divendres, 23 de novembre de 2012

Eleccions Autonòmiques 2012

Procuraré ser breu.

Aquestes eleccions són les que menys il·lusió em fan de la meva vida, intentaré exposar a continuació els meus motius.

A les darreres eleccions autonòmiques, al 2010, Convergència i Unió van obtenir una àmplia majoria que, tot i no ser absoluta, els donava prou poder com per governar en minoria. El que s'han dedicat a fer des que van tocar poltrona ha estat pactar a Catalunya amb els qui són contraris als nostres interessos: el PP; aplicar unes pol·lítiques d'austeritat que estan escanyant al poble; no complir cap de les seves promeses electorals, tret d'eliminar l'impost de successions als rics; donar suport als pressupostos de l'estat espanyol; i omplir-se les butxaques.

Tot això va fer que la seva popularitat caigués en picat, que la intenció de vot es veiés molt reduïda i que la gent es desencantés. En aquells moments, l'Assemblea Nacional Catalana va convocar una manifestació independentista per la diada nacional de Catalunya, que va comptar amb un milió i mig de persones. El president Mas va intentar manipular la manifestació per tal que la gent reivindiqués el "pacte fiscal" que ja se sabia que no tindríem, i que havia d'anar a negociar a Madrid pocs dies després. La realitat va desbordar al partit del Govern, ja que aquell milió i mig de persones reclamava la independència de Catalunya.

Ràpidament, la maquinària convergent va començar a treballar i va veure l'oportunitat d'or per no només recuperar la confiança de la gent, sinó per obtenir la majoria absoluta que mentre escric aquestes línies no tenen. Així que el president Mas va anunciar eleccions anticipades, està fent el discurs que sap que vol sentir la gent, i s'està assegurant una majoria brutal.

Però mirem-ho tot amb una mica més d'objectivitat: la promesa electoral de CyU és convocar una consulta no vinculant sobre la creació d'un estat català en els propers 4 anys. És a dir, no calia avançar eleccions per fer això.

En definitiva, el missatge que capto per part del president Mas és "Fins ara hem estat fent una cosa que ha anat fatal, i n'esteu demanant una altra. Si la voleu, doneu-nos més poder. Si no en tenim, és que no voleu prou el que demaneu". Aquesta és la meva lectura personal.

Sumem-hi a això la mediocre competència i oposició, que es pot dividir en 2 grans grups i un de petitó:

  1. Els qui s'oposen a la independència

  2. Els qui s'ofereixen com a llepaculs de CyU

  3. Els qui repeteixen les seves consignes com autistes, i que l'únic que volen és conservar (o aconseguir) 3 o 4 cadires.


Vist el panorama, estic convençut de que això se'n va a la merda. Des de Madrid suspendran l'autonomia de Catalunya emparant-se a l'article 155 de la Constitució, i tots quedarem enfonsats i decebuts. Això sí, des del 25 de novembre fins que això passi, 135 diputats s'hauran enriquit i s'hauran assegurat una bona jubilació, o un bon càrrec en alguna multinacional.

Feliç dia de reflexió a tothom.