animal suposa que un altre morirà, perquè no hi ha espai per a tots ells a les gosseres i protectores. Per això, igual que ens oposem a la compra d'animals, hauríem d'esterilitzar a aquells amb els quals convivim i que puguin tenir ventrades. Si volem ajudar a un animal, i considerar-lo com un membre més de la família, podem adoptar.

4. Campanyes de sensibilització en centres educatius.

Una actitud respectuosa envers els animals pot ser conreada des de la infància. Per això farem esforços perquè els nens i adolescents puguin desenvolupar les seves capacitats emocionals respecte als animals. Promovem la visita a refugis d'animals com a alternativa a les actuals visites a "granges escola", on els interessos dels animals no són tinguts en compte.

Impulsarem programes educatius que permetin als membres de protectores i organitzacions acudir a les escoles en horari lectiu per promoure el respecte als animals.

Garantirem el dret dels estudiants a no participar en aquelles pràctiques que suposin la mort o el sofriment dels animals, sense ser penalitzats acadèmicament per això.

Els joves són el futur. No podem permetre que creixin sense tenir sensibilitat cap als animals.

5. Polítiques ambientals que tinguin en compte els interessos i necessitats dels animals salvatges.

La caça i la pesca són activitats que provoquen la mort i el patiment de milers d'animals a l'any, per la qual cosa ens oposem a les mateixes i al seu reconeixement com a activitats esportives. Les conseqüències d'aquestes pràctiques no només són les directes. Un exemple és el greu problema del plumbisme, que enverina aqüífers i animals. Recordem també que el 12% dels abandonament de gossos es produeixen en finalitzar la temporada de caça.

Promourem actituds que afavoreixin els animals salvatges, com la restricció de tanques que impedeixin el lliure pas d'animals en espais naturals, establir passos subterranis en carreteres i aïllar aquestes vies que esbiaixen la vida de milers d'animals a l'any. Persecució dels enverinadors d'animals, etc.

Així mateix, les polítiques promogudes en relació amb les mal anomenades "espècies invasores" són discriminatòries i injustes. Aquestes polítiques suposen la mort a sang freda de milions d'animals. Posar fi a la vida d'aquests animals no és acceptable, igual que no ho seria si parléssim d'humans immigrants. En el cas que hi hagi un conflicte entre diferents animals salvatges, defensem l'adopció d'aquelles mesures que tinguin en compte les necessitats de totes les parts implicades.

6. Una societat més justa i igualitària per a tots.

A les últimes dècades, s'ha instaurat a la societat un moviment de progrés, les arrels i l'evolució del qual comporta la millora de la qualitat de vida dels éssers humans, evitant les discriminacions.

El PACMA-Partit Animalista defensa una societat més justa i igualitària per a tots. Rebutja la discriminació en funció de l'espècie que comparteix les mateixes arrels que el sexisme, el racisme i l'homofòbia. Considerem que totes i cadascuna d'elles comporten el mateix grau d'injustícia i han de ser eradicades de la nostra societat.

Vota PACMA

Cap comentari:

Publica un comentari