dimecres, 5 de setembre de 2012

Curs 2012 - 2013

Comença el curs escolar en alguns llocs i sento que milers (milions?) de criatures seran estabulades en barracons, més o menys graciosament decorats i habilitats, per obeir a un sistema d'ensinistrament que els manipularà, coartarà i trossejarà perquè assumeixin què s'espera d'ells i com i des de quina alçada de dominació es relacionaran amb la resta.

Nen amb pistola a la boca

I penso que una educació crítica, que permetés que aquests nens aprehenguessin la realitat mirant-la cara a cara per poder transformar-la des del principi, hauria d'incloure coses importants com ara:

  • Visitar una presó i un zoo i buscar les diferències

  • Visitar una granja per entendre què foren i són els camps d'extermini

  • Visitar un escorxador perquè les mares o els pares no els endtafonin cadàvers als plats amb un somriure

  • Visitar un geriàtric per veure com acaben els vells i les velles i comparar-ho amb un refugi on els vells i els tolits i els "lletjos" i els "mil llets" són arraconats per una societat que premia la joventut eterna, ni que sigui de silicona i botox

  • Visitar un psiquiàtric per veure com aniquilem la dissidència i la diferència

  • Visitar un paritori per veure la quantitat de criatures que neixen i buscar les 10 diferències entre aquestes criatures i les que esperen en un orfenat

  • Visitar una sala de criatures malaltes i entendre que la salut és una barreja de loteria genètica i mediambiental i que la sanitat pública ha de ser un dret, no un privilegi

  • Visionar com es desenvolupen altres cultures i entendre que la pròpia no és millor ni pitjor que cap altra, només més o menys estúpida en algunes expressions

  • Veure una cursa de braus i saber que ens atorguem la potestat de fer carn picada amb altres éssers en nom de l'art, la cultura dels nostres collons i la tradició del nostre orgull patri

  • Anar a missa i explicar-los que el senyor que l'oficia i tots els que l'escolten es creuen superiors a altres animals i a altres humans que no creuen en el seu déu, però que de déus ens n'hem inventat molts al llarg de la història

  • Visitar un abocador i saber que no es necessiten tantes joguines per ser feliç

  • Visitar una fàbrica i saber el que a alguns els costa guanyar-se la vida per sobreviure

  • Visitar la casa d'un rei trempat per veure que no serà cosa de les seves competències arribar a segons quins estatus, sinó que això s'aconsegueix per "via seminal" o per cop de bragueta

  • Visitar un menjador públic on la gent no té res per menjar i saber que la gent tira de mitja 170 kg. de menjar a l'any

  • Anar amb metro i aprendre a distingir el carterista del grapejador bavós que busca el seu plaer sense importar-li el dany psicològic o físic que causi a altres, així distingirien les relacions abusives que establissin amb altres

  • Visitar un santuari i veure com els animals tenen les mateixes emocions i expressen sentiments com un gos o un gat o qualsevol altre individu si no els tractem com "de consum"

  • Veure com i qui fabrica aquests calçats esportius pels que tant bramen

  • Visitar un laboratori i veure el gos o el gat que podrien acariciar en un altre lloc connectat a cables i amb la tapa dels cervells oberta

  • Visitar una sala de malalts terminals i saber com acabarà la seva vida i la vida dels seus fills, si és que llavors tenen valor per engendrar-ne...


Ja veuries tu si els nens són capaços d'entendre i si es podria o no canviar el rumb. Però no, seguirem estrenyent-los perquè siguin com nosaltres: obedients, estupiditzats, compradors compulsius, votants, simpatitzants d'aquesta bandera o l'altra, fidels seguidors de les festes de guardar i beure, els oferirem la via d'escapament dels caps de setmana, les vacances, la wii, l'iphone, l'estatus, la infantilització adulta, el casa-cotxe-nen, els posarem una pistola a la boca i els ensenyarem a disparar ... i seguirem perpetuant la nostra misèria.

Fins al curs que ve.
Text traduït de l'original, autoria d'Araceli Vegana (copy left)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada