dijous, 29 de març de 2012

29M: Vaga General

 

Cartell de CCOO i UGT cridant a la vaga el 29M29 de març del 2012. Un pèl massa tard per reaccionar.

Quan van començar les retallades, els líders sindicals estaven de mariscada amb els líders polítics, i la societat romania veient el Barça o empassant-se tele-escombraries. Quan jo sortia al carrer, la resta s'estava a casa. Quan jo alçava la veu, em deien "nen, que no sento la tele".

Van retallar. Van convocar eleccions municipals, i la gent va votar massivament als qui retallaven o es van quedar a casa. Alguns vam tornar a queixar-nos i la resta van tornar a menysprear-nos o a ignorar-nos. Van convocar eleccions generals, i va tornar a passar el mateix. I la gent queixant-se en veu baixa al bar.

Quan ja està tot pactat i decidit, ara resulta que ja toca alçar la veu. Això sí, pactant serveis mínims i engorilant al personal, per tal que sigui la classe treballadora la que al final acabi a hòsties entre sí, i no contra els governants: piquets "informatius" amenaçant, agredint i coaccionant a treballadors per renunciar a treballar; "estudiants" tallant les vies d'accés a les grans ciutats (esperem que no hi hagi cap ambulància que hagi de circular) i fastiguejant als seus conciutadans; funcionaris fent-te fotografies i escridassant-te... I mentrestant, els responsables de tot plegat asseguts a la seva butaca de pell, comptant bitllets, calculant el que s'estalviaran de pagar als treballadors que fan vaga (que és desorbitat) i fent-se un fart de riure.

És una gran estratègia de manipulació: primer avisen i miren la reacció del personal (recordem l'anunci "en privat" de Mariano Rajoy dient que la reforma laboral li costaria una vaga general). Quan veuen que la gent no diu res, retallen una mica. Van mesurant el nivell de crispació a mesura que van fent la seva, i quan consideren que és prou elevat, activen la vàlbula d'escapament. Exacte, convoquen una vaga general. No estic parlant dels actors assalariats, és a dir, dels governants d'un o altre partit i sindicats, estic parlant del sistema.

El sistema té un poli dolent i un poli bo amb la finalitat d'aconseguir els seus objectius de la forma més eficient possible. Els polítics fan de poli dolent i els sindicats de poli bo, i al final tots cobren del mateix lloc.

Acudit sobre la vaga del 29M

Com ja he dit, van retallar. Van convocar eleccions municipals, i la gent va votar massivament als qui retallaven o es van quedar a casa. Alguns vam tornar a queixar-nos i la resta van tornar a menysprear-nos o a ignorar-nos. Van convocar eleccions generals, i va tornar a passar el mateix. I la gent queixant-se en veu baixa al bar. I ara toca sortir al carrer, es veu. I servirà per dues coses:

  1. Per canalitzar l'enuig i la frustració de la gent, evitant que faci res que afecti al sistema.

  2. Per justificar el sou dels líders sindicals, que avui en dia ja no pinten res de res, i per a que puguin sortir demà marcant paquet tot dient "mireu quin poder de convocatòria que tenim".


Algú es creu que res canviarà? Aquestes retallades ja les vau legitimar quan vau votar el que vau votar o quan no vau votar, imbècils, de què us queixeu ara? Haver utilitzat tota aquesta energia que esteu malbaratant avui en aquesta broma de vaga general implicant-vos des del primer moment en canviar el sistema (afiliar-se a un sindicat o remugar en veu baixa no és suficient, no). Sí, he dit que és una BROMA de vaga general, perquè els propis sindicats han pactat amb els seus col·legues del govern uns serveis mínims més amplis que els de l'anterior vaga general, i perquè les vagues generals de veritat es fan contra el sistema, no de la seva mà. Les vagues generals de veritat es fan unint-se els treballadors contra el sistema, no putejant-se els uns als altres.

País de mediocres, tenim el que ens mereixem.

Cap comentari:

Publica un comentari