Eleccions Autonòmiques 2012

Procuraré ser breu.

Aquestes eleccions són les que menys il·lusió em fan de la meva vida, intentaré exposar a continuació els meus motius.

A les darreres eleccions autonòmiques, al 2010, Convergència i Unió van obtenir una àmplia majoria que, tot i no ser absoluta, els donava prou poder com per governar en minoria. El que s'han dedicat a fer des que van tocar poltrona ha estat pactar a Catalunya amb els qui són contraris als nostres interessos: el PP; aplicar unes pol·lítiques d'austeritat que estan escanyant al poble; no complir cap de les seves promeses electorals, tret d'eliminar l'impost de successions als rics; donar suport als pressupostos de l'estat espanyol; i omplir-se les butxaques.

Tot això va fer que la seva popularitat caigués en picat, que la intenció de vot es veiés molt reduïda i que la gent es desencantés. En aquells moments, l'Assemblea Nacional Catalana va convocar una manifestació independentista per la diada nacional de Catalunya, que va comptar amb un milió i mig de persones. El president Mas va intentar manipular la manifestació per tal que la gent reivindiqués el "pacte fiscal" que ja se sabia que no tindríem, i que havia d'anar a negociar a Madrid pocs dies després. La realitat va desbordar al partit del Govern, ja que aquell milió i mig de persones reclamava la independència de Catalunya.

Ràpidament, la maquinària convergent va començar a treballar i va veure l'oportunitat d'or per no només recuperar la confiança de la gent, sinó per obtenir la majoria absoluta que mentre escric aquestes línies no tenen. Així que el president Mas va anunciar eleccions anticipades, està fent el discurs que sap que vol sentir la gent, i s'està assegurant una majoria brutal.

Però mirem-ho tot amb una mica més d'objectivitat: la promesa electoral de CyU és convocar una consulta no vinculant sobre la creació d'un estat català en els propers 4 anys. És a dir, no calia avançar eleccions per fer això.

En definitiva, el missatge que capto per part del president Mas és "Fins ara hem estat fent una cosa que ha anat fatal, i n'esteu demanant una altra. Si la voleu, doneu-nos més poder. Si no en tenim, és que no voleu prou el que demaneu". Aquesta és la meva lectura personal.

Sumem-hi a això la mediocre competència i oposició, que es pot dividir en 2 grans grups i un de petitó:

1. Els qui s'oposen a la independència


2. Els qui s'ofereixen com a llepaculs de CyU


3. Els qui repeteixen les seves consignes com autistes, i que l'únic que volen és conservar (o aconseguir) 3 o 4 cadires.

Vist el panorama, estic convençut de que això se'n va a la merda. Des de Madrid suspendran l'autonomia de Catalunya emparant-se a l'article 155 de la Constitució, i tots quedarem enfonsats i decebuts. Això sí, des del 25 de novembre fins que això passi, 135 diputats s'hauran enriquit i s'hauran assegurat una bona jubilació, o un bon càrrec en alguna multinacional.

Feliç dia de reflexió a tothom.

Mecagondéu

De vegades, a la vida passen coses insòlites, quasi màgiques, especials, fins i tot místiques. Una sèrie de fets sense aparent connexió entre ells semblen posar-se d'acord per tal que es produeixi un esdeveniment que ha de marcar una era. Aquests fets s'ordenen de forma aparentment aleatòria i quasi increïble per culminar en la transcendència, com si fos un destí escrit d'avantmà. D'aquesta manera, ha arribat a mi aquesta obra literària anomenada "Mecagondéu", dels autors "Milford Mocs" i "Gunther Cucs".

Bé, de fet ha arribat a les meves mans perquè vaig contactar amb un dels autors i me'l va fer arribar. I ben mirat, tampoc es tracta d'un fet tan especial, no és més que una "puta merda de llibre", tal i com s'autodefineix a la introducció. Si més no, l'he trobat prou interessant com per fer-ne una petita ressenya.

Bé, de fet no és que l'hagi trobat TAN interessant, és que vaig prometre a l'autor que la faria, aquesta ressenya. A la merda, tant se val, aquí va:

Curs 2012 - 2013

Comença el curs escolar en alguns llocs i sento que milers (milions?) de criatures seran estabulades en barracons, més o menys graciosament decorats i habilitats, per obeir a un sistema d'ensinistrament que els manipularà, coartarà i trossejarà perquè assumeixin què s'espera d'ells i com i des de quina alçada de dominació es relacionaran amb la resta.



I penso que una educació crítica, que permetés que aquests nens aprehenguessin la realitat mirant-la cara a cara per poder transformar-la des del principi, hauria d'incloure coses importants com ara:

• Visitar una presó i un zoo i buscar les diferències


• Visitar una granja per entendre què foren i són els camps d'extermini


• Visitar un escorxador perquè les mares o els pares no els endtafonin cadàvers als plats amb un somriure


• Visitar un geriàtric per veure com acaben els vells i les velles i comparar-ho amb un refugi on els vells i els tolits i els "lletjos" i els "mil llets" són arraconats per una societat que premia la joventut eterna, ni que sigui de silicona i botox


• Visitar un psiquiàtric per veure com aniquilem la dissidència i la diferència


• Visitar un paritori per veure la quantitat de criatures que neixen i buscar les 10 diferències entre aquestes criatures i les que esperen en un orfenat


• Visitar una sala de criatures malaltes i entendre que la salut és una barreja de loteria genètica i mediambiental i que la sanitat pública ha de ser un dret, no un privilegi

Desenganxa't

Hi ha un negoci que atempta contra la salut pública. Un negoci que:

- Fa addicta a la població, fent que aquesta s'oblidi d'aspectes molt més prioritaris.

- Pot provocar ansietat, estats d'eufòria, taquicàrdia, estats depressius i fins i tot infarts en els consumidors.

- Els consumidors poden presentar actituds violentes i destructives tant a la via pública com en recintes privats.

- Els professionals posen en risc la seva salut física, deteriorant-la irreversiblement amb el pas del temps.

- Pot induir a augmentar el consum d'alcohol i/o tabac.

- Mou una quantitat desproporcionada de diners, accentuant les diferències entre rics i pobres, a banda de gaudir d'excepcions legals profundament injustes.

Resposta de la FECOLL a la nota de premsa del PACMA - Partit Animalista

Aquesta és la resposta de Jesús Bometón a la nota de premsa del PACMA - Partit Animalista en referència a l'atorgació del "Premi Llimac" a Estefania Bori, representant de PACMA - Partit Animalista a Lleida.

Hola Alan:

Gràcies per respondre,pels teus arguments i per acceptar el premi.

Passaré la vostraresposta a la junta directiva, jo només soc un intermediari entre l’entitati les associacions i/o col·lectius.

Pensava que donat que somuna magnífica oportunitat per donar veu als animalistes, precisament –comsom gent educada, democràtica i assembleària- vendries a l’acte i fer unapetita intervenció i escoltar-vos sense cap MENA d’intenció de linxamentpúblic (cosa que amb altres Llimacs que han vingut no ha passat mai). No vols venir…doncs ho respecto, però segons la meva opinió personal tampoc el que podem feres llegir un full de quasi 40 ratlles, ja que a part de ser molt llarg potpassar que la lectura d’aquest si que provoqui un linxament o xiulada.

Proposta: podries fer unescrit més breu?

Ah! Una apreciació. A LaCaixa se li va donar per els 100 anys d’història a Lleida ajudant enprojectes solidaris i culturals. També se li va donar, posats a dir marquescomercials, a San Miguel per donar feina durant 50 anys a gent de Lleida gràciesa que va ser la primera planta de producció a Espanya d’aquesta cervesa iper apostar fermament en ajudar a festes populars de la capital de Ponent.

Per la seva informació altresLlimacs que han vingut a recollir el premi han estat la Federació d’Hostaleriai l’antiga Menta. Exemples que no han vingut son el TribunalConstitucional i Ryanair.

No cal dir més coses. Siconsideres pots enviar un escrit molt més breu i el presentador de l’acteel llegirà, si s’escau.

Atentament

Aplec del Caragol 2012

 A l’atenció de Jesús Bometón, gerent de la FECOLL (Federació de Colles de l'Aplec del Caragol de Lleida),

Se’ns ha fet saber des de la seva federació que el proper dilluns 21 de maig del 2012, durant el pregó d’inauguració, es farà entrega dels premis "Caragol Bover" i "Caragol Llimac", i que Estefania Bori, cap de llista de PACMA - Partit Animalista a les darreres eleccions, ha estat guardonada amb el premi pejoratiu "Caragol Llimac", degut a les seves declaracions en una entrevista que se li va realitzar pel diari Segre el 9 de novembre del 2011, que van titular "També estic en contra de matar els caragols". A l’esmentada entrevista, Estefania Bori, a títol personal, declarava que era vegetariana, es posicionava a favor de l’abolició de la tauromàquia i dels correbous, i, en ser preguntada sobre el maltractament dels caragols, va respondre, com no podia ser d’altra forma, i en coherència amb la seva filosofia de vida i de partit, que estava en contra del maltractament de qualsevol animal, i els caragols són animals.

29M: Vaga General

 

29 de març del 2012. Un pèl massa tard per reaccionar.

Quan van començar les retallades, els líders sindicals estaven de mariscada amb els líders polítics, i la societat romania veient el Barça o empassant-se tele-escombraries. Quan jo sortia al carrer, la resta s'estava a casa. Quan jo alçava la veu, em deien "nen, que no sento la tele".

Van retallar. Van convocar eleccions municipals, i la gent va votar massivament als qui retallaven o es van quedar a casa. Alguns vam tornar a queixar-nos i la resta van tornar a menysprear-nos o a ignorar-nos. Van convocar eleccions generals, i va tornar a passar el mateix. I la gent queixant-se en veu baixa al bar.

Quan ja està tot pactat i decidit, ara resulta que ja toca alçar la veu. Això sí, pactant serveis mínims i engorilant al personal, per tal que sigui la classe treballadora la que al final acabi a hòsties entre sí, i no contra els governants: piquets "informatius" amenaçant, agredint i coaccionant a treballadors per renunciar a treballar; "estudiants" tallant les vies d'accés a les grans ciutats (esperem que no hi hagi cap ambulància que hagi de circular) i fastiguejant als seus conciutadans; funcionaris fent-te fotografies i escridassant-te... I mentrestant, els responsables de tot plegat asseguts a la seva butaca de pell, comptant bitllets, calculant el que s'estalviaran de pagar als treballadors que fan vaga (que és desorbitat) i fent-se un fart de riure.