dimecres, 19 de desembre de 2012

Formatges fets amb quall

FABRICACIÓ DEL FORMATGE: no tots els formatges són iguals.

Per fer molts dels formatges que es consumeixen a la nostra societat, cal quallar la llet amb un ingredient totalment desconegut per a molts: el quall.

El quall animal s'obté de la mucosa del quart estómac o quallar dels mamífers remugants lactants, amb menys de 30 dies de vida, ja que en aquest temps encara no s'ha substituït un enzim necessari per a complir la funció de quallar. És a dir, que per quallar la llet i fer formatge, es mata i treu l'estómac a un cabrit o xai de llet.

Un cop s'extreu l'estómac de l'animal, es deixa assecar i es penja. Aquest procés acaba amb el triturat de la matèria seca per aconseguir la pols d'origen animal que permet quallar la llet.

Estòmacs per al quall

Així doncs, si et sembla una autèntica barbaritat el que es fa, que ho desconeix molta gent, o ets vegetarià però consumeixes formatges, tingues molt en compte el sistema de producció del formatge que compres abans de ficar-lo al teu frigorífic, per saber si es ha utilitzat quall d'origen animal o no.

dilluns, 17 de desembre de 2012

Llana és patiment

La llana és el pèl de les ovelles i altres animals que són seleccionats genèticament mitjançant encreuaments, amb l'objectiu que la seva pell tingui més plecs i produeixin més llana per fer més rendible la seva explotació.

Tendim a creure que les ovelles són esquilades a l'estiu perquè no passin calor, mentre pasturen en verds camps acompanyades del pastor, però res més lluny de la realitat.

Antigament, abans de ser modificades genèticament, les ovelles produïen la llana suficient per protegir-se del fred, però el cert és que a causa de les modificacions genètiques arriben a produir tanta llana que arriben a tenir ferides amb infeccions i paràsits que no es curen.

El "mulesing" és una tècnica extremadament cruel, que consisteix a tallar part de la carn de les natges dels anyells, sense anestèsia alguna per evitar les infeccions de larves de mosques.

Moltes vegades les ovelles són devorades per paràsits. El "mulesing" és una tècnica extremadament cruel, que consisteix a tallar part de la carn de les natges dels anyells, sense anestèsia alguna per evitar les infeccions de larves de mosques. Són esquilades tant a l'estiu com a l'hivern, sense importar si tenen fred o calor, de fet moltes d'elles moren de fred. El esquilat és molt dolorós per a elles, tenen una pell molt fina, de manera que moltes vegades al esquilar-la se'ls emporta trossos de pell, deixant la carn a l'aire, ferides obertes.

divendres, 23 de novembre de 2012

Eleccions Autonòmiques 2012

Procuraré ser breu.

Aquestes eleccions són les que menys il·lusió em fan de la meva vida, intentaré exposar a continuació els meus motius.

A les darreres eleccions autonòmiques, al 2010, Convergència i Unió van obtenir una àmplia majoria que, tot i no ser absoluta, els donava prou poder com per governar en minoria. El que s'han dedicat a fer des que van tocar poltrona ha estat pactar a Catalunya amb els qui són contraris als nostres interessos: el PP; aplicar unes pol·lítiques d'austeritat que estan escanyant al poble; no complir cap de les seves promeses electorals, tret d'eliminar l'impost de successions als rics; donar suport als pressupostos de l'estat espanyol; i omplir-se les butxaques.

Tot això va fer que la seva popularitat caigués en picat, que la intenció de vot es veiés molt reduïda i que la gent es desencantés. En aquells moments, l'Assemblea Nacional Catalana va convocar una manifestació independentista per la diada nacional de Catalunya, que va comptar amb un milió i mig de persones. El president Mas va intentar manipular la manifestació per tal que la gent reivindiqués el "pacte fiscal" que ja se sabia que no tindríem, i que havia d'anar a negociar a Madrid pocs dies després. La realitat va desbordar al partit del Govern, ja que aquell milió i mig de persones reclamava la independència de Catalunya.

Ràpidament, la maquinària convergent va començar a treballar i va veure l'oportunitat d'or per no només recuperar la confiança de la gent, sinó per obtenir la majoria absoluta que mentre escric aquestes línies no tenen. Així que el president Mas va anunciar eleccions anticipades, està fent el discurs que sap que vol sentir la gent, i s'està assegurant una majoria brutal.

Però mirem-ho tot amb una mica més d'objectivitat: la promesa electoral de CyU és convocar una consulta no vinculant sobre la creació d'un estat català en els propers 4 anys. És a dir, no calia avançar eleccions per fer això.

En definitiva, el missatge que capto per part del president Mas és "Fins ara hem estat fent una cosa que ha anat fatal, i n'esteu demanant una altra. Si la voleu, doneu-nos més poder. Si no en tenim, és que no voleu prou el que demaneu". Aquesta és la meva lectura personal.

Sumem-hi a això la mediocre competència i oposició, que es pot dividir en 2 grans grups i un de petitó:

  1. Els qui s'oposen a la independència

  2. Els qui s'ofereixen com a llepaculs de CyU

  3. Els qui repeteixen les seves consignes com autistes, i que l'únic que volen és conservar (o aconseguir) 3 o 4 cadires.


Vist el panorama, estic convençut de que això se'n va a la merda. Des de Madrid suspendran l'autonomia de Catalunya emparant-se a l'article 155 de la Constitució, i tots quedarem enfonsats i decebuts. Això sí, des del 25 de novembre fins que això passi, 135 diputats s'hauran enriquit i s'hauran assegurat una bona jubilació, o un bon càrrec en alguna multinacional.

Feliç dia de reflexió a tothom.

diumenge, 28 d’octubre de 2012

Mecagondéu

Llegint Mecagondéu, de Milford Mocs i Gunther CucsDe vegades, a la vida passen coses insòlites, quasi màgiques, especials, fins i tot místiques. Una sèrie de fets sense aparent connexió entre ells semblen posar-se d'acord per tal que es produeixi un esdeveniment que ha de marcar una era. Aquests fets s'ordenen de forma aparentment aleatòria i quasi increïble per culminar en la transcendència, com si fos un destí escrit d'avantmà. D'aquesta manera, ha arribat a mi aquesta obra literària anomenada "Mecagondéu", dels autors "Milford Mocs" i "Gunther Cucs".

Bé, de fet ha arribat a les meves mans perquè vaig contactar amb un dels autors i me'l va fer arribar. I ben mirat, tampoc es tracta d'un fet tan especial, no és més que una "puta merda de llibre", tal i com s'autodefineix a la introducció. Si més no, l'he trobat prou interessant com per fer-ne una petita ressenya.

Bé, de fet no és que l'hagi trobat TAN interessant, és que vaig prometre a l'autor que la faria, aquesta ressenya. A la merda, tant se val, aquí va:

dimecres, 5 de setembre de 2012

Curs 2012 - 2013

Comença el curs escolar en alguns llocs i sento que milers (milions?) de criatures seran estabulades en barracons, més o menys graciosament decorats i habilitats, per obeir a un sistema d'ensinistrament que els manipularà, coartarà i trossejarà perquè assumeixin què s'espera d'ells i com i des de quina alçada de dominació es relacionaran amb la resta.

Nen amb pistola a la boca

I penso que una educació crítica, que permetés que aquests nens aprehenguessin la realitat mirant-la cara a cara per poder transformar-la des del principi, hauria d'incloure coses importants com ara:

  • Visitar una presó i un zoo i buscar les diferències

  • Visitar una granja per entendre què foren i són els camps d'extermini

  • Visitar un escorxador perquè les mares o els pares no els endtafonin cadàvers als plats amb un somriure

  • Visitar un geriàtric per veure com acaben els vells i les velles i comparar-ho amb un refugi on els vells i els tolits i els "lletjos" i els "mil llets" són arraconats per una societat que premia la joventut eterna, ni que sigui de silicona i botox

  • Visitar un psiquiàtric per veure com aniquilem la dissidència i la diferència

  • Visitar un paritori per veure la quantitat de criatures que neixen i buscar les 10 diferències entre aquestes criatures i les que esperen en un orfenat

  • Visitar una sala de criatures malaltes i entendre que la salut és una barreja de loteria genètica i mediambiental i que la sanitat pública ha de ser un dret, no un privilegi

dimarts, 14 d’agost de 2012

Desenganxa't

Hi ha un negoci que atempta contra la salut pública. Un negoci que:

- Fa addicta a la població, fent que aquesta s'oblidi d'aspectes molt més prioritaris.

- Pot provocar ansietat, estats d'eufòria, taquicàrdia, estats depressius i fins i tot infarts en els consumidors.

- Els consumidors poden presentar actituds violentes i destructives tant a la via pública com en recintes privats.

- Els professionals posen en risc la seva salut física, deteriorant-la irreversiblement amb el pas del temps.

- Pot induir a augmentar el consum d'alcohol i/o tabac.

- Mou una quantitat desproporcionada de diners, accentuant les diferències entre rics i pobres, a banda de gaudir d'excepcions legals profundament injustes.

Amy Whinehouse col·locada amb crack, cantant cançons racistes

dimecres, 16 de maig de 2012

Resposta de la FECOLL a la nota de premsa del PACMA - Partit Animalista

Aquesta és la resposta de Jesús Bometón a la nota de premsa del PACMA - Partit Animalista en referència a l'atorgació del "Premi Llimac" a Estefania Bori, representant de PACMA - Partit Animalista a Lleida.

Hola Alan:

Gràcies per respondre,pels teus arguments i per acceptar el premi.

Passaré la vostraresposta a la junta directiva, jo només soc un intermediari entre l’entitati les associacions i/o col·lectius.

Pensava que donat que somuna magnífica oportunitat per donar veu als animalistes, precisament –comsom gent educada, democràtica i assembleària- vendries a l’acte i fer unapetita intervenció i escoltar-vos sense cap MENA d’intenció de linxamentpúblic (cosa que amb altres Llimacs que han vingut no ha passat mai). No vols venir…doncs ho respecto, però segons la meva opinió personal tampoc el que podem feres llegir un full de quasi 40 ratlles, ja que a part de ser molt llarg potpassar que la lectura d’aquest si que provoqui un linxament o xiulada.

Proposta: podries fer unescrit més breu?

Ah! Una apreciació. A LaCaixa se li va donar per els 100 anys d’història a Lleida ajudant enprojectes solidaris i culturals. També se li va donar, posats a dir marquescomercials, a San Miguel per donar feina durant 50 anys a gent de Lleida gràciesa que va ser la primera planta de producció a Espanya d’aquesta cervesa iper apostar fermament en ajudar a festes populars de la capital de Ponent.

Per la seva informació altresLlimacs que han vingut a recollir el premi han estat la Federació d’Hostaleriai l’antiga Menta. Exemples que no han vingut son el TribunalConstitucional i Ryanair.

No cal dir més coses. Siconsideres pots enviar un escrit molt més breu i el presentador de l’acteel llegirà, si s’escau.

Atentament

Aplec del Caragol 2012

 A l’atenció de Jesús Bometón, gerent de la FECOLL (Federació de Colles de l'Aplec del Caragol de Lleida),


Se’ns ha fet saber des de la seva federació que el proper dilluns 21 de maig del 2012, durant el pregó d’inauguració, es farà entrega dels premis "Caragol Bover" i "Caragol Llimac", i que Estefania Bori, cap de llista de PACMA - Partit Animalista a les darreres eleccions, ha estat guardonada amb el premi pejoratiu "Caragol Llimac", degut a les seves declaracions en una entrevista que se li va realitzar pel diari Segre el 9 de novembre del 2011, que van titular "També estic en contra de matar els caragols". A l’esmentada entrevista, Estefania Bori, a títol personal, declarava que era vegetariana, es posicionava a favor de l’abolició de la tauromàquia i dels correbous, i, en ser preguntada sobre el maltractament dels caragols, va respondre, com no podia ser d’altra forma, i en coherència amb la seva filosofia de vida i de partit, que estava en contra del maltractament de qualsevol animal, i els caragols són animals.

Caragol comú


dijous, 29 de març de 2012

29M: Vaga General

 

Cartell de CCOO i UGT cridant a la vaga el 29M29 de març del 2012. Un pèl massa tard per reaccionar.

Quan van començar les retallades, els líders sindicals estaven de mariscada amb els líders polítics, i la societat romania veient el Barça o empassant-se tele-escombraries. Quan jo sortia al carrer, la resta s'estava a casa. Quan jo alçava la veu, em deien "nen, que no sento la tele".

Van retallar. Van convocar eleccions municipals, i la gent va votar massivament als qui retallaven o es van quedar a casa. Alguns vam tornar a queixar-nos i la resta van tornar a menysprear-nos o a ignorar-nos. Van convocar eleccions generals, i va tornar a passar el mateix. I la gent queixant-se en veu baixa al bar.

Quan ja està tot pactat i decidit, ara resulta que ja toca alçar la veu. Això sí, pactant serveis mínims i engorilant al personal, per tal que sigui la classe treballadora la que al final acabi a hòsties entre sí, i no contra els governants: piquets "informatius" amenaçant, agredint i coaccionant a treballadors per renunciar a treballar; "estudiants" tallant les vies d'accés a les grans ciutats (esperem que no hi hagi cap ambulància que hagi de circular) i fastiguejant als seus conciutadans; funcionaris fent-te fotografies i escridassant-te... I mentrestant, els responsables de tot plegat asseguts a la seva butaca de pell, comptant bitllets, calculant el que s'estalviaran de pagar als treballadors que fan vaga (que és desorbitat) i fent-se un fart de riure.

dijous, 26 de gener de 2012

Sou idiotes?

Aquesta setmana m'ha arribat un escrit a través de les xarxes socials, atribuït a Arturo Pérez Reverte, amb aquest títol: "sou idiotes?". Aquest text venia redactat en castellà, i apel·la a la ciutadania espanyola. Com que en els darrers mesos la ciutadania catalana ha triat democràticament a les urnes (o abstenint-se) seguir sent ciutadania espanyola, aquest escrit també és aplicable a ells/elles. Llegiu i difoneu.

Compte!... amb el que s'acosta.... És més gros del que us imagineu. Un govern Europeu imposat pels neocon, "Els Illuminati", que anirà traient a curt termini als polítics demòcrates i manipulant les eleccions, i col·locant tecnòcrates en el seu lloc. Ja queda poc. No és una qüestió de PSOE ni de PP, no té res a veure. Això només s'atura negant-nos a aquestes mentides de pagar el deute en què ells ens han ficat falsament per tenir-nos hipotecats fins als nostres néts. Ja s'han acabat els Estats/Nació... adéu, Espanya; adéu, Catalunya.

Hi ha un problema laboral del col·lectiu de controladors aeris que afecta l'1,2% de la població espanyola (600.000 persones) i gairebé tots salteu com energúmens demanant fins i tot el linxament d'aquest col·lectiu quan el dia anterior fan una altra reforma del sistema laboral més restrictiva, treuen els 420 euros d'ajuda a 688.000 aturats que són a la ruïna i anuncien canvis dràstics a pitjor a la llei de pensions que afecten el 80% de la població i ningú s'indigna ni diu res. Sou idiotes?

Caricatura del Grup Bilderberg

diumenge, 22 de gener de 2012

Març Negre

Dijous, 1 de març del 2012 a dissabte 31 de març del 2012


Amb les contínues campanyes recolzant lleis per a la censura a Internet, com ara SOPA i PIPA, i el tancament de llocs com Megaupload, sota acusacions de "Pirateria" i "Conspiració", ha arribat el moment d'adoptar una postura en contra dels lobbies de la música, el cinema i les indústries audiovisuals.

L'única forma és colpejant-los-hi on realment els fa mal:
Els seus marges de benefici.

El Març de 2012 finalitza el primer trimestre dels informes econòmics anuals mundials.

No compris cap disc. No descarreguis cap cançó, legal o il·legalment. No vagis a veure cap pel·lícula al cinema, ni descarreguis cap còpia, ni compris cap DVD. No compris cap videojoc. No compris cap llibre o revista.

Espera 4 setmanes a comprar o consumir audiovisuals, fins a l'abril. Aguantant només quatre setmanes, com a màxim, es deixarà un gran forat en els guanys dels mitjans de comunicació i de les companyies d'entreteniment per al 1r trimestre, un cop econòmic que alhora serà vist pels governs de tot el món com un senyal inequívoc d’una pèrdua bastant gran de’ingressos.
Aquesta acció pot servir com a declaració d'intencions:

“No tolerarem la pressió de les indústires audiovisuals
impulsant cap llei que pretengui censurar internet.”


divendres, 20 de gener de 2012

De sopes i altres coses que ens hem d'empassar

Aquest dimecres, 18 de gener del 2012, la Wikipedia en anglès va liderar la major protesta contra la futura llei SOPA, que permetria pel que es veu investigar i tancar qualsevol web que pengi material amb drets d'autor, tant dins com fora del país.

Pàgina de benvinguda de la Wikipedia