diumenge, 3 de juliol de 2011

Estratègies de manipulació

L'any 2002, Sylvain Timsit va escriure un interessant article titulat Stratégies de manipulation. Aquest article convida a la reflexió, ja que enumera deu estratègies bàsiques per manipular a la població, i amb el pas del temps es demostra que no són anacròniques en absolut. De fet, si a mi em diguessin que s'ha escrit aquesta setmana, m'ho creuria, ja que es pot contextualitzar perfectament a l'actualitat.

John Malcovich replicat

Anem a veure en què consisteixen aquestes 10 estratègies de manipulació:

1- L'estratègia de la distracció


Element essencial de control social, l'estratègia de la distracció consisteix en desviar l'atenció pública d'assumptes importants i canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, amb un flux constant d'informació i entreteniment trivial. L'estratègia de la distracció també és essencial per evitar que el públic s'interessi en els coneixements essencials en els camps de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica.

"Mantenir l'atenció del públic desviada dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense temps per pensar, i a tornar a la granja amb la resta d'animals."

Centrant-nos en esdeveniments recents, per posar un exemple, mentre al Parlament de Catalunya s'aprovaven els pressupostos més austers i desfavorables per al benestar social de la història de la democràcia, els mitjans de comunicació es van dedicar a inundar-nos amb informacions banals, totes elles referents al que succeïa fora del Parlament, no pas a dins, que és el que realment era important.

2- Crear problemes per després oferir solucions


Aquest mètode és també denominat "problema-reacció-solució". En primer lloc, es crea un problema, una "situació" prevista per tal que generi algun tipus de reacció al públic, per tal que sigui la pròpia població la sol·licitant de les mesures que es desitja que siguin acceptades. Per exemple: deixar que es desenvolupi certa violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, amb la finalitat de que el públic sigui el demandant d'estrictes polítiques i lleis de seguretat en detriment de la seva pròpia llibertat. O també, crear una crisi econòmica per a què s'acceptin com un mal necessari la disminució dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.

Pel que fa al cas català, aquesta estratègia s'està duent a terme des de fa dècades, segons va reconèixer l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, el 21 de juny del 2011. En paraules seves a l'entrevista que li van fer a Rac1, Calvo Sotelo li digué en una ocasió:

"Habéis perdido la guerra. No os necesitamos. Porque en cualquier caso, y aunque haya tensión, seguiréis contribuyendo al PIB español con un 20% y, además, con déficit fiscal. En cualquier caso, en momentos de crisis grave económica y social, si necesitamos vuestro apoyo político y parlamentario también nos lo daréis porque el derrumbe también os perjudicaría. Además, todo esto no tiene importancia porque la immigración se os va a comer."

El darrer punt esmentat és el més preocupant, intentaré explicar-lo de la forma més esquemàtica possible:

  • Objectiu dels nacionalistes espanyols: Acabar amb qualsevol aspiració sobiranista de Catalunya.

  • Procediment per aconseguir-ho: En context democràtic, aconseguir una gran representació parlamentària de nacionalistes espanyols al Parlament de Catalunya.

  • Estratègia a seguir: "Problema-reacció-solució".

  • Explicació: Inundar d'immigració sense cap regulació Catalunya, sense deixar que els catalans puguin gestionar-la, ja que les competències les té Madrid. A continuació, quan s'hagi creat un conflicte de convivència, presentar-se els nacionalistes espanyols com a solució a aquest problema. Qui ha tingut una pujada espectacular a les darreres eleccions a Catalunya?



3- L'estratègia de la gradualitat


Per fer acceptar una mesura inacceptable, només s'ha d'aplicar de forma gradual durant un període de 10 anys. Aquesta és la forma amb que unes condicions socioeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) van ser imposades durant les dècades de 1980 i 1990: estat de benestar mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, desocupació en massa, salaris que ja no asseguren ingressos decents... tants canvis que hagueren provocat una revolució si s'haguessin aplicat de cop.

4- L'estratègia de diferir


Una altra forma de fer acceptar una decisió impopular és presentar-la com a "dolorosa però necessària", obtenint-ne el consentiment de l'opinió pública per a una aplicació en el futur. Sempre és més fàcil d'acceptar un sacrifici futur que un d'immediat. En primer lloc, perquè l'esforç no s'ha de fer immediatament. En segon lloc, perquè el públic encara tendeix a esperar ingènuament que "tot anirà millor demà" i que el sacrifici requerit pot ser evitat. Finalment, perquè deixa al públic temps per acostumar-se a la idea del canvi i acceptar-ho amb resignació quan arribi el moment.
Un exemple recent és la introducció de l'euro i la pèrdua de sobirania monetària i econòmica acceptada pels països europeus el 1994-1995 per a l'execució el 2001. Un exemple més proper l'és el de l'actual reforma de l'edat de les pensions del Govern i l'oposició a Espanya.

5- Dirigir-se al públic com si fossin criatures o discapacitats


La majoria de la publicitat televisiva adreçada al gran públic utilitza un llenguatge, uns arguments, uns personatges, i un to de condescendència, sovint propers a la feblesa, com si l'espectador fos un lactant o un discapacitat mental.

Posem un exemple: l'anunci de les forces armades espanyoles, que, lluny de presentar-les com el que són, la feina on van a parar les classes socials més baixes i amb el cocient intel·lectual més reduït (s'accepta l'entrada a gent amb un cocient a partir de 80!), i un grup organitzat de persones violentes que són instruides per imposar per la força el que dicta la política, ens les presenten com gent propera, digna d'admiració:

httpv://www.youtube.com/watch?v=mtKr6PKp-4g

... que no difereix tant d'això:

httpv://www.youtube.com/watch?v=8mkEgUFYYns

Com més descarat i gran sigui l'engany que es vulgui fer empassar a la gent, més infantil és el to que s'utilitza. Per què? Si un es dirigeix ​​a una persona com si aquesta tingués l'edat de 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestionabilitat, aquesta persona tendirà a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític, com la d'una persona de 12 anys o menys d'edat.

6- Apel·lar a l'aspecte emocional per sobre del reflexiu


Incidir en l'aspecte emocional és una tècnica clàssica per eludir l'anàlisi racional del públic i aconseguir apaivagar el seu sentit crític. A més, l'ús del registre emocional obre la porta d'accés al subconscient per tal d'implantar-hi idees, desitjos, pors, impulsos o comportaments.

Exemple claríssim i tan descarat que és insultant: l'espot publicitari de Plataforma per Catalunya per les eleccions municipals del 2011. Hi ha tants elements emocionals, que no acabaríem: desig sexual, rebuig a allò desconegut...

httpv://www.youtube.com/watch?v=wNFA0EgaH0I

Un altre exemple, que practiquen els mass mèdia diàriament, és el d'inundar-nos amb desgràcies i catàstrofes que no ens són properes generalment, i d'aquesta manera fer-nos pensar "estem malament, però mira tota aquesta pobra gent, estan molt pitjor, potser no he de queixar-me".

7- Mantenir al públic en la ignorància i l'estupidesa


Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tècniques que influeixen directament sobre ell i els mètodes utilitzats per al seu control i esclavitud. "La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobre i mediocre possible, amb l'accés a la menor quantitat d'informació veritable, de manera que la distància de la ignorància que es planeja entre les classes inferiors i superiors sembli , sigui i romangui inabastable per a les inferiors". No cal ni comentar el que han suposat els darrers canvis de plans d'estudis obligatoris: un descens accelerat a la mediocritat i al conformisme ignorant. Les generacions de la ESO són les que estan duent Catalunya a la cua de les nacions europees pel que fa a educació.

8- Induir el públic a ser complaent amb la mediocritat


Belén EstebanFer creure al públic que és "la moda" ser simple, estúpid, vulgar i inculte, instant a titllar d'excèntric a qui pensa més del compte.

9- Reemplaçar la revolta per la culpa


Fer creure que l'individu és l'únic responsable de la seva desgràcia, degut a la seva manca d'intel·ligència, les seves habilitats o la seva manca d'esforç. Així, en lloc de rebel·lar-se contra el sistema econòmic que devalua l'individu, aquest s'infravalora, cosa que li crea una depressió, un dels efectes de la qual és la inhibició de l'acció. I sense acció, no hi ha revolució! De fet, aquesta estratègia de manipulació és "marca de la casa" a les societats occidentals cristianes, on se li diu a l'individu que naix amb el "pecat original", i que és culpable de moltes desgràcies, no tant per haver-les provocades, sinó pel fet de no intervenir-hi. Les societats orientals són manipulades de forma totalment diferent: enlloc de la norma de la culpa, hi regna la norma de l'honor, però aquest és un tema que podria ocupar diversos articles més.

10- Conèixer als individus millor del que ells mateixos es coneixen


En el transcurs dels darrers 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una bretxa creixent entre els coneixements del públic i aquells posseïts i utilitzats per les elits dominants. Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el "Sistema" ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològica. El sistema ha aconseguit conèixer l'individu comú millor del que ell es coneix a si mateix. Això significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control més gran i un gran poder de manipulació i utilització dels individus - més gran que el dels individus sobre ells mateixos.

Cap comentari:

Publica un comentari