Des dels mitjans de comunicació espanyols més conservadors es dediquen dia sí i dia també a injuriar i calumniar els catalans sense pèls a la llengua, com mostra el vídeo següent. Com que la seva actitud ni se censura ni es castiga, cada dia van pujant una mica el to cada dia.
httpv://www.youtube.com/watch?v=MnYeZc7Yv5M
Llavors, òbviament, la població espanyola capta el missatge ràpidament: "si des dels mitjans de comunicació fan això i no els passa res, nosaltres podem fer el mateix".
Si el darrer cap de setmana el jugador del FC Barcelona Cesc Fàbregas va veure com era insultat i amenaçat de mort per haver exhibit una estelada a la victòria del seu equip, ara han estat policies i bombers catalans els insultats per espanyols per exhibir una estelada. Una demostració a Nova York de policies i bombers catalans que incloïa un castell i una estelada fa que els seus homòlegs espanyols els insultin i els titllin de 'fills de puta', com es pot veure al vídeo següent:
httpv://www.youtube.com/watch?v=MPmgfWsAxNw&feature=share
Què serà el proper? Execucions públiques finançades pel ministeri de cultura? A Espanya ens odien, ja està demostrat que no és un problema de comunicació. Des de diferents partits polítics catalans fa dècades que ens diuen que el problema és que no sabem explicar-nos bé, que hem d'intentar que ens entenguin fora de Catalunya, però això és impossible, ja queda del tot descartat. Cesc Fàbregas va demanar públicament perdó per lluir una bandera que no era de l'agrat de molts espanyols. I no es tractava pas d'un símbol il·legal, com ho són la bandera franquista o l'esvàstica. Malgrat les seves disculpes, a Twitter, el hashtag #cescmuerte va ser trending topic.
Així doncs, reprenent el fil de tot plegat, ja ha quedat més que demostrat que Espanya no ens estima, no ens vol tal com som, i només hi ha dues sortides: Integrar-nos a Espanya renunciant a la nostra catalanitat, o independitzar-nos-en i esdevenir un estat sobirà. Actualment, els representants polítics del nostre país estan més per la tasca d'assegurar la seva butxaca que per altra cosa, i, tot i que el discurs d'alguns d'ells pot anar en un moment donat en el sentit de la segona sortida, la de la plena sobirania, segurament per algun sentiment aïllat o per interessos electorals, els fets demostren un dia rere l'altre que estan instal·lats en la primera via: la plena submissió a Castella i la renúncia a tot el que calgui mentre la cadira segueixi calenta, la panxa estigui plena, i els collons restin ben vuits.
El rellotge corre en contra nostra.
2 comentaris: