Sembla ser que insultar, desqualificar, amenaçar i menystenir els catalans que tenen una ideologia política determinada és gratuït a Espanya. Ja fa temps que tenim aquesta sensació, no només a Catalunya, sinó a diferents parts de l'estat espanyol, on cometre actes de terrorisme contra el catalanisme gaudeix d'impunitat, com l'atemptat amb bomba de l'extrema dreta a la seu d'ERC el novembre del 2007; o quan més recentment, al gener del 2011, van agredir Joan Laporta amb esprais d'autodefensa durant una visita a València, i la cosa no va anar a més gràcies al dispositiu policial.
Des dels mitjans de comunicació espanyols més conservadors es dediquen dia sí i dia també a injuriar i calumniar els catalans sense pèls a la llengua, com mostra el vídeo següent. Com que la seva actitud ni se censura ni es castiga, cada dia van pujant una mica el to cada dia.
httpv://www.youtube.com/watch?v=MnYeZc7Yv5M
dimarts, 30 d’agost del 2011
dijous, 21 de juliol del 2011
Mocs i Cucs a les teves orelles!
Doncs ja tenim al mercat un nou disc, al qual he tingut el plaer de col·laborar: Cadàvers en avançat estat de descomposició, de Milford Mocs & Gunther Cucs. Podeu adquirir-lo mitjançant aquest enllaç, són 10€, un regal!Podeu consultar l'apartat del meu portafoli per tenir més informació sobre el disc i dels meus rols dins del projecte.
Deixo unes fotografies del disc tot just sortidet del forn, així podeu veure una mica de l'art i la maquetació gràfica, 100% elaborades per un servidor! ^_^
diumenge, 3 de juliol del 2011
Estratègies de manipulació
L'any 2002, Sylvain Timsit va escriure un interessant article titulat Stratégies de manipulation. Aquest article convida a la reflexió, ja que enumera deu estratègies bàsiques per manipular a la població, i amb el pas del temps es demostra que no són anacròniques en absolut. De fet, si a mi em diguessin que s'ha escrit aquesta setmana, m'ho creuria, ja que es pot contextualitzar perfectament a l'actualitat.
Anem a veure en què consisteixen aquestes 10 estratègies de manipulació:
Element essencial de control social, l'estratègia de la distracció consisteix en desviar l'atenció pública d'assumptes importants i canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, amb un flux constant d'informació i entreteniment trivial. L'estratègia de la distracció també és essencial per evitar que el públic s'interessi en els coneixements essencials en els camps de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica.
"Mantenir l'atenció del públic desviada dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense temps per pensar, i a tornar a la granja amb la resta d'animals."
Centrant-nos en esdeveniments recents, per posar un exemple, mentre al Parlament de Catalunya s'aprovaven els pressupostos més austers i desfavorables per al benestar social de la història de la democràcia, els mitjans de comunicació es van dedicar a inundar-nos amb informacions banals, totes elles referents al que succeïa fora del Parlament, no pas a dins, que és el que realment era important.
Aquest mètode és també denominat "problema-reacció-solució". En primer lloc, es crea un problema, una "situació" prevista per tal que generi algun tipus de reacció al públic, per tal que sigui la pròpia població la sol·licitant de les mesures que es desitja que siguin acceptades. Per exemple: deixar que es desenvolupi certa violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, amb la finalitat de que el públic sigui el demandant d'estrictes polítiques i lleis de seguretat en detriment de la seva pròpia llibertat. O també, crear una crisi econòmica per a què s'acceptin com un mal necessari la disminució dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.
Pel que fa al cas català, aquesta estratègia s'està duent a terme des de fa dècades, segons va reconèixer l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, el 21 de juny del 2011. En paraules seves a l'entrevista que li van fer a Rac1, Calvo Sotelo li digué en una ocasió:
"Habéis perdido la guerra. No os necesitamos. Porque en cualquier caso, y aunque haya tensión, seguiréis contribuyendo al PIB español con un 20% y, además, con déficit fiscal. En cualquier caso, en momentos de crisis grave económica y social, si necesitamos vuestro apoyo político y parlamentario también nos lo daréis porque el derrumbe también os perjudicaría. Además, todo esto no tiene importancia porque la immigración se os va a comer."
El darrer punt esmentat és el més preocupant, intentaré explicar-lo de la forma més esquemàtica possible:
Anem a veure en què consisteixen aquestes 10 estratègies de manipulació:
1- L'estratègia de la distracció
Element essencial de control social, l'estratègia de la distracció consisteix en desviar l'atenció pública d'assumptes importants i canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, amb un flux constant d'informació i entreteniment trivial. L'estratègia de la distracció també és essencial per evitar que el públic s'interessi en els coneixements essencials en els camps de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia i la cibernètica.
"Mantenir l'atenció del públic desviada dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense temps per pensar, i a tornar a la granja amb la resta d'animals."
Centrant-nos en esdeveniments recents, per posar un exemple, mentre al Parlament de Catalunya s'aprovaven els pressupostos més austers i desfavorables per al benestar social de la història de la democràcia, els mitjans de comunicació es van dedicar a inundar-nos amb informacions banals, totes elles referents al que succeïa fora del Parlament, no pas a dins, que és el que realment era important.
2- Crear problemes per després oferir solucions
Aquest mètode és també denominat "problema-reacció-solució". En primer lloc, es crea un problema, una "situació" prevista per tal que generi algun tipus de reacció al públic, per tal que sigui la pròpia població la sol·licitant de les mesures que es desitja que siguin acceptades. Per exemple: deixar que es desenvolupi certa violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, amb la finalitat de que el públic sigui el demandant d'estrictes polítiques i lleis de seguretat en detriment de la seva pròpia llibertat. O també, crear una crisi econòmica per a què s'acceptin com un mal necessari la disminució dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.
Pel que fa al cas català, aquesta estratègia s'està duent a terme des de fa dècades, segons va reconèixer l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, el 21 de juny del 2011. En paraules seves a l'entrevista que li van fer a Rac1, Calvo Sotelo li digué en una ocasió:
"Habéis perdido la guerra. No os necesitamos. Porque en cualquier caso, y aunque haya tensión, seguiréis contribuyendo al PIB español con un 20% y, además, con déficit fiscal. En cualquier caso, en momentos de crisis grave económica y social, si necesitamos vuestro apoyo político y parlamentario también nos lo daréis porque el derrumbe también os perjudicaría. Además, todo esto no tiene importancia porque la immigración se os va a comer."
El darrer punt esmentat és el més preocupant, intentaré explicar-lo de la forma més esquemàtica possible:
- Objectiu dels nacionalistes espanyols: Acabar amb qualsevol aspiració sobiranista de Catalunya.
- Procediment per aconseguir-ho: En context democràtic, aconseguir una gran representació parlamentària de nacionalistes espanyols al Parlament de Catalunya.
- Estratègia a seguir: "Problema-reacció-solució".
- Explicació: Inundar d'immigració sense cap regulació Catalunya, sense deixar que els catalans puguin gestionar-la, ja que les competències les té Madrid. A continuació, quan s'hagi creat un conflicte de convivència, presentar-se els nacionalistes espanyols com a solució a aquest problema. Qui ha tingut una pujada espectacular a les darreres eleccions a Catalunya?
dijous, 16 de juny del 2011
Nota de premsa dels membres de la subcomissió d'autodeterminació d'Acampada BCN
Em prenc la llibertat de reproduir la nota de premsa de la subcomissió d`autodeterminació de l'acampada de Barcelona.
15 de juny de 2011
Plaça Catalunya
Som un grup de persones que hem participat activament a l'Acampada BCN, dins de la subcomissió de l'Autodeterminació i volem mostrar la nostra decepció en vers el moviment, o millor dit, vers a certes persones, situades en llocs estratègics a fi de manipular les decisions democràtiques de les comissions i del poble que ells consideressin oportnes.
Volem mostrar la falta de democràcia, el frau i la manipulació que hi ha dins d'aquesta organització, sobretot pel que fa a qüestions nacionalistes o identitàries. També volem recalcar que actuem a nivell personal com a membres de la Subcomissió i no com a organització. Estem treballant activament des del primer dia dins de l'acampada, i vam decidir crear una comissió per l'autodeterminació dels pobles, ja que aquest és un dret indispensable, recollit a la Carta de Nacions Unides, però que l'Estat espanyol continua sense reconèixer pel que fa al nostre país.
Després de diverses traves, algunes ja conegudes, com no poder utilitzar el català a les assemblees, amb l'excusa de que el moviment havia d'arribar al màxim de gent possible, d'unir-se amb altres acampades d'arreu del món (donant per entès que arreu del món tothom entén el castellà), i no molestar a la Plaza del Sol de Madrid, va començar el calvari per constituir-nos com a comissió. Va resultar impossible, ja que havíem de passar per la Comissió de Comunicació, on diversos personatges interposaven traves per fer-ho.
Finalment vàrem haver d'entrar com a Subcomissió de l'Autodeterminació dins de la Comissió de Continguts enlloc de com a comissió pròpia; d'aquesta manera no necessitàvem passar per la Comissió de Comunicació, tan sols per la de Continguts, on tot ja va ser mes senzill. Però tot i així la nostra subcomissió va trigar més d'una setmana en constituir-se, mentre que altres comissions i subcomissions trigaven només hores.
15 de juny de 2011
Plaça Catalunya
Som un grup de persones que hem participat activament a l'Acampada BCN, dins de la subcomissió de l'Autodeterminació i volem mostrar la nostra decepció en vers el moviment, o millor dit, vers a certes persones, situades en llocs estratègics a fi de manipular les decisions democràtiques de les comissions i del poble que ells consideressin oportnes.
Volem mostrar la falta de democràcia, el frau i la manipulació que hi ha dins d'aquesta organització, sobretot pel que fa a qüestions nacionalistes o identitàries. També volem recalcar que actuem a nivell personal com a membres de la Subcomissió i no com a organització. Estem treballant activament des del primer dia dins de l'acampada, i vam decidir crear una comissió per l'autodeterminació dels pobles, ja que aquest és un dret indispensable, recollit a la Carta de Nacions Unides, però que l'Estat espanyol continua sense reconèixer pel que fa al nostre país.
Després de diverses traves, algunes ja conegudes, com no poder utilitzar el català a les assemblees, amb l'excusa de que el moviment havia d'arribar al màxim de gent possible, d'unir-se amb altres acampades d'arreu del món (donant per entès que arreu del món tothom entén el castellà), i no molestar a la Plaza del Sol de Madrid, va començar el calvari per constituir-nos com a comissió. Va resultar impossible, ja que havíem de passar per la Comissió de Comunicació, on diversos personatges interposaven traves per fer-ho.
Finalment vàrem haver d'entrar com a Subcomissió de l'Autodeterminació dins de la Comissió de Continguts enlloc de com a comissió pròpia; d'aquesta manera no necessitàvem passar per la Comissió de Comunicació, tan sols per la de Continguts, on tot ja va ser mes senzill. Però tot i així la nostra subcomissió va trigar més d'una setmana en constituir-se, mentre que altres comissions i subcomissions trigaven només hores.
divendres, 10 de juny del 2011
Supremacisme
Si bé no és un terme encara definit per antropòlegs ni intel·lectuals, el supremacisme és un dels defectes més greus que pateix l'ésser humà, i és l'orígen de la gran majoria de conflictes existents a la Terra entre l'homo sàpiens i la resta d'habitants del planeta.
A grans trets, el supremacisme és aquella ideologia, filosofia i modus vivendi que porta a un individu o col·lectiu a considerar-se superior a la resta d'individus del seu entorn. Quan aquest supremacisme és dut a la pràctica, apareixen llasts per la civilització i l'evolució, com ara l'esclavatge, l'anihilació de nacions senceres, la discriminació o el menyspreu.
[caption id="" align="aligncenter" width="306" caption="Cartell de "El naixement d'una nació" (1915), film de principis del segle XX que molts consideren una apologia del supremacisme racial, en particular el Ku Klux Klan."]
[/caption]
A grans trets, el supremacisme és aquella ideologia, filosofia i modus vivendi que porta a un individu o col·lectiu a considerar-se superior a la resta d'individus del seu entorn. Quan aquest supremacisme és dut a la pràctica, apareixen llasts per la civilització i l'evolució, com ara l'esclavatge, l'anihilació de nacions senceres, la discriminació o el menyspreu.
[caption id="" align="aligncenter" width="306" caption="Cartell de "El naixement d'una nació" (1915), film de principis del segle XX que molts consideren una apologia del supremacisme racial, en particular el Ku Klux Klan."]
[/caption]dissabte, 28 de maig del 2011
Resposta al "Manifest de la Majoria Silenciosa"
Circula per internet el següent manifest:
1. Perquè una cosa és la democràcia i el dret de manifestació i l'altre és el respecte als espais públics
2. Perquè el centre de Barcelona no es pot convertir en un càmping
3. Perquè ningú, perquè li ve de gust, pot transformar els jardins públics en horts
4. Per respecte a la resta de barcelonins i barcelonines
5. Perquè s'estan vulnerant diferents articles de l'ordenança cívica
6. Per garantir els mínims d'higiene i evitar problemes de salut
7. Perquè tothom té dret a gaudir del centre de Barcelona
8. Perquè hi ha moltes maneres de protestar i manifestar-se. Quinze dies ocupant un espai públic són molts
9. Per seguretat ciutadana en un dels espais més transitats i emblemàtics de la ciutat
10. Fa mal a la imatge de Barcelona i Catalunya
11. En democràcia la millor manera de protestar és votar
12. Barcelona no pot ser la capital antisistema d'Europa
13. Perquè acampar no ens farà sortir de la crisi
14. La majoria silenciosa d'aquest país no pot restar més temps callada. Nosaltres sí que estem indignats. Algú ho havia de dir.
Manifest de la majoria silenciosa a favor del desallotjament de Plaça Catalunya
1. Perquè una cosa és la democràcia i el dret de manifestació i l'altre és el respecte als espais públics
2. Perquè el centre de Barcelona no es pot convertir en un càmping
3. Perquè ningú, perquè li ve de gust, pot transformar els jardins públics en horts
4. Per respecte a la resta de barcelonins i barcelonines
5. Perquè s'estan vulnerant diferents articles de l'ordenança cívica
6. Per garantir els mínims d'higiene i evitar problemes de salut
7. Perquè tothom té dret a gaudir del centre de Barcelona
8. Perquè hi ha moltes maneres de protestar i manifestar-se. Quinze dies ocupant un espai públic són molts
9. Per seguretat ciutadana en un dels espais més transitats i emblemàtics de la ciutat
10. Fa mal a la imatge de Barcelona i Catalunya
11. En democràcia la millor manera de protestar és votar
12. Barcelona no pot ser la capital antisistema d'Europa
13. Perquè acampar no ens farà sortir de la crisi
14. La majoria silenciosa d'aquest país no pot restar més temps callada. Nosaltres sí que estem indignats. Algú ho havia de dir.
divendres, 20 de maig del 2011
Catalan Revolution
Manifest de la #catalanrevolution
#catalanrevolution és una resposta social, econòmica, nacional, democràtica, pacífica, prenent els drets humans com a bandera, a problemes comuns que l’actual sistema polític no vol resoldre, i que per acció, aquiescència o omissió, està causant.
#catalanrevolution és un moviment on hi cap tothom, sense sigles de partits ni sindicats, sense pretensió d’apropiar-se’n. No ens sentim plenament representats per cap opció concreta, per tant fem debat polític des de baix sumant veus individuals.
#catalanrevolution lliga i uneix els moviments socials i nacionals de Catalunya. Perquè mai no serem un poble realment lliure si continuem sotmesos a les condicions socials, econòmiques i polítiques actuals, perquè l’expressió democràtica del poble sempre ha de ser respectada ja que la legitimitat està per sobre de la legalitat. El sistema polític actual retalla els nostres drets polítics de la mateixa manera que els socials.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)