dissabte, 30 d’abril de 2011

Obra Recomanada: Hessian Peel, d'Opeth

Avui estreno una nova secció, que anomenaré Obra Recomanada. Periòdicament aniré publicant algun article on recomanaré alguna peça musical, i en faré una petita anàlisi.

Normalment la gent recomana discs, però avui en dia ja comença a resultar obsolet parlar en aquests termes, partint del punt que es poden adquirir cançons de forma independent en format digital. Amb les noves tecnologies, el suport físic tendeix a ser anacrònic. A tot això cal sumar-li el fet de que sol passar que en un disc acostuma a haver-hi dues o tres canaçons acceptables, i la resta serveixen per acabar d'omplir. L'evolució de les TIC, per tant, sota el meu punt de vista, estan fent una enorme contribució a la música, ja que a partir d'ara la gent paga per obres musicals, cosa que obliga als artistes a esforçar-se en cadascuna d'elles.

Enceto la secció parlant d'una peça que em té particularment fascinat. A continuació, els detalls:

Títol: Hessian Peel

Grup: Opeth

Àlbum: Watershed

Data: 2008

Per començar, dir que la interpretació d'aquesta obra (i de totes les que faci a partir d'ara) és purament subjectiva, tant pel que fa a la lletra com pel que fa a la part instrumental. Per tant, el títol, per exemple, Hessian Peel (pell d'arpillera), literalment vol dir això: pell amb la textura dels sacs de patates, per entendre'ns. Llegint tota la lletra, la meva interpretació particular és que fa referència a la pell d'un ancià, fent una al·legoria al pas del temps, i a la frustració que aquest desperta en les reflexions d'aquest ancià.

Recomano posar a reproduir la cançó mentre es faci la lectura de l'anàlisi.

httpv://www.youtube.com/watch?v=SOous91wrtE

00:00 - L'obra comença amb una inquietant i sostinguda nota greu de baix, acompanyada d'una part acústica. Es un moment de tranquil·litat i pau, amb un xic d'inquietud.

00:43 - S'anima l'ambient, comença a sonar una melodia alegre i melangiosa.

01:01 - Will their children cry when their mother dies? And in the autumn of their lives will they feel the same? (Ploraran els seus fills quan la seva mare mori? I a l'ocàs de les seves vides, seguiran sentint el mateix?)

01:20 - La melodia continua el seu camí, encara amb aquest regust agredolç, que culmina en una inquietant seqüència amb les lletres invertides.

02:03 - (Invertit) "I see you, my sweet Satan. Come back tonight out of the courtyard" (Ja et veuré, el meu dolç Satan. Torna a venir aquesta nit, fora del pati). Aquest és un punt d'humor, en certa forma, per part del compositor, ja que Opeth no són practicants de cap religió satànica ni res per l'estil. Tot i així, aquestes frases impregnen aquesta part de l'obra d'un dramatisme que serveix de pont al següent fragment de forma magistral.

02:22 - Aquesta és una part de profunda tristesa i melangia, que fa encongir el cor.

03:01 - Her longing for me comin' down like hail. Why did you leave me? (L'anyorança d'ella vers mi, caient com calamarça. Per què vas deixar-me?). Subtilment, s'accentua el sentiment de tristesa.

03:20 - Come here inside and tell me how, how in my final days you found around. (Entreu aquí dins i digueu-me com, com en els meus darrers dies us vareu trobar aquí al voltant). Continua la tristesa i melangia.

04:15 - La tristesa dóna pas a un bri de coratge, marcat pel riff de guitarra elèctrica, sempre a ritme de vals. És el tram final d'un plor, quan ja comences a refer-te i estàs a punt de desfer-te de les llàgrimes.

04:54 - S'acaba el plor, s'eixuguen les llàgrimes, i de sobte ve aquella dolça pau que tens quan has plorat durant molta estona. Una pau que no pot amagar un cert neguit, si més no, però pau al cap i a la fi.

05:32 - La pau momentània de després del plor dóna pas a un moment de reflexió. Aquesta reflexió porta a la frustració i el turment, i en un crescendo amb el teclat i el baix va omplint-se l'estòmac d'ira, que està a punt d'esclatar.

05:45 - Esclata l'ira. You concern the signal for us to end our lives, to wait to wipe beneath the watches and you wait forever. (Et preocupes pel senyal que indica que acabem amb les nostres vides, per esperar a netejar sota els rellotges, i esperes per sempre).

06:01 - The light comes on, your weakness storing trace on your eyes. So I left you alone. We all left you alone. (S'encèn el llum, la teva feblesa deixant rastre en els teus ulls. De manera que et vaig deixar sol. Tots nosaltres et vam deixar sol).

06:16 - Comença una part tèrbola de reflexió tacada de ràbia, que comença a resoldre's al final del solo de guitarra, quan sembla que tot comença a ordenar-se i, malgrat que l'agitació és palesa, sembla ser que ja s'ha trobat una direcció cap on canalitzar la ràbia. Ara només queda acabar d'alliberar tota la fúria per tal de tornar a centrar-se i reflexionar amb serenor. Uns versos invertits donen pas a aquesta serenor i lucidesa.

07:21 - (Invertit) "They'll lock all your reasons why". (Tancaran tots els teus motius).

07:25 - Lock the children away from harm. They'll lock all your reason why. (Tanca els nens en un lloc segur. Tancaran tot el teu motiu).

07:35 - Seeking tenderness with a dagger, skin is blocked by the years of trial. (Cercant tendresa amb una daga, la pell està marcada per anys de judicis). Aquesta frase fa referència al títol, al pas dels anys, a la pell d'arpillera, a totes les arrugues que semblen estar fetes sobre la pell amb una daga.

07:45 - La reflexió porta pels camins tortuosos de la melangia i la recança. Són uns moments d'estar tranquil i malhumorat.

08:16 - Sembla que la desesperança comença a tornar a apoderar-se de la ment, però finalment aconsegueix ser continguda, per continuar pel mateix camí de l'esmentada melangia i per l'enuig. Malgrat tot, el raonament és el mateix, per tant, s'intueix que la conclusió acabarà en una nova explosió de sentiments.

09:16 - I efectivament, torna a esclatar la ràbia. Però és una ràbia més madurada, que comença donant la impressió de que no se sabrà canalitzar, però que finalment resulta ser obsessiva, cega, malaltissa.

09:47 - You felt abandoned in the fog of friends, sitting in place of the dead. (Et vas sentir abandonat en la multitud d'amics, seient en lloc dels morts).

09:55 - Awaiting the face of the moon to ascend, you follow the sound in your head. (Tot esperant que ascendeixi la cara de la lluna, segueixes el so de dins del teu cap).

10:09 - In your head. (Dins del teu cap). Segueix la mateixa ira, amb la mateixa intensitat, però poc a poc va desgastant les energies, fins que ja no queda alè per seguir cridant.

T'ha agradat aquesta cançó? Compra-la aquí!

Gràcies per llegir

Cap comentari:

Publica un comentari