Resposta de la FECOLL a la nota de premsa del PACMA - Partit Animalista

Aquesta és la resposta de Jesús Bometón a la nota de premsa del PACMA - Partit Animalista en referència a l'atorgació del "Premi Llimac" a Estefania Bori, representant de PACMA - Partit Animalista a Lleida.

Hola Alan:

Gràcies per respondre,pels teus arguments i per acceptar el premi.

Passaré la vostraresposta a la junta directiva, jo només soc un intermediari entre l’entitati les associacions i/o col·lectius.

Pensava que donat que somuna magnífica oportunitat per donar veu als animalistes, precisament –comsom gent educada, democràtica i assembleària- vendries a l’acte i fer unapetita intervenció i escoltar-vos sense cap MENA d’intenció de linxamentpúblic (cosa que amb altres Llimacs que han vingut no ha passat mai). No vols venir…doncs ho respecto, però segons la meva opinió personal tampoc el que podem feres llegir un full de quasi 40 ratlles, ja que a part de ser molt llarg potpassar que la lectura d’aquest si que provoqui un linxament o xiulada.

Proposta: podries fer unescrit més breu?

Ah! Una apreciació. A LaCaixa se li va donar per els 100 anys d’història a Lleida ajudant enprojectes solidaris i culturals. També se li va donar, posats a dir marquescomercials, a San Miguel per donar feina durant 50 anys a gent de Lleida gràciesa que va ser la primera planta de producció a Espanya d’aquesta cervesa iper apostar fermament en ajudar a festes populars de la capital de Ponent.

Per la seva informació altresLlimacs que han vingut a recollir el premi han estat la Federació d’Hostaleriai l’antiga Menta. Exemples que no han vingut son el TribunalConstitucional i Ryanair.

No cal dir més coses. Siconsideres pots enviar un escrit molt més breu i el presentador de l’acteel llegirà, si s’escau.

Atentament

Aplec del Caragol 2012

 A l’atenció de Jesús Bometón, gerent de la FECOLL (Federació de Colles de l'Aplec del Caragol de Lleida),

Se’ns ha fet saber des de la seva federació que el proper dilluns 21 de maig del 2012, durant el pregó d’inauguració, es farà entrega dels premis "Caragol Bover" i "Caragol Llimac", i que Estefania Bori, cap de llista de PACMA - Partit Animalista a les darreres eleccions, ha estat guardonada amb el premi pejoratiu "Caragol Llimac", degut a les seves declaracions en una entrevista que se li va realitzar pel diari Segre el 9 de novembre del 2011, que van titular "També estic en contra de matar els caragols". A l’esmentada entrevista, Estefania Bori, a títol personal, declarava que era vegetariana, es posicionava a favor de l’abolició de la tauromàquia i dels correbous, i, en ser preguntada sobre el maltractament dels caragols, va respondre, com no podia ser d’altra forma, i en coherència amb la seva filosofia de vida i de partit, que estava en contra del maltractament de qualsevol animal, i els caragols són animals.

29M: Vaga General

 

29 de març del 2012. Un pèl massa tard per reaccionar.

Quan van començar les retallades, els líders sindicals estaven de mariscada amb els líders polítics, i la societat romania veient el Barça o empassant-se tele-escombraries. Quan jo sortia al carrer, la resta s'estava a casa. Quan jo alçava la veu, em deien "nen, que no sento la tele".

Van retallar. Van convocar eleccions municipals, i la gent va votar massivament als qui retallaven o es van quedar a casa. Alguns vam tornar a queixar-nos i la resta van tornar a menysprear-nos o a ignorar-nos. Van convocar eleccions generals, i va tornar a passar el mateix. I la gent queixant-se en veu baixa al bar.

Quan ja està tot pactat i decidit, ara resulta que ja toca alçar la veu. Això sí, pactant serveis mínims i engorilant al personal, per tal que sigui la classe treballadora la que al final acabi a hòsties entre sí, i no contra els governants: piquets "informatius" amenaçant, agredint i coaccionant a treballadors per renunciar a treballar; "estudiants" tallant les vies d'accés a les grans ciutats (esperem que no hi hagi cap ambulància que hagi de circular) i fastiguejant als seus conciutadans; funcionaris fent-te fotografies i escridassant-te... I mentrestant, els responsables de tot plegat asseguts a la seva butaca de pell, comptant bitllets, calculant el que s'estalviaran de pagar als treballadors que fan vaga (que és desorbitat) i fent-se un fart de riure.

Sou idiotes?

Aquesta setmana m'ha arribat un escrit a través de les xarxes socials, atribuït a Arturo Pérez Reverte, amb aquest títol: "sou idiotes?". Aquest text venia redactat en castellà, i apel·la a la ciutadania espanyola. Com que en els darrers mesos la ciutadania catalana ha triat democràticament a les urnes (o abstenint-se) seguir sent ciutadania espanyola, aquest escrit també és aplicable a ells/elles. Llegiu i difoneu.

Compte!... amb el que s'acosta.... És més gros del que us imagineu. Un govern Europeu imposat pels neocon, "Els Illuminati", que anirà traient a curt termini als polítics demòcrates i manipulant les eleccions, i col·locant tecnòcrates en el seu lloc. Ja queda poc. No és una qüestió de PSOE ni de PP, no té res a veure. Això només s'atura negant-nos a aquestes mentides de pagar el deute en què ells ens han ficat falsament per tenir-nos hipotecats fins als nostres néts. Ja s'han acabat els Estats/Nació... adéu, Espanya; adéu, Catalunya.

Hi ha un problema laboral del col·lectiu de controladors aeris que afecta l'1,2% de la població espanyola (600.000 persones) i gairebé tots salteu com energúmens demanant fins i tot el linxament d'aquest col·lectiu quan el dia anterior fan una altra reforma del sistema laboral més restrictiva, treuen els 420 euros d'ajuda a 688.000 aturats que són a la ruïna i anuncien canvis dràstics a pitjor a la llei de pensions que afecten el 80% de la població i ningú s'indigna ni diu res. Sou idiotes?

Març Negre

Dijous, 1 de març del 2012 a dissabte 31 de març del 2012

Amb les contínues campanyes recolzant lleis per a la censura a Internet, com ara SOPA i PIPA, i el tancament de llocs com Megaupload, sota acusacions de "Pirateria" i "Conspiració", ha arribat el moment d'adoptar una postura en contra dels lobbies de la música, el cinema i les indústries audiovisuals.

L'única forma és colpejant-los-hi on realment els fa mal:
Els seus marges de benefici.

El Març de 2012 finalitza el primer trimestre dels informes econòmics anuals mundials.

No compris cap disc. No descarreguis cap cançó, legal o il·legalment. No vagis a veure cap pel·lícula al cinema, ni descarreguis cap còpia, ni compris cap DVD. No compris cap videojoc. No compris cap llibre o revista.

Espera 4 setmanes a comprar o consumir audiovisuals, fins a l'abril. Aguantant només quatre setmanes, com a màxim, es deixarà un gran forat en els guanys dels mitjans de comunicació i de les companyies d'entreteniment per al 1r trimestre, un cop econòmic que alhora serà vist pels governs de tot el món com un senyal inequívoc d’una pèrdua bastant gran de’ingressos.
Aquesta acció pot servir com a declaració d'intencions:

“No tolerarem la pressió de les indústires audiovisuals
impulsant cap llei que pretengui censurar internet.”

De sopes i altres coses que ens hem d'empassar

Aquest dimecres, 18 de gener del 2012, la Wikipedia en anglès va liderar la major protesta contra la futura llei SOPA, que permetria pel que es veu investigar i tancar qualsevol web que pengi material amb drets d'autor, tant dins com fora del país.

Quan l'enemic obre les portes

Quan l'enemic obre les portes de casa seva, hi ha 4 possibles actituds:
1- No fer res (l'enemic hi surt guanyant)
2- Entrar, posar-se còmode i no molestar (hi surt guanyant l'enemic i aquell qui ha entrat)
3- Entrar a rebentar i fer soroll tant com es pugui (hi surt perdent el qui ha entrat, però també l'enemic)
4- Quedar-se a les portes negant-se a entrar i criticant als qui han entrat, especilament als qui han entrat a fer soroll (això els beneficia a ells i a l'enemic)



Extrapolant aquesta reflexió al panorama polític català amb la seva relació amb Espanya, i fent una juxtaposició entre les Corts espanyoles com la casa de l'enemic i les formacions polítiques com els qui tenen l'oportunitat d'entrar-hi, és molt fàcil localitzar i encasellar a cada formació amb una d'aquestes quatre possibles actituds.